L’enigma de la mort de Xirinacs
Jordi Lara recrea els últims dies de l’activista a ‘Sis nits d’agost’
El que em va fascinar d’aquesta mort volguda és saber-ne el perquè. Xirinacs va seure en una pastura a esperar la mort. No hi van trobar cap símptoma d’autoviolència i per això es va establir que havia estat mort natural”. Així explica l’escriptor Jordi Lara la llavor que va fer germinar el llibre que ara publica, Sis nits d’agost (Edicions de 1984). Nascut a Vic el 1968, l’escriptor ha volgut tornar a la novel·la per relatar els dies del trànsit de la vida a la mort de Xirinacs, l’agost del 2007 al Ripollès. Lara va obtenir el reconeixement literari amb la novel·la Una màquina d’espavilar ocells de nit (2008) i encara amb els contes de Mística conilla (2016), que van rebre el premi Crítica Serra d’Or.
Josep Maria Xirinacs va ser capellà
i activista polític, lluitador antifranquista i defensor de la desobediència pacífica, i es va fer popular a la Barcelona dels anys setanta per les segudes davant de la presó Model a favor de la llibertat dels presos polítics, les vagues de fam i, el 1977, compareixent a les eleccions al Senat. Quan va fer 75 anys, va decidir que havia arribat el moment de morir, i ho va fer com va viure, amb discreció i prenent les regnes de les seves decisions.
Lara intenta esbrinar en aquest relat el perquè d’aquella mort als 75 anys: “La literatura planteja preguntes, però de respostes n’aporta poques. El llibre convida els lectors a trobar les seves pròpies respostes”. L’escriptor vigatà considera que “ens podem plantejar la nostra mort i decidir què fem, si anar-la a trobar o esperar-la de braços plegats”, i remarca que Sis nits d’agost no és un llibre biogràfic sobre Xirinacs, però sí que permet acostar-nos a la seva figura.
Cinc anys abans de morir, “Xirinacs va començar a escriure un dietari com un compte enrere, en què reflexiona sobre aquella mort volguda. Hi apunta raons de caire religiós, nacional, místic... També parla dels pobles oprimits, però totes les raons que ell dona per a la mort, també poden ser raons de vida”, afirma Lara.
Sobre el fet que n’hagi fet una novel·la i no un llibre periodístic,
“M’adormia amb la imatge d’un home sol, enmig d’un prat, plovent, esperant la mort”, explica l’autor
l’escriptor ho justifica pel fet que hi ha components que el porten a fer una recreació que, d’una altra manera, no seria possible: “Al costat del cos s’hi van trobar coses que no hi havien de ser, i això fa pensar que potser hi va haver algú més”. Però no ha volgut ficcionar res: “És tan forta la peripècia i el sentit final, que la ficció hi feia nosa”.
Lara estava de vacances a Ribes de Freser quan es va saber la notícia: “M’adormia amb la imatge d’un home sol, enmig d’un prat, plovent, esperant la mort”. Tot i que no el coneixia en persona, la història l’ha perseguit tot aquest temps. Els últims tres anys ha parlat amb la gent que l’envoltava i n’ha fet aquest llibre: “Tots els personatges són reals i n’agraeixo la col·laboració desinteressada”. Tal com narra en les primeres pàgines, “el metge que l’acompanya fins a Ogassa, Joan Parés, molt posat en l’eutanàsia, pren precaucions: lloga un cotxe i triga a explicar-ho”.
“Xirinacs volia ser ermità i es volia dedicar a l’estudi. Creia que amb el pensament i amb el compromís col·lectiu ens en podem sortir”, diu. “A la nota de comiat que duia a sobre, demanava que no l’interrompessin en el seu procés de fondre’s amb la natura, volia ser adob”, explica, i, “davant els rumors sobre si s’havia penjat o si l’havien assassinat”, Jordi Lara justifica la novel·la perquè “calia explicar com va anar realment tot plegat”.