Excavant
Vaig decidir abans de Setmana Santa passar per les excavacions de Catalina, ja ho sabeu, aquella illa de l’arxipèlag Patreuro, situat entre l’oceà Atlètic i el mar Intermediari en què fa 3000 anys hi va haver una civilització. Al professor Onesone, l’americà que dirigeix l’excavació, li encanta celebrar la Setmana Santa, i aquest any ho aprofitarà per fer unes vacances amb la família pel sud d’Espanya. Acabaven de descobrir, i ja els havien netejat, uns mosaics en què es veia els filòsofs com si fessin classe a un joves catalins.
El professor Onesone em va explicar que, pel que ell havia estudiat, fa 3000 anys a Catalina tenien molt d’interès a saber què passava a la resta del món. No sabien que el món era una esfera; creien que tot era pla. Hi havia pocs catalins que haguessin viatjat a zones molt allunyades de Catalina, però alguns ho havien fet, i els filòsofs explicaven el que aquests catalins viatgers els havien dit sobre el que havien vist al món.
A Catalina també hi havien arribat persones de països llunyans: algunes d’armades per esclavitzar i sotmetre catalins i emportar-se coses de l’illa; d’altres que venien a vendre i portaven amb camells des de l’altra punta del món coses com la seda seguint una ruta que els mercaders s’havien après.
Els escribes miraven d’entendre aquests mercaders que no parlaven l’idioma castellà, però tampoc el de l’arxipèlag Patreuro i gens del llatí que parlaven a l’imperi romà. Al final els entenien a força de piastres.
Els mercaders volien canviar seda per àmfores amb vi, però els catalins els ensenyaven a posar un preu en piastres d’or a la seda i un altre, també en piastres d’or, a les àmfores de vi. A més, si arribaven gaires camells carregats de seda, els mercaders catalins deien que abaixava el preu de la seda, però si hi havia molts catalins que volien vendre’ls àmfores de vi, els mercaders els pagaven menys per àmfora.
Això va donar lloc que apareguessin mercaders intermediaris que quan pensaven que la seda o les àmfores de vi eren molt barates compraven a baix preu tot el que podien, ho guardaven i ho venien de mica en mica a un preu més alt. Això va portar a l’aparició d’usurers que prestaven piastres a aquests mercaders perquè poguessin comprar en gran quantitat i després vendre de mica en mica. I se’ls veia contents.
El professor Onesone estava tan emocionat pel que havia descobert que va pensar que els catalins de fa milers d’anys ja s’espavilaven molt bé en una economia de mercat i probablement haurien de ser considerats els fundadors de l’economia de mercat.
El professor estava netejant un mosaic, que no acabava d’entendre, en què semblava que uns usurers estaven venent com a esclaus uns mercaders que no els havien tornat les piastres que els van deixar més les que hi havien d’afegir (per cada cicle lunar 2 piastres per cada 10 que els haguessin deixat). Jo li vaig dir que potser aniria més bé que no netegés aquest mosaic, no fos que la seva difusió pogués donar idees a alguns prestadors actuals.
Sempre que passo per les excavacions de Catalina surto amb la idea de que els catalins eren gent internacional, emprenedora, ben organitzada i capaç de desenvolupar activitats interessants i creadores de valor.
Avui vivim en un entorn molt més fàcil en què tenim transport ràpid, monedes ben establertes, finançament honest, assequible i comprensiu, mercats molt més estables, abundància de productes. En definitiva, moltes més oportunitats.
Potser ens falta l’entusiasme que van haver de tenir els que van construir la nostra cultura, les nostres ciutats, els nostres ports, i ens van ensenyar a produir, vendre i exportar. La clau avui dia continua sent veure el món pla i accessible, saber identificar oportunitats i gestionar-les amb la quantitat de persones preparades, tecnologies i maneres de finançar que tenim avui.
La clau és identificar oportunitats i gestionar-les amb talent i tecnologia