“El que en Jakob sempre ha volgut és guanyar-nos”
Henrik, Filip i Jakob Ingrebrigtsen, migfondistes noruecs
Rialles i riallades, moltes bromes i alguna sorpresa. En un dels llocs més secrets i circumspectes del món, el bon ambient regna a tot arreu. La culpa la tenen els germans referents de l’atletisme mundial, Henrik (28 anys), Filip (25) i Jakob (18) Ingrebrigtsen, que s’han apropiat de l’atmosfera del Nike Research Science Lab (NRSL), un laboratori d’investigació que és la joia de la corona de la firma esportiva dels Estats Units ubicada al normalment inaccessible quarter general d’Oregon.
Els multiguardonats (tots tres han estat campions d’Europa de 1.500 m) estan ajustant les sabatilles amb què competiran en els pròxims Jocs Olímpics de Tòquio. Entre sèries, esforços, salts i tota mena de proves atlètiques i fisiològiques, els Ingrebrigtsen –entre els tres sumen 15 medalles sense comptar les 12 en l’estratosfèrica etapa júnior del petit– han atès La Vanguardia en exclusiva uns dies que estan, teòricament, de vacances. “Ahir només vam córrer 32 quilòmetres”, diu Henrik, la veu cantant. Tot i que Jakob apunta molt més alt que els seus germans (en realitat ja els ha superat), a la jerarquia familiar continua sent el més petit dels tres, el més callat i el menys llançat. “És un consentit”, diu Filip. “Com que és el més jove –afegeix Henrik– fa el que vol”. Tot entre rialles, esclar.
Quin pes tenen la tecnologia i la ciència a l’entrenament diari?
Henrik: Al llarg dels últims 10 anys hem desenvolupat una filosofia d’entrenament que estem acabant d’ajustar amb petits detalls. El programa està més o menys establert, de manera que el plus d’efectivitat que podem donar el veiem en l’esforç del dia a dia. Quan arriben les competicions experimentem una mica, perquè cada any canvien coses i el puzle no és exactament igual d’una temporada a l’altra.
Filip: En el passat hem comès un munt d’errors. Sobretot en Henrik i jo.
Quin tipus d’errors?
Filip: Si mirem com entrenàvem fa deu anys i ara, no té res a veure.
Henrik: Ara bé, hi hem treballat i hem anat superant les adversitats. He tingut un parell de lesions i per això hem canviat coses. Ara tinc molts menys problemes. Que duri.
Filip: Les lesions són sempre part del joc, però hem desenvolupat un sistema que ens permet recuperar-nos molt ràpidament i tornar a estar en forma i llestos per a una nova cursa d’una manera molt ràpida.
Henrik: A veure, el nostre entrenament està pensat perquè siguem més ràpids, no per evitar lesions. El risc sempre hi és, i sense risc ni seríem tan competitius ni tan bons. El que intentem és anar com lluny millor i superar els nostres límits.
En Jakob té permís per parlar o encara no té l’edat?
Henrik: Només en Filip i jo [riu].
Filip: No, és de la nostra propietat [Més rialles].
Jakob: Estic d’acord amb ells [rialla col·lectiva]. Hem trobat una fórmula que està funcionant molt bé. Esclar que hi ha marge per millorar, però estem ben col·locats.
Filip: Quan vens aquí al laboratori veus que els tècnics estan tan motivats com tu, investigant per on pot venir la millora que et porti a un rendiment òptim, aquest que decideix les medalles.
Henrik: Una cosa sí que queda clara: no fem canvis pel simple fet de canviar, sinó per aconseguir més bons resultats..
Hi ha un moment a la vida que els pares i els fills, o els germans, tenen el mateix número de sabatilla. Vostès són tres. Els ha passat? Es deixen el material?
Filip: Al nostre pare ja fa molts anys que el superem en mida de peu.
Henrik: El nostre pare és petitó, però té una gran personalitat. [tots tres riuen]. Els germans compartim el mateix número de sabatilles de claus, o sigui que ens les robem entre nosaltres.
Jakob: Sí, això és el millor. En Filip s’ha mudat a una altra ciutat, de manera que quan el veig li agafo tot el material i me l’emporto a casa.
Filip: El pitjor és que ell mai no porta res; simplement s’emporta totes les meves coses [Riuen].
Henrik: En Jakob és força més jove que nosaltres dos. Filip: És un consentit.
Henrik: Un consentit i diguem que és molt gelós de conservar les seves coses, però molt feliç de compartir les nostres [Més rialles]. És el més jove: fa el que vol.
Com porten la rivalitat entre germans?
Jakob: Els últims dos anys d’èxits ens han ajudat als tres. Som tres atletes al mateix nivell i per a nosaltres és vital competir contra nosaltres mateixos, tant a l’entrenament com a la competició.
Henrik: Quan en Jakob tenia nou anys em va dir: “Estic desitjant competir a la final d’un gran campionat contra tu i guanyarte”. Això ho va deixar anar fa deu anys i ho va aconseguir l’any passat... i altre cop fa unes poques setmanes [més rialles].
Filip: El més important és competir bé i, sobretot, batre la resta. Si en Jakob guanya o en Henrik, molt millor que si guanyen altres. Nosaltres veiem les competicions com l’esforç d’un equip sencer.
Jakob, no s’avorreix de guanyar sempre els germans grans?
Jakob: Sempre he anat perseguint-los, però en els últims dos anys hi he pogut competir i això ens ha ajudat tots tres.
Filip: Això és el que has volgut sempre, guanyar-nos.
Jacob: Som tres atletes al mateix nivell i per a nosaltres és vital competir contra nosaltres mateixos, tant en l’entrenament com en la competició.
Què els sembla tot el que els envolta del laboratori?
Henrik: Està molt bé conèixer el procés de com es fan les sabatilles, que intentem que ens vagin com un guant. He estat corredor des de fa molts anys; n’he tingut de tot tipus, sempre les últimes de sortir i les més noves. Però en altres esports que practiquem, com ara l’esquí de fons [en Henrik va practicar aquest esport fa anys amb un èxit notable, i en Filip era bon futbolista], les millors botes sempre són les més velles. Amb les sabatilles de claus que ens preparen aquí sé que me les puc posar per als pròxims campionats del món sense ni tan sols emprovar-me-les abans. Però si soc aquí sé que les puc fer al meu gust i al meu estil.
Jakob: La manera de córrer entre nosaltres és molt diferent, o sigui que venir aquí és una gran oportunitat per parlar amb l’equip que idea les sabatilles; podem comentar-los i escoltar-los.
Henrik: Tots tenim les nostres sabatilles favorites, i, com diu en Jakob, la seva tècnica a l’hora de córrer és diferent de la meva, encara que la distància sigui la mateixa. Et fa molta confiança que els tècnics vegin com corres. Et transmet confiança, millores el rendiment i evites lesions.
Quin tipus de vacances té un atleta que se suposa que està de vacances com vostès?
Filip: Estem entre les dues temporades. Ara bé, per ser sincers les nostres últimes vacances van ser el 2004 [riuen]. Fa poc vam acabar la pista coberta, de manera que les pròximes setmanes toquen les càrregues més dures i les jornades amb més quilòmetres recorreguts. També les sessions de resistència i de musculació.
Jakob: Ahir vam fer 32 quilòmetres; és a dir, que vacances el que es diu vacances, no exactament [tornen a riure].
És a dir, que no paren
Filip: No, no som jugadors de futbol.
Quina temptació tenen de passar-se algun dia a la llarga distància?
Henrik: Esclar, fer una marató i guanyar en Jakob [riuen].
Filip: Jo espero, algun dia, córrer una mitja marató. Això sí, però haurà de ser abans que en Jakob es passi a aquesta distància. No vull competir amb ell en una marató... Ara de debò: crec que allà poden trobar la seva millor distància. Quan ell comenci a competir en aquest tipus de distàncies crec que pot arribar a ser molt ràpid.
Henrik: I trencant la barrera de l’hora i 55 minuts.
Jacob: La meva idea és passar a una distància més gran en algun moment, però de moment continuar als 1.500 és l’objectiu principal. Tinc moltes il·lusions posades en el que pugui aconseguir en curses urbanes. Així doncs, llevat que em lesioni, espero tenir una carrera esportiva molt llarga sobre l’asfalt.
Filip: I baixant de les dues hores!
Jakob: Ja es veurà, ja es veurà.
“Ens entrenem per ser més ràpids, no per evitar lesions; sense risc no seríem tan competitius”
“Amb 9 anys en Jakob em va dir: ‘Vull competir en una final i guanyar-te’, i ja ho ha fet”
“Estem entre temporades, però ahir vam córrer 32 km; les nostres últimes vacances van ser el 2004”
“Els tres compartim el mateix número de peu en les de claus... o sigui que ens les robem”
Secrets i bromes de germans, admiració mútua i plans de futur: una cita única amb les estrelles del tartan al gairebé sempre inaccessible campus de Nike a Oregon