Un càsting amb Banderas
L’actor ha fet audicions a Barcelona per al musical ‘A chorus line’ del seu teatre de Màlaga
Costa d’imaginar-se que una estrella de Hollywood amb la vida més que resolta i moltes produccions internacionals esperant dediqui hores i més hores, dies i més dies, a ser el màxim responsable d’un llarg càsting. Unes audicions on s’han presentat més de mil nois i noies de tot Espanya i fins i tot d’Amèrica Llatina. Però fa dies que Antonio Banderas ho fa, cuidant tots els detalls, parlant amb els candidats, ensenyant-los els papers. A Barcelona, a Madrid i a Màlaga. El grau d’entrega és tan gran que en aquesta
última ciutat, la seva ciutat, ho va fer via internet: aquells dies tenia rodatge amb Robert Downey Jr. (The voyage of doctor Dolittle), i des de la seva rulot-camerino a Londres va voler seguir l’evolució dels candidats a protagonitzar el monumental musical A chorus line amb què a l’octubre obre el Teatre del Soho CaixaBank de Málaga.
Banderas rep La Vanguardia a l’escola de dansa d’Ángel Corella a l’Eixample de Barcelona per on pul·lulen desenes d’aspirants en malles. De lluny se’l veu rere una taula prenent notes, però de cop sona la música i està movent-se entre els ballarins. Al cap i a la fi, a més de codirigir A chorus line, també donarà vida a en Zach, el coreògraf que dirigeix l’audició en aquesta obra que és pur teatre dins del teatre.
Somrient, seductor, Banderas diu que no li importen les hores de feina. “Quan faig coses que m’encanten sento aquell cansament que tens quan has corregut i et sents bé”, diu relaxat. “Això és com complir un somni”, remarca. “Jo neixo com a actor al teatre, no al cinema, que ha estat una propina enorme de 122 pel·lícules. El teatre ha estat per a mi com una dona que m’ha estimat molt i que he abandonat. Ara compleixo un somni que tinc des de fa més de 20 anys. Donar-li a la meva ciutat un teatre professional d’altura que a més s’ha anat convertint en una cosa molt més gran. Hem arribat a un acord amb una escola privada d’arts escèniques que hi ha a Màlaga, ESAEM, amb 600 alumnes, per obrir, en una barriada, un segon teatre més alternatiu. A l’escola hi vull portar els professionals que he conegut tots aquests anys perquè imparteixin cursos”.
L’enrenou és constant. “Jo he anat a molts càstings”, diu amb un somriure. “El que serà el director del Teatre del Soho, Lluís Pasqual, me’n va fer un per a La hija del aire. Vaig entrar al CDN l’any vuitanta per un càsting. La resposta va arribar dos o tres mesos després de ferlo, quan ja estava en una situació econòmicament molt precària. Es passa malament, però quan recordes aquells anys vas eliminant les ansietats i les angoixes i et quedes amb el millor. És possible recordar amb afecte èpoques molt precàries”, evoca l’actor.
Ara que no ho són, dedica els seus diners al teatre. “La meva és una manera romàntica d’arruïnar-se. Estic arreglant el teatre amb fons meus i no vull retorn. I he creat una fundació que aportarà cada any 225.000 euros al projecte. I quan treballi ho faré de franc. Però el plaer de veure aquesta gent jove amb els somnis posats a la cara em produeix una satisfacció enorme”.
Aquesta setmana a Màlaga serà la final amb mig centenar de candidats. “Hem vist molt talent i ha estat molt dolorós perquè saps que elimines gent molt bona. Però si algú no pot fer dues piruetes no hi pot ser. Això elimina gairebé la meitat de gent. Després ja hi ha discussions. És un espectacle molt simple però un artefacte molt complex. Encara que estiguem parlant anem al ritme de la música”.
Als candidats, diu, els demanen jazz i clàssic, que cantin amb potència i siguin bons actors. “I carisma, que és una cosa amb què es neix o no. Mires les 90 persones i la vista et porta sempre a la mateixa”. Quan ja tenen diversos candidats per a un paper, fan un taller amb ells. “Els expliquem com va sorgir el seu personatge. Perquè la història d’A chorus line neix d’una nit del 1974 a l’Upper West Side, un estudi de dansa on Michael Bennett reuneix 30 ballarins i els entrevista i grava 17 hores en què els pregunta per les seves vides, la seva infantesa, els seus traumes, la seva sexualitat. Allà neix el guió. Baayork Lee, que codirigirà l’obra amb mi, no només va fer l’obra el 1975 i després va ser ajudant de direcció de Bennett. Ella és el personatge de Connie. És una obra molt peculiar. Els personatges viuen”.
I s’acomiada convençut que “la companyia estarà al mateix nivell o superarà el revival del 2006 a Nova York. El vaig veure, i aquí hi ha molt nivell”.
“Jo neixo com a actor al teatre, no al cinema, que ha estat una propina enorme de 122 pel·lícules”