La mirada a una dècada
‘Sense ficció’ commemora demà deu anys en antena amb un especial que repassa una trentena dels més de 400 documentals emesos
Més de 400 documentals emesos en horari de màxima audiència i amb èxit de públic i de crítica. Aquest és el balanç dels 10 primers anys d’emissió del programa Sense ficció, que demà celebra l’efemèride amb l’especial Mirall
d’una dècada, que durant més d’una hora repassa alguns dels títols que han tingut més ressó durant aquests anys, a més d’incloure visions inèdites dels directors i també l’impacte en les vides d’alguns dels protagonistes d’aquestes produccions.
Sense ficció es va començar a emetre el 23 de gener del 2009 i ha estat en antena des d’aleshores, amb una mitjana de 45 documentals
a l’any. Durant la presentació a la premsa d’aquest documental commemoratiu, la directora actual de l’espai, Montse Armengou, va voler recordar els orígens del programa, dirigit en una primera etapa per Joan Salvat: “Fa 10 anys va esclatar amb tota la seva virulència la crisi econòmica, i tot i que no era un bon moment per aventures televisives, un grup de persones del 30 minuts vam sortir de la zona de confort i vam començar aquesta aventura incerta”. Armengou també recalcava els objectius marcats al llarg de tot aquest temps: “Sempre hem volgut oferir una mirada profunda, compromesa, crítica i divertida d’aquesta realitat que ens envolta. I ho hem volgut fer amb un voluntat de servei públic i de compromís amb la ciutadania”.
Vicent Sanchis, director de TV3, va lloar la bona salut del programa i confiava que “aquesta aposta continuï el màxim de temps possible, que l’audiència ho sàpiga valorar, perquè no és només un esforç: també és una aposta per la serietat, pel sentit cívic i social”. David Bassa, cap d’informatius de TV3, destacava que un programa com el Sense ficció “et permet, com a periodista, fugir de la voràgine, aturar-te i fer una mirada crítica”, i elogiava que en alguns casos el programa hagi tingut “xifres d’audiència semblants a les d’un Barça-Madrid”.
Cristina Muñoz, cap de Documentals de TV3, va assegurar que aquest espai és un fenomen rara avis, ja que un programa de documentals a la primera cadena que a més a més obté bons resultats gairebé no es dona a cap televisió europea: “Molt poques en tenen a la primera cadena, en horari de màxima audiència i de manera regular i sistemàtica durant deu anys”.