Falten 1.300 milions d’euros a l’any per posar al dia els serveis socials

Els serveis socials, que, en definitiva, són els que més afecten la ciutadania i l’instrument per combatre la desigualtat, no s’han recuperat de la crisi econòmica des del 2011. Després d’uns anys devastadors aquesta última legislatura, tot i això, l’àrea social va adquirir més notorietat per part de la classe política, que va millorar notablement tant la inversió com el nombre de persones ateses. De totes maneres, els esforços encara són insuficients. Faria falta injectar 1.300 milions d’euros anuals per igualar l’esforç del 2010, any en què les administracions van destinar un 1,68% del PIB al sector, davant l’1,57% del 2018, segons l’índex DEC, elaborat per l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials.

Aquest índex revela que els dos primers anys de la legislatura passada la situació dels serveis socials van millorar, però no per l’esforç de l’administració estatal, sinó per les locals i les regionals, que són les que realment sostenen el sistema: una quarta part de la despesa procedeix de l’esforç local (25,1%); un 61,4%, de l’autonòmic, i un 13,5%, de l’Estat, l’únic nivell que encara no ha recuperat les retallades.

El que tampoc no ha canviat han estat les diferències territorials, que continuen sent enormes. Segons l’informe DEC, el País Basc, Navarra i Castella i Lleó continuen tenint la millor qualificació en matèria de serveis socials, mentre que Madrid és la que té les pitjors, seguida de Múrcia, València i les Canàries (malgrat que aquestes dues últimes registren millores significatives).

Però la bretxa territorial hi és: les administracions del País Basc destinen més del doble d’inversió per habitant i any en serveis socials (703 euros) que Múrcia, amb només 297, mentre que el percentatge del PIB regional que Extremadura destina a serveis socials (2,594%) és 2,5 vegades superior al que hi destina Madrid (1,007%).

Aquestes diferències també s’aprecien en prestacions i serveis a la ciutadania. Així, a Navarra hi ha un professional dels serveis d’atenció primària per cada 890 habitants, mentre que a Madrid aquesta ràtio es multiplica per deu, amb un professional per cada 8.354 habitants. Un 13,6% de la població potencialment dependent a Castella i Lleó rep atencions de la dependència, mentre que aquest percentatge cau fins a un 5,41% a les Canàries.

Els autors de l’informe creuen que l’“embús” més gran es crea en l’atenció a la dependència, i demanen que sigui un camp essencial en la nova legislatura que comença.