Patriarca de tot Orient
NASRAL·LAH SFEIR Patriarca maronita (1920-2019)
El patriarca emèrit de l’Església maronita, que ostenta el títol de patriarca d’Antioquia i de tot Orient, Nasral·lah Sfeir, mort gairebé als cent anys, va ser el cap d’aquesta influent comunitat cristiana libanesa que va acatar al segle XIII l’autoritat del papa de Roma. Al seu funeral, en olor de multituds, celebrat en un dol oficial de tres dies, diversos religiosos van portar la seva mitra, la seva creu d’or, el seu bastó, símbols de la seva jerarquia.
El patriarca Sfeir va dimitir del seu càrrec històric –va ser el 726è patriarca d’aquesta antiga església oriental– el 2011 en un ambient d’exacerbació de conflictes interns. La seva doctrina s’havia fundat el 1920 amb la idea i l’estat del Gran Líban, després de la derrota i desmembrament de l’imperi otomà pels exèrcits de la Gran Bretanya i França. El seu patriarcat des del 1986 fins al 2011 es va estendre sobre els últims anys de la guerra civil i la turmentada època posterior. Un dels seus episodis més amargs va ser la lluita fratricida entre els mateixos maronites, partidaris del general Michel Aun, primer ministre del govern cristià del Líban –a la zona musulmana de
Beirut hi havia un altre govern–, o del cap de la milícia radical de les forces libaneses de Samir Geagea.
Recordo que el Vaticà, tan influent sobre la comunitat cristiana libanesa principal –a través del meu amic el nunci espanyol Pablo Puente– va mirar d’impedir aquest combat suïcida que va esquinçar la zona poblada pels maronites. El patriarca no volia reconèixer l’autoritat del general, ara president de la República, a causa d’aquests girs de la història. El 1989 va ser agredit per seguidors del general enfurismats a la seva seu de Bkerke, on ara ha estat enterrat, que el van aixecar en braços, el van fer girar sobre si mateix, van trencar el mobiliari i van despenjar els seus retrats del saló del tron. Michel Aun s’havia proclamat “patriarca polític” dels cristians d’Orient i havia desafiat la seva jerarquia.
Mentre que el cap religiós mort ha defensat la seva idea nacionalista a ultrança oposant-se a Síria i als corrents polítics xiïtes del Hizbul·lah i de l’Iran, Michel Aun ha adoptat una actitud més conciliadora amb aquestes forces populars a fi de garantir el futur de la minoria cristiana davant l’islam. Durant les exèquies del patriarca, que també ostentava la dignitat de cardenal, la seva presència va ser discreta. Cap representant del Hizbul·lah, primera força política del Líban, no va participar en l’emotiu funeral.
Lamentablement la comunitat maronita continua castigada per les seves divisions profundes, i va perdent la seva antiga primacia, encara que la República continuï presidida per un membre de la seva comunitat i altres dignataris de l’Estat, com el cap de les forces armades, continuïn sent exercits per maronites.
Des que va dimitir, el patriarca va viure en silenci i a l’ombra al seu poble muntanyós del Kesruan. El va substituir el patriarca Bechara Rai, antic bisbe de Biblos, de tarannà més diplomàtic. El patriarca Sfeir, gran símbol per a molts libanesos, va ser home auster, estudiós, poliglot. Podia celebrar la missa completa en siríac, llengua derivada de l’arameu amb què, a més de l’àrab, s’oficia la seva pròpia litúrgia. Els maronites han gaudit de la protecció de França des del regnat de Lluís XIV el 1649.