Aferrats a Benzema
Sembla que al Madrid ja només li queda Karim Benzema. En un altre partit molt fluix, en especial un primer temps infame, l’equip de Zidane va tornar a estar contra les cordes i es va aconseguir salvar per l’estat de gràcia en què es troba el davanter francès. Ja no és només el que té més qualitat de l’equip. És el que lluita més i el que fa els gols. Ahir els va firmar tots dos, a part de dos més que l’hi va invalidar el VAR, i va estar a un no res del hat-trick. Ho va impedir Dmitrovic, que li va treure un mà a mà els últims minuts, i després encara va tenir temps de fallar un gol fàcil, a porta buida, i de xutar una darrera pilota al pal.
A banda de la victòria amb patiment, el millor per al Madrid és que només li queden set estacions de penitència. Es va descomptar una pàgina del calendari d’un equip desmotivat i exposat a la xiulada contínua del públic, que es va rabejar amb els seus el primer temps com no ho havia fet mai aquesta temporada per oblidar. El resultat és una mica secundari. El Madrid va guanyar gràcies a una segona part en què va posar l’orgull que li havia faltat al primer acte, cosa que tampoc no és novetat.
La primera part va resultar tot un càstig per a Chamartín: una exhibició d’apatia generalitzada, un aire de final de cicle i la desconnexió absoluta entre el madridisme i aquests jugadors que ho han guanyat tot i que ningú ja no reconeix com a propis.
El Bernabeu va escenificar d’entrada que ha girat full i que ha entrat en temps d’estiu, tot i que ahir va tornar el fred d’hivern. L’entrada va ser de les més pobres, una mica més de 50.000 espectadors.
El partit es va jugar entre xiulets. Tots se’n van endur una bona ració; la més gran, Gareth Bale, que va començar a col·leccionar els xiulets al minut 3 com a premi per un mal control. Deu minuts més tard la xiulada es va fer grandiosa quan el gal·lès va malgastar un mà a mà amb Dmitrovic. Tant se val que la jugada hagués estat invalidada per fora de joc. El gal·lès no va ser l’únic que va concentrar les ires de l’afició. A Modric, el Pilota d’Or, també li va tocar el rebre abans del primer quart d’hora. El croat va jugar un partit desastrós.
Enmig de l’avorriment general l’Eibar va marcar al 39 per mitjà de Cardona en una jugada que va retratar l’estat comatós de la defensa blanca. Quan entraven els jugadors al vestidor a la mitja part l’esbroncada va ser important.
La segona part es va jugar a un altre ritme. Zidane no va tocar l’alineació, però el Madrid va sortir enrabiat. Benzema va aconseguir l’empat amb un cop de cap picat rematant una centrada d’Asensio, un gol molt semblant al de Mestalla. L’1-1 va arruïnar l’Eibar, que ja no es va aixecar. Va mirar d’estirar-se, però de seguida es va veure que estava ferit de mort. El 81 li va arribar el cop de gràcia una altra vegada amb un cop de cap de Benzema a una pilota centrada per Kroos, que havia sortit per Modric. D’aquí al final, el partit va ser un xou de Benzema, que va poder fer dos gols més. Va fallar el més clar de tots (Benzema és sempre Benzema) i va estavellar una pilota al pal. El francès ja ha fet 26 gols aquesta temporada, 17 a la Lliga. Està desfermat, a diferència d’un Madrid al qual ha evitat la caiguda lliure.
El Bernabeu va registrar una altra entrada pobra i va xiular tots els seus jugadors, especialment Bale