Reconquistar-se

Enric Montefusco

Lloc i data: Sala Apolo (15/V/2019)

Sota el paraigua del festival Guitar Bcn, Enric Montefusco va presentar les cançons del seu segon àlbum en solitari, Diagonal, amb cadires disposades a la pista de la sala Apolo. El públic, a la frontissa dels quaranta majoritàriament, va aplaudir, va cantar i va acompanyar amb entusiasme el cantautor i els tres músics que l’acompanyaven quan, a la fase final, van interpretar els últims temes al mig de la platea. A banda de set cançons de la nova producció del nostre protagonista, el programa va dispensar una atenció especial al contingut de l’anterior Meridiana (2016), amb menció especial per a Flauta man i el seu petit gag radiofonicoesportiu i per a la molt corejada Todo para todos. Un parell de records dels dies de Standstill –les excel·lents ¿Por qué me llamas a estas horas? i Adelante, Bonaparte– van completar la proposta.

Amb vigor i en una forma vocal remarcable, Enric Montefusco va venir a exposar en aquests temes nous el seu trànsit vital, i va repetir als bisos Quien abre camino. Parlem d’un autor que no esquiva ni de bon tros en el seu treball el vector sociopolític. Per testificarho, va interpretar temes com Himno de Europa o Himno de España, vestit aquest últim amb un deliciós carrusel sonor.

Instruments com la tuba, la trompeta, el violí o l’acordió van envernissar de manera exquisida el repertori d’un artista especialment inspirat en l’escriptura de La reconquista, oda de l’adeu a la ciutat de Barcelona que va ser, potser, el millor de la nit.

Es pot entreveure en algunes de les seves composicions un cert dolor de fons, és veritat. Però també es fa patent la immensa tendresa que desprèn, per exemple, Sombra de tu luz, crònica del pare recent que ens confessa que s’ha fet de dia al seu cor.