El Congrés retreu al TS que no decideixi la suspensió dels polítics
La Mesa de la Cambra, un cop constituïda, té al davant la primera decisió controvertida
La Mesa del Congrés, que presidiria la socialista Meritxell Batet, s’enfrontarà a una primera decisió polèmica una vegada sigui constituïda en la sessió d’avui. Es tracta de decidir si els diputats presos han de ser suspesos de les seves funcions o no. I és així perquè el Tribunal Suprem ha traspassat la decisió a aquest organisme parlamentari.
La nova Mesa del Congrés, que quedarà constituïda avui, es trobarà amb una primera patata calenta, la que li ha remès el Tribunal Suprem (TS) perquè decideixi si ha de suspendre els presos electes del cas 1-O. Però hi ha la possibilitat que la qüestió derivi en un xoc institucional, perquè el criteri majoritari entre les forces polítiques és que aquesta decisió correspon als jutges. Aquest punt de vista va quedar de manifest ahir en l’última reunió de la Mesa de la diputació permanent, l’òrgan que substitueix el ple de la Cambra entre legislatures.
Les opinions exposades en aquesta instància, on la situació es va comentar informalment, van ser majoritàriament de perplexitat respecte a la decisió del Suprem. Pel PSOE i Podem és clar que hauria de ser l’Alt Tribunal la instància que resolgués la situació legal dels presos electes com a parlamentaris. PP, Cs i Vox prioritzen, en canvi, que se’ls suspengui, i que ho faci la Mesa de la Cambra si no ho decideix el Suprem. De fet, Cs ja ha presentat una primera iniciativa en aquest sentit, de manera que comença una tasca de marcatge sobre la que avui serà elegida presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, a qui ja es van dirigir abans que prengués possessió del seu càrrec per demanar-li que actuï en aquesta qüestió amb la màxima diligència.
El que amb tota seguretat farà en un primer moment la Mesa del Congrés és demanar un dictamen als serveis jurídics de la Cambra, que, de fet, ja s’ocupen del tema, perquè la resolució del TS se sap des de la setmana passada. En aquesta interlocutòria els magistrats consideraven que no havien de demanar el suplicatori per actuar contra els presos electes perquè el judici del cas 1-O ja està en una fase avançada, i no es tracta, per tant, d’inculpar-los ara. I afegien que el Congrés ha de tenir present l’article 21 del seu reglament, que preveu en quines circumstàncies “és procedent” suspendre un diputat. Aquesta menció ha generat especial malestar a la Cambra, perquè es considera que amb ella el Suprem no només remet el problema a la Mesa del Congrés sinó que, a més, li indica quin camí ha de recórrer.
Entre els grups polítics, en suma, el retret –més intens entre les forces de centreesquerra– al TS és doble. Consideren que ha evitat adoptar una resolució d’estricta competència jurisdiccional, i que ha acompanyat aquest primer pas en fals d’un altre, molt indegut, ja que ha mirat de portar de la mà la Mesa del Congrés indicant-li com i partint de quines normes ha de fer el que no li correspon. Ara s’ha de veure si la Mesa opta pel conflicte o per una sortida imaginativa del laberint jurídic i polític plantejat.
El criteri polític majoritari és que el Suprem s’equivoca no decidint i indicant com ha d’actuar la Mesa