Zelenski marca d’entrada el seu poder a Ucraïna
El nou president dissol la Rada després de prendre possessió
El canvi de poder a Ucraïna ha deixat de moment indiferent el Kremlin. Tractant-la com a enemic des de fa cinc anys, a Rússia no va arribar invitació per assistir ahir a la presa de possessió de l’actor còmic Volodimir Zelenski, que fa un mes va guanyar de forma contundent les eleccions presidencials. Tampoc no s’esperava aquesta invitació i, de fet, no hi ha cap acostament entre Moscou i Kíev a la vista. Després de rebre la vara de comandament a la Rada Suprema (Parlament), Zelenski en va anunciar la dissolució immediata i la convocatòria d’eleccions anticipades, signe que està disposat a consolidar el poder que li van donar els seus compatriotes. Solucionar la guerra del Donbass contra els separatistes prorussos serà la seva prioritat, va prometre.
Zelenski, un actor, humorista i showman de 41 anys que ha assolit la presidència d’aquesta exrepública soviètica sense experiència prèvia en política, va arribar ahir fins a la Rada caminant, traient oficialitat a l’acte que estava a punt de protagonitzar. Pel camí, va saludar, va estrènyer moltes mans de la multitud que l’esperava i es va fer selfies amb qui l’hi demanava. Estava en el seu element, l’espectacle. Però una vegada dins de l’edifici on descansa la representació del poble ucraïnès, els esdeveniments es van tornar més solemnes. Zelenski va assumir la seva responsabilitat com a president sobre la Constitució d’Ucraïna i sobre l’Evangeli Peresopnitske del segle XVI, considerada la primera traducció a l’ucraïnès.
“Després de les eleccions el meu fill de sis anys va dir que havia escoltat a la televisió que Zelenski era el president, i va preguntar: ‘Llavors jo també soc president?’ Va ser quan vaig comprendre que així era, que cadascun de nosaltres és president, no només aquell 73% que em va votar. Avui cadascun de
nosaltres assumeix la seva responsabilitat per la Ucraïna que deixem als nostres fills, tots podem fer alguna cosa pel país”, va assegurar. Un dels problemes del nou president és que no té partidaris al Parlament. Així que no només el va dissoldre, sinó que també va exigir dimissions d’alts funcionaris, com el cap del Servei de Seguretat (SBU), i de ministres. Hores després de les seves paraules el cap del Govern, Volodimir Hroisman, va dir que deixarà el seu càrrec després del consell de ministres de demà dimecres. El titular d’Exteriors, Pavlo Klimkin, ja havia dimitit el cap de setmana passat.
A la presa de possessió va assistir el president sortint, Petró Poroixenko, que no va poder renovar la confiança que li va fer el país després de la revolució prooccidental del Maidan del 2014. També hi havia els anteriors presidents del país des del 1991, excepte Víktor Ianukóvitx, refugiat a Rússia.
A causa de les relacions entre els dos països, Moscou va observar el canvi de poder amb distància i des de la distància. Es manté a l’expectativa i en un gest significatiu el president de Rússia, Vladímir Putin, es va abstenir de felicitar el nou líder ucraïnès. El felicitarà, va dir ahir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, “pels primers èxits en la solució del conflicte intern” de la regió del Donbass i també pels primers èxits en la normalització de les relacions russoucraïneses”.
Al contrari que Rússia, Ucraïna veu la guerra com una agressió de Moscou, que dona suport a les entitats prorusses formades en part de les províncies de Donetsk i Luhansk. Però els dos països estan d’acord en què cal solucionar un conflicte que, segons l’ONU, ha provocat més de 13.000 morts.
La prioritat és posar fi a la guerra del Donbass, mentre Rússia observa amb distància