Congrés d’alta intensitat
Arrenca una de les legislatures més complexes a Espanya des del 1977 Cinc polítics catalans presos van al Congrés i al Senat per prometre el càrrec La presència dels presos al Parlament electrifica la campanya electoral del 26-M
El federalista Manuel Cruz va tenir un pressentiment fa uns quants mesos. L’home que avui serà elegit president del Senat, catedràtic de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona, al gener va publicar un llibre amb coberta premonitòria. Una fotografia de l’hemicicle del Congrés dels Diputats, buit i amb la tribuna presidencial en primer pla, il·lustra la coberta d’un assaig titulat Dar(se) cuenta (ED Libros), en què Cruz construeix nexes entre l’actualitat política i el pensament filosòfic. En aquella coberta els il·lustradors van posar-hi un núvol a punt de descarregar tempesta. A sota d’aquest núvol s’asseurà avui Meritxell Batet.
En realitat, el primer d’asseure’s sota del núvol tempestuós serà el socialista Agustín Zamarrón, metge burgalès de 73 anys que presidirà la Mesa d’edat, auxiliat per Marta Rosique, diputada d’Esquerra Republicana, de 23 anys, i de Lucía Muñoz, de 25 anys, diputada d’Unides Podem per les Balears. La Mesa d’edat demanarà jurament als diputats, moment en què Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull prendran la paraula durant uns segons per jurar o prometre el compliment de la Constitució, amb l’addició que considerin oportuna. Raül Romeva farà el mateix al Senat.
Moment creatiu, com ja va quedar demostrat la legislatura anterior. El 12 de gener del 2016 els 67 diputats de Podem van prometre la Constitució amb fórmules combatives. Alguns van intercalar el català, el gallec i el eusquera en la seva promesa. La fórmula més llarga va ser la pronunciada pel diputat Íñigo Errejón: “Prometo acatar la Constitució i treballar per canviar-la. Per la sobirania del poble, per una Espanya nova, per la fraternitat entre els pobles. Mai més un país sense la seva gent i sense els seus pobles”.
Va ser el moment Podem. La diputada Carolina Bescansa va anar a la sessió plenària amb la seva criatura de pocs mesos i va captar l’atenció de tots els mitjans de comunicació. Volien transmetre el missatge que una gent diferent entrava al Parlament. Ha plogut molts des d’aleshores. El fill de Bescansa ja deu tenir més de tres anys i la seva mare ha deixat de ser diputada, després d’alguns episodis interns a Podem molt propis de la política de tota la vida.
En la mateixa sessió plenària, alguns diputats independentistes van llançar visques a la “Constitució catalana” o a una “Catalunya lliure”. El diputat d’Esquerra, Joan Tardà , a qui molts dels seus adversaris polítics trobaran a faltar al Congrés, on ha deixat un excel·lent record de qualitat humana, va tancar la seva promesa amb un “Visca els Països Catalans!”. El llavors cap de files de la candidatura Democràcia i Llibertat (segona mutació de CDC), Francesc Homs, es va limitar a un breu: “Sí, ho prometo”. Ha plogut molt, des d’aleshores. En aquests moments l’advocat Homs exerceix com a coordinador de les defenses dels acusats del PDECat (tercera mutació de CDC) al judici que té lloc al Tribunal Suprem pels fets de l’octubre del 2017. Ha plogut molt des d’aleshores, i les fórmules que avui facin servir els presos Junqueras, Sánchez, Rull, Turull i Romeva seran molt comentades. Serà la primera vegada que cinc persones privades de llibertat van al Parlament per prendre possessió com a representants dels ciutadans.
Moment presos catalans. Falten quatre dies per al tancament de la campanya de les eleccions locals i europees, en què es torna a posar a prova la correlació de forces entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya
(quarta mutació de CDC). Una pugna insomne que explica els moments fonamentals de la política catalana aquests últims deu anys. Oriol Junqueras se les haurà directament amb Carles Puigdemont a les eleccions europees. Junqueras va encapçalar la candidatura d’ERC a les generals –per això serà avui al Congrés– i torna a liderar la llista del seu partit al Parlament Europeu. Puigdemont és qui ara reclama l’atenció solidària del públic sobiranista: “Ara em toca a mi!”. ERC necessita guanyar les europees i les municipals, especialment a la ciutat de Barcelona, per assentar-se com el nou partit català hegemònic. En aquests momentos no està del tot clar que això hagi de passar. Avui mirar
lers de catalans estaran pendents del que digui Junqueras al Congrés.
Després de la promesa, els diputats elegiran la Mesa del Congrés. És previsible que aquesta tasca demani quatre votacions nominals amb papereta en una urna. Primer s’elegeix el president de la Cambra. Si cap candidat no obté la majoria absoluta, es fa un segon escrutini en què n’hi ha prou amb la majoria simple. En aquesta segona votació tot indica que Meritxell Batet sortirà elegida presidenta amb els vots del PSOE i d’Unides Podem, com a mínim. Immediatament després s’elegiran les vicepresidències i els secretaris de la Mesa. La votació és lenta. Els quatre escrutinis poden duentre quaranta-cinc minuts i una hora, prou temps perquè els diputats xerrin entre ells a l’hemicicle i fins i tot pugin a la tercera planta del Congrés per prendre un refrigeri al bar. Junqueras, Sánchez, Rull i Turull disposaran de llibertat de moviments, vigilats per agents de paisà de la Policia, que no ingressaran a l’hemicicle. La imatge de Junqueras o tots els altres polítics presos saludant el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, és una de les més esperades pels mitjans. Falten cinc dies per a unes eleccions locals i europees que acabaran de definir la correlació de forces polítiques a tot Espanya.
Moment presos. I moment Vox. Per primera vegada des del 1977, vint-i-quatre diputats d’extrema dreta entren al Congrés. El notari franquista Blas Piñar va estar sol la legislatura 19791982. I Vox no és Fuerza Nueva, per bé que alguns antics militants d’aquell vell partit nostàlgic de la dictadura avui es puguin sentir identificats amb la formació que dirigeix Santiago Abascal. Vox és la secció espanyola
Podem va ser la novetat del 2016; avui entren en escena els 24 diputats de Vox
de la Internacional Trumpista. La setmana passada, a les Corts Valencianes, els diputats de Vox van jurar o van prometre la Constitució “per Déu i per Espanya”.
Dilluns vinent s’acaba el termini per a les sol·licituds de grups parlamentaris. La setmana que ve Batet haurà de convocar a la Mesa per debatre aquesta qüestió i recollir –si no ho ha fet abans– la pilota de bàdminton que des del Tribunal Suprem els ha llançat el magistrat Manuel Marchena sobre la suspensió dels diputats presos. Falten quatre dies per concloure una campanya electoral i queda pendent la investidura del president. El federalista Cruz va tenir una sàvia premonició.
Feixuga estrena per a Meritxell Batet: què cal fer amb els diputats presos