Sabadell, pactar tant sí com no
La presentació de setze llistes i la previsible fragmentació del vot obligaran les forces que competeixen a la ciutat vallesana a un gran esforç per tancar aliances
Amb setze candidatures (o quinze, perquè n’hi ha una de fantasma, Guanyem Sabadell, encapçalada per una candidata de Lleida sense arrels a la capital vallesana), el futur govern de Sabadell serà de pactes tant sí com no. És l’única previsió precisa. La fragmentació del Consistori fa imprevisible quina serà la composició del pròxim Ajuntament, que dependrà dels acords entre diverses formacions.
Amb més de 211.000 habitants, la cinquena ciutat catalana es debat aquests dies de campanya entre reeditar el govern del 2015 de les anomenades forces del canvi –és a dir, La Crida (Entesa-CUP), ERC, Unitat pel Canvi (ara Sabadell en Comú) i Guanyem Sabadell (rebatejada com a 100% Sabadell)– o que el PSC, que va governar setze anys (catorze amb Manuel Bustos, i els últims, tacats pel cas Mercurio) torni a governar gràcies a la seva candidata Marta Farrés amb suports dels comuns, liderats per Joan Berlanga, o potser de Ciutadans (tres regidors), amb Adrián Hernández al capdavant.
La incògnita s’estén sobre quin paper hi tindrà Junts per Sabadell, una candidatura que es defineix com a “transversal”, liderada per l’exdiputada del PDECat al Congrés, Lourdes Ciuró, que podria allargar la mà als republicans de Juli Fernández, si revalidessin els resultats de les generals. El 28 d’abril el PSC es va emportar 32.199 vots a Sabadell; ERC, 26.086, i En Comú Podem, 20.648.
La dona guanya protagonisme. Per primera vegada en quaranta anys, hi ha cinc candidates per governar la ciutat: les esmentades Ciuró i Farrés, Marisol Martínez (100% Sabadell), Marta Morell (Podem Sabadell) i Àngels Folch (Primàries Sabadell).
A les municipals del 2015, la contundent caiguda del PSC (de tretze a cinc regidors) va suposar un punt d’inflexió. Malgrat el resultat, els socialistes van continuar sent la força més votada, tot i que no els va servir per construir un nou govern. D’aquells comicis en va sorgir un quadripartit d’esquerres amb catorze regidors i un pla de mandat que proclamava el compromís d’esborrar del Consistori qualsevol ombra de corrupció, després de la dimissió de Bustos per les imputacions en el cas Mercuri. S’ha jugat per la participació ciutadana, la baixada de sou dels regidors, les polítiques socials i l’urbanisme. En aquest temps, l’Ajuntament ha destinat quatre milions d’euros a finançar les noves urgències de l’hospital Parc Taulí, la ciutat ha vist acabat el soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat i s’han sancionat les entitats bancàries amb pisos buits. El quadripartit, amb dos anys d’alcaldia de Juli Fernández i dos de Maties Serracant, va tancar l’últim exercici amb un superàvit 30 milions d’euros.
El repte immediat és aconseguir una ciutat més verda i amb aire més net, gestionar la mobilitat viària i potenciar un eix central atractiu per al comerç i el lleure. L’oposició, però, afirma que el govern local “ha estat un desastre” i que el procés ha marcat l’agenda. Lamenten que els carrers estiguin bruts i amb sots, que no hi hagi projecte estratègic de ciutat... Es queixen: “Sabadell és gris, sense identitat” i “ha perdut força”. “No és atractiva perquè hi inverteixin les empreses”. Critiquen la “falta de diàleg” dels representants municipals per resoldre conflictes com els de la plantilla de la policia municipal, la gestió de la concessionària de neteja viària o el tancament de locals de lleure de la Zona Hermètica.
La nova líder del PSC, Marta Farrés, confia a deixar enrere l’estigma del Mercuri i recuperar l’alcaldia per “posar ordre” en el “desgovern” actual, amb un programa electoral amb 400 propostes fins al 2030. Un exemple: la creació d’un pol d’atracció d’empreses aeronàutiques aprofitant l’aeroport de Sabadell i les universitats UAB i UPC, al sud de la ciutat.
Ciuró defensa una transformació “integral de Sabadell, tant des del punt de vista econòmic com urbanístic, social i comercial”. La seva proposta estrella és la remodelació de la Gran Via, una artèria de sis quilòmetres que divideix la ciutat i afecta 11 dels 32 barris. “Cal desbloquejar la connexió entre la B-124 –carretera de Castellar– i la C-58, dues infraestructures de la Generalitat, la qual cosa reduiria 30.000 vehicles diaris”, afirma la candidata de Junts per Sabadell.