El primer disc en directe de Mishima
Un disc de Mishima en directe? La veritat és que no ens havia passat mai pel cap. Tant és així que, fins i tot, quan algú ens deia que trobava a faltar un live en la nostra discografia, almenys jo fugia d’estudi. “Quin interès pot tenir?”, pensava. Enregistrar àlbums i defensar-los en directe semblen dues activitats complementàries. Però amb el pas del temps un s’adona amb sorpresa creixent que són absolutament distintes entre si. Reclamen, tant del músic com de l’espectador, disposicions i rigors, estats d’ànim i tècniques d’execució i d’escolta tan diferents, que gairebé m’atreviria a defensar que es tracta de dues disciplines oposades. “Per què hauríem de deixar constància de les
imprecisions, dels excessos de rauxa i de les expansions sentimentals que experimentem damunt l’escenari?”, em preguntava. Això no treu que, d’un temps ençà, atenent a les valoracions dels fans, ens enorgullíssim del pes que estaven guanyant els nostres concerts amb relació als discos. Però llavors, en comptes d’imposar-nos publicar un directe, vam començar a reclamar als nostres enregistraments d’estudi una part de la contundència i d’aquella emotiva sensació de proximitat amb el públic, d’immediatesa, que només aconseguíem als concerts. Buscàvem sonar forts i emocionants. Però també nítids, precisos... Angelets! Per productiva que fos la recerca, en el sentit que ha fet evolucionar el nostre so d’estudi, mai li hauríem pogut trobar fi.
Una peculiaritat d’aquest ofici és que algunes de les seves lliçons més bàsiques triguen molts anys a ser-te revelades. Nosaltres hem hagut de passar vint anys damunt dels escenaris per adonar-nos que la música que en resulta té qualitats que mereixen ser enregistrades però que no podríem aconseguir reproduir mai en un estudi. La principal és la que dóna fe de l’ambient vibrant que es crea a la sala, quan les cançons conquisten l’espai i el públic se les fa seves. Escoltant les gravacions dels dos concerts a la Sala Apolo, ens en vam adonar de seguida. Abans que en la consolidació d’un repertori, abans que en la nostra millora tècnica i d’execució, abans que en l’evolució formal de les cançons, és en la manera com el públic se les fa seves, que hi ha el resultat d’aquests vint anys de feina. Capturar aquesta emoció compartida en aquelles dues nits màgiques de desembre a l’Apolo es va convertir ràpidament en el motiu principal de fer aquest disc.
D’acord, potser alguns ja havíeu sentit les cançons d’ Ara i aquí... Però per a nosaltres és completament diferent de tot el que hem fet abans. Esperem que us agradi!