“És la punta de l’iceberg”
La gran xarxa europea d’oenagés ambientals demana transparència
El que denunciem només és la punta de l’iceberg”, assenyala Tatiana Santos, directora de l’àrea de substàncies químiques de l’Oficina Europea de Medi Ambient (EEB, en les seves sigles en anglès), la xarxa europea més important d’oenagés ambientals, que demana més transparència a l’Agència Europea de Substàncies Químiques (ECHA). Aquesta Agència de control és l’única que atorga el dret d’accés al mercat als productes químics i també és l’única que pot revocar aquesta autorització. Tot i això, des que es va crear, el 2007, només ha revocat 4 dels prop de 20.000 expedients.
L’Agència de control ha de vetllar perquè la informació estigui d’acord amb el reglament sobre substàncies químiques, però no publica el grau de compliment de les substàncies al mercat o les empreses que les
fan servir i les comercialitzen. Això dificulta que les empreses intermediàries avaluïn els riscos i que altres terceres parts, incloent-hi el públic en general, analitzin la informació, contribueixin a la presa de decisions i, en última instància, puguin adoptar resolucions informades de consum o d’inversió.
Les autoritats nacionals són legalment responsables de fer complir el reglament REACH; poden multar les empreses o fins i tot tancar-les en casos greus, com quan les persones estan en risc. “Tot i això, malgrat l’advertència del reglament REACH que l’incompliment pot causar danys a la salut humana i al medi ambient, les sancions més suaus prevalen, generalment consells verbals o escrits”, conclou l’Oficina Europea de Medi Ambient.
Manuel Fernández, responsable de substàncies químiques d’Amics de la Terra a Alemanya, va indicar que “les companyies químiques han estat fent cas omís a la llei durant anys i sortint-se amb la seva, i han venut substàncies que podrien causar càncers hormonals, trastorns cerebrals i altres problemes de salut greus”. “Com a consumidors, ens mantenen en la foscor, sense saber si els productes d’ús diari són segurs o no. Les autoritats nacionals i de la UE han de millorar la situació urgentment”, va afirmar.
“Tot això hauria de preocupar tant als inversors com a les empreses usuàries o als ciutadans. Milers d’empreses estan manipulant substàncies que els podrien causar problemes importants en la seva imatge de marca o financers”, assenyala Tatiana Santos. “Hem assenyalat la punta de l’iceberg –insisteix–. Ara ha de ser l’ECHA qui faci la resta”, afegeix Santos. “Tenim dret a saber si els productes químics són segurs o no. El reglament REACH és la millor i més ambiciosa regulació química del món, i ens va fer sentir orgullosos de ser europeus quan es va crear per primera vegada. Això serveix poc, però, si no es pren seriosament, s’aplica i es reforça”, diu l’Oficina Europea.
“Queda clar que el sistema de la UE permet que els productes químics entrin al mercat amb massa facilitats i després se’n dificulta la retirada quan es demostra que són insegurs. S’hauria d’imposar una barrera més estricta perquè les substàncies químiques entrin al mercat i també rebutjar que hi accedeixin si es veu que les seves dades són incorrectes o insuficients, com sol ser el cas”, conclou Tatiana Santos.
“S’hauria d’imposar una barrera més estricta perquè aquestes substàncies entrin al mercat”