El crèdit universal incrementa la precarietat social al Regne Unit
Dissenyada per incentivar la tornada al mercat laboral, la prestació ha fracassat
El crèdit universal va ser pensat per donar suport a llarg termini al sistema de Seguretat Social al Regne Unit. Un sol pagament mensual substituïa sis prestacions ja existents destinades a persones en edat laboral. Milions de beneficiaris, ja fossin parats o treballadors amb baixos salaris, sol·licitarien el nou benefici digital. Havia de ser una prestació més eficient i el seu disseny havia d’incentivar els beneficiaris a treballar més hores.
Tot i això, l’aplicació en paral·lel de grans retallades socials des del 2010 ha agreujat els problemes d’un creixent sector “precari”; simplement, milions de britànics no poden afrontar el cost de la vida malgrat tenir un lloc de treball.
El crèdit universal ha fracassat de la manera més lamentable si es contrasta amb la vida quotidiana real de les llars de baixos ingressos que se suposava havia d’ajudar. De forma més notable, el termini de cinc setmanes que s’exigeix per percebre el primer pagament ha provocat deutes i el retard en el pagament de lloguers i ha impulsat desenes de milers de persones a recórrer als bancs d’aliments.
Clare Eckerman constitueix un cas de manual en la forma en què el crèdit universal és capaç d’erosionar la vida de les persones, i no precisament de forma positiva. Aquesta administrativa de l’educació de 62 anys del comtat de Durham percep 400 lliures esterlines (uns 456 euros) menys des que va optar per la nova prestació, a la tardor del 2018. La seva vida –assegura– és ara més dura i difícil, més anguniosa i incerta que abans.
A Eckerman, registrada així mateix com a persona discapacitada a causa d’una malaltia degenerativa, li van aconsellar que sol·licités un crèdit universal en substitució d’una sèrie de prestacions del Departament de Treball i Pensions (DWP per les seves sigles en anglès). Ningú no li va advertir que la iniciativa li reduiria els ingressos de cop i volta ni que una vegada percebut el crèdit universal seria impossible fer marxa enrere. “Això –argüeix– em provoca més preocupació i ansietat. Afrontar el cost de la vida resulta molt difícil”. El crèdit universal redueix els ingressos de forma dràstica. La Clare, ara, no pot comprar roba, no pot gaudir, ni destinar diners a “anar al teatre o menjar fora de casa. Els luxes no existeixen”.
El cas d’Eckerman ha rebut el suport de la diputada Laura Pidcock, que ha sol·licitat una indemnització al DWP per assessorament erroni. Fins ara, el DWP ha donat a entendre que no hi ha proves sòlides que fos mal assessorada. Eckerman, llicenciada en matemàtiques, diu que ningú no consentiria a posta una retallada anual d’ingressos per valor de 5.000 lliures esterlines. “Resulta indignant quan has pagat [impostos i pagaments a la seguretat social] durant tota la teva vida”, diu. “Ens n’anem sortint, però a la pràctica hem perdut molt nivell. Necessitem un nou terra per a la sala d’estar. La nostra nevera està a les últimes. Hi ha moltes coses respecte a les quals diem ‘podríem haver fet tal cosa’ amb 400 lliures esterlines més cada mes”.
L’experiència no només li ha provocat dificultats financeres, diu Eckerman, sinó que ha minvat la seva fe que l’Estat pogués protegir-la: “La meva fe en l’Estat de benestar era total. Érem afortunats –vaig pensar– per viure al millor país del món. Ells [el Govern] ens donaven suport. Aquesta fe s’ha vist escombrada completament. És devastador”.
El Govern ha respost amb diverses mesures per intentar mitigar els efectes del complicat disseny del crèdit universal –en forma de préstecs avançats per als nous sol·licitadors o de terminis d’espera més curts, per exemple. Tot i això, amb prou feines passa una setmana sense que apareguin nous informes relatius a incidències associades al crèdit en qüestió, des de problemes de salut i situacions d’estrès a la difusió de casos de sol·licitants sense diners obligats a vendre’s sexualment per sobreviure.
L’informador especial de les Nacions Unides sobre la pobresa, Philip Aston, va subratllar després de la seva visita oficial al Regne Unit al novembre que “si bé en la seva concepció inicial [el crèdit] representava una possible millora en el marc del sistema, està caient actualment en un descrèdit general”. Fins i tot el diari The Sun, el tabloide i dretà que habitualment dona suport a la política del partit conservador, ha defensat una revisió de la qüestió en tota regla.
Pidcock diu que el cas d’Eckerman demostra “un menyspreu cruel” envers les famílies més pobres. “Alhora que les reformes d’altres ajuts i subsidis tals com l’anomenada bedroom tax, la seva intenció és ideològica i té per objectiu el reduir el nombre de sol·licitants sense atendre el seu impacte sobre les vides de persones reals. S’ha utilitzat un llenguatge senzill per desmantellar peça a peça la xarxa d’ajuts socials que fins ara donaven seguretat al sistema”.
Encara que al seu dia el Govern va suggerir que ningú no es veuria perjudicat amb el sistema del crèdit universal, les retallades en ajuts i subsidis per valor de milers de milions de lliures –inclosa una congelació durant quatre anys dels anomenats “nivells de crèdit”– ha canviat el panorama. Un estudi recent del prestigiós Institut d’Estudis Fiscals ha calculat
Aquest sistema de préstec’ substitueix sis prestacions destinades a persones en edat de treballar
que 1,6 milions de persones millorarien la seva economia sota el sistema del crèdit universal, gairebé 2 milions perdrien més de mil lliures anuals i els sol·licitants discapacitats serien els afectats en gran manera.
En el pla polític, tota aquesta situació es revela enormement problemàtica. Milions de persones entraran en el sistema de crèdit universal en els propers anys. Tot i això, el crèdit universal és cada vegada més sinònim d’austeritat, de precarietat laboral i vital i d’allunyament dels problemes reals de la gent, i en especial dels que es troben més avall en l’escala salarial. Tal com explica Eckerman, “si estigués a punt d’entrar en l’esquema de crèdit universal, em sentiria [sabent quina és la meva situació actual] realment terroritzada”.