Montilivi trontolla
Els fantasmes sobrevolen Girona
Els fantasmes sobrevolen Montilivi. Ahir el Girona tampoc no es va poder reconciliar amb l’afició i va encaixar contra l’Espanyol una nova derrota a casa, la vuitena, per complicar-se una mica més la permanència a Primera. Ara mateix mantenir-se és l’anhel per als blanc-i-vermells i la penitència per als blanc-i-blaus, resignats un altre any a haver de viure el darrer tram de la temporada
en terreny de ningú tot i que aquesta vegada ho faran amb la tranquil·litat de ja veure’s fora del descens. Els tres punts que ahir van volar de Girona situen provisionalment l’Espanyol amb nou de marge sobre la zona fatídica i deixa els gironins, fins ahir un rival directe en aquesta zona baixa, pendents de la calculadora i mirant els equips que venen pel retrovisor.
Curiosament, tres equips contra els quals s’hauran de veure les cares de manera consecutiva les tres properes jornades de Lliga: la vinent, un altre cop a casa, contra el Vilareal i la següent a Balaídos, contra el Celta, i a Zorrilla, contra el Valladolid, en només quatre dies. La transcendència d’això que ve i la situació en què ha quedat l’equip d’Eusebio després de tres derrotes consecutives en una setmana, han deixat la pugna honorífica per convertir-se en segon equip de Catalunya en un segon pla, després que el debat tornés a escena a la prèvia per la trajectòria tan similar que havien mantingut els dos equips fins ara aquesta temporada. Un injecció d’autoestima per a un Espanyol que continua veient en l’equip gironí un intrús a la categoria i una amenaça que li pugui continuar usurpant part de l’espai conquerit a còpia d’anys. De moment, la victòria d’ahir també permet als pericos assegurar-se pràcticament jugar la pròxima Supercopa de Catalunya contra el Barça, competició que fa unes setmanes va permetre al Girona estrenar el palmarès com a club en el terreny professional. Una anècdota, a hores d’ara pel Girona, veient el bloqueig mental –no tant futbolístic– que viu l’equip com a local.
Ni el sempre extramotivat Stuani hi va poder fer res, més enllà de barallar-se amb la defensa blanc-iblava i discutir amb un Prieto Iglesias que no n’hi va deixar passar ni una a la primera part. El VAR, a la segona, va permetre que el Girona tornés a entrar en el partit, però el gol transformat per Stuani, ahir de penal –amb 16 és el jugador que més penals seguits ha transformat sense haver-ne fallat cap– no va servir perquè l’aficionat gironí marxés a amb un somriure. Entre Darder i l’infortuni els van espatllar la festa.