El Barça estrena David
Els blaugrana buscaran la 23a Copa contra el Conca, el botxí del Granollers
Ni la megafonia infernal del diminut Pitius Rochel d’Alacant, que posa a prova els límits auditius humans, va poder ofegar la gresca, els crits i els càntics festius de la Furia Conquense, el centenar llarg d’aficionats del Liberbank Conca que celebraven el triomf contra el Fraikin Granollers com si haguessin aconseguit la Champions. N’hi ha per a això i per a molt més. El seu humil equip, que només fa 11 temporades que és a la Lliga Asobal, amb un pressupost de 400.000 euros –el que poden cobrar dues figures del Barça–, acabava d’arribar a la primera final de la seva història. I ni més ni menys que la jugaran contra el totpoderós cuirassat blaugrana, amb un pressuposat més de vint cops més
“Són tot cor, van a la guerra sempre... però juguen bé; tenen el meu màxim respecte”, diu Xavi Pascual del Conca
alt. Dos mons oposats cara a cara a Alacant a la final més desigual de la Copa.
El Barça coneixerà un nou David, el sisè rival diferent en les últimes divuit finals estatals consecutives –entre Copa, Supercopa i Copa Asobal– que ha disputat en els últims sis anys. Es tracta d’un equip combatiu, molt guerrer, que és la viva imatge a la pista del caràcter intens del seu tècnic, Lidio Jiménez. “El nostre secret és l’esperit combatiu que té aquest equip, la feina i el sacrifici, la intensitat i la defensa”, explica a La Vanguardia amb la veu trencada després de la batalla contra el Granollers. El seu equip, sense grans estrelles, amb jugadors pencaires i disciplinats, és el que està més en forma “i amb més empenta” –apunta Xavi Pascual– de l’Asobal, Barça a banda. Amb el partit d’ahir fa dos mesos que està invicte (7 victòries, 2 empats); tots els enfrontaments des que va caure contra els blaugrana a El Sargal (20-35).
Malgrat les dues derrotes contundents contra el Barça en la Lliga (de 21 al Palau, 43-22), la fe del Conca és indestructible. “Continuem creixent, sortirem amb la mentalitat d’intentar-ho perquè estem competint molt bé contra tothom”, diu Jiménez. I posa com a exemple les victòries contra el Bidasoa a quarts i el Granollers en la semifinal, impulsada per un sensacional Leonel Maciel, el veterà porter argentí, que amb 19 parades va amargar els vallesans.
I és que el Granollers després d’una bona arrencada amb un 2-3, es va ensorrar sorprenentment encaixant un terrible 7-1 que el va deixar grogui. Sense frescor, sense intensitat defensiva, sense idees en atac, erràtics en totes les facetes, els vallesans es van veure 8 per sota (21-13) al començament del segon temps. Es van poder acostar a tres gols (24-21) quan faltaven cinc minuts per al final, però Maciel va reaparèixer per frenar l’escalada catalana.
També hi va haver actuació estel·lar a la porteria en la segona semifinal, tant de Sergei Hernández, MVP del partit, com de Kevin Moller, artífex del triomf blaugrana amb 13 parades. El danès va ser brillant en accions que van frenar les aproximacions rivals. Malgrat que va arribar al descans amb el triomf encarrilat (17-10), l’expulsió amb vermella directa de Petrus abans del descans per un cop de colze va minvar la capacitat defensiva del Barça en el segon temps. Aprofitant aquest moment el Logronyo es va acostar a quatre gols (19-15, 24-20), però els de Pasqui van recórrer a l’ofici i la seva qualitat per lligar la victòria i l’accés a la final.
“Un premi, tot i que no ho sembli des de fora”, deia el tècnic blaugrana, que alertava del seu pròxim David. “Té gol, defensa bé, corre, és un equip compensat, així que li tenim el màxim respecte. Són tot cor, van a la guerra sempre, són batalladors... però juguen bé. La meva enhorabona per la temporada que estan fent”, diu elogiant el rival d’avui.