Arrenca una legislatura atípica
ARRENCA avui al Congrés dels Diputats la tretzena legislatura. Aquesta constitució de les Corts presenta novetats respecte a les dotze anteriors. Pot ser que la més vistosa sigui la presència de cinc polítics independentistes que es troben en presó preventiva i que actualment són jutjats. És també innovadora la irrupció de l’extrema dreta a l’hemicicle, amb Vox i els seus 24 diputats. I no ho és menys la fragmentació política de la Cambra, que es concretarà en vuit grups parlamentaris. El bipartidisme que ha caracteritzat el Parlament espanyol des de la recuperació de la democràcia sembla pertànyer al passat. El PSOE, amb 123 diputats, disposa ara de la primera posició al Congrés dels Diputats. I el Partit Popular, amb 66, de la segona. Però darrere d’ells venen Ciutadans (57), Unides Podem (42), etcètera. En altres paraules, per primera vegada es perfila la possibilitat d’un govern no monocolor, cosa habitual a Europa, per exemple a Alemanya, però inèdita a Espanya al llarg dels darrers quatre decennis.
La conjuntura política és, per tant, d’una complexitat desconeguda fins ara. Més encara si ens adonem que estem immersos en els darrers dies de la campanya del 26-M i que l’activitat política, a escala catalana i també a escala estatal, està marcada des de fa set anys pel
desafiament independentista. Aquesta acumulació d’elements excepcionals no pot ser, en cap cas, una excusa per seguir amb la inestabilitat que hem patit en els últims anys.
És probable que la sessió constituent d’avui sigui moguda i que no hi faltin retrets i desqualificacions. Però volem subratllar, abans que res, que el resultat del 28-A ofereix les condicions necessàries per formar un govern estable. I estem convençuts que el 28-A, a més de donar el triomf al PSOE, va venir a manifestar el clar desig de bona part dels espanyols, que no és cap altre que deixar enrere la confrontació estèril per entrar en una etapa en la qual el diàleg i el pacte guanyin protagonisme.
Diem que alguna cosa és atípica quan s’aparta dels usos o dels models convencionals. Aquesta serà –almenys, en la seva fase inicial– una legislatura atípica. Però això no vol dir, a priori, que hagi de ser millor o pitjor que les anteriors. Vol dir, únicament, que arrenca en un marc inèdit. Perquè, malgrat la seva excepcionalitat, reuneix també els elements perquè sigui fructífera i ofereixi al conjunt dels espanyols una possibilitat de millora i de progrés. Fem vots perquè així sigui. I confiem que els polítics sàpiguen aprofitar l’oportunitat. Aquesta és la seva principal tasca.