La cançó de l’enfadós

Alonso culpa la poca velocitat del McLaren per justificar el fiasco de la no classificació

Desastre”, “fiasco”, “fracàs”, “indygnant”... La desfeta de Fernando Alonso en l’intent de conquerir la Triple Corona no es podia amagar en els mitjans espanyols, per molt que els

més fidels volguessin emmascararho. El pilot espanyol, que aspirava a lluitar per les 500 Milles per demostrar que mereix el títol honorífic de millor pilot, el més complet, lluny de l’F-1, es va tornar a estavellar amb McLaren. El mateix equip en què es va cavar la tomba esportiva en el gran circ.

Com en els seus últims quatre anys a l’F-1 amb els de Woking, Alonso no va trobar més bon argument que la falta de velocitat del seu McLaren per justificar la no classificació entre els 33 pilots que configuren la graella de diumenge per a la 103a edició de la Indy500. Alonso va quedar 34è, fora per només 0,030 km/h. “Crec que ha estat una combinació de coses”, raonava. “No hem estat ràpids, no només avui. Durant tot el certamen hem patit una mica”.

Alonso va encadenar un cúmul d’adversitats –problemes elèctrics en el McLaren el primer dia d’assajos, un accident el segon, la cancel·lació de la sessió de dijous per la pluja, una punxada a la classificació de dissabte...–, però sobretot va pagar la immaduresa (i atreviment) del projecte de McLaren, que es va aventurar a afrontar les 500 Milles en solitari, sense formar part d’una altra estructura més experta. I va acabar demanant ajuda...

“Aquí no hi ha res de pilotatge; és més o menys la velocitat del cotxe el que et col·loca en una posició o una altra. Hauríem d’haver estat bé si el cotxe hagués estat prou ràpid, però no ho hem aconseguit”, admetia Alonso, que no va voler dir si tornaria a intentar-ho el 2020. “No ho sé. És massa aviat per prendre decisions. Ni tan sols sé què faré després de les 24 Hores de Le Mans”.