Educar sense tecnologia
A la innovació li falta un impuls col·lectiu als centres, segons la UPF
Els estudiants i professors catalans no mostren un especial interès per adaptar la tecnologia a la formació.
Un nou estudi sobre la innovació en l’educació universitària revela que la transformació educativa que hi està havent al món anglosaxó és lluny d’arribar a Espanya per la falta d’impuls dels estudiants, els professors i els consells de direcció dels campus. Els canvis metodològics que hi ha en alguns centres sorgeixen per iniciatives de determinats docents actius, però no és una qüestió sistèmica, i no és reclamada ni pels estudiants, ni pels claustres, ni és implementada de manera ferma pels rectorats. És una de les conclusions de l’estudi Competències mediàtiques de la ciutadania en mitjans digitals emergents en entorns universitaris, presentat ahir al campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ha analitzat 38 universitats espanyoles.
Segons l’estudi, els estudiants no s’imaginen les possibilitats que ofereixen el mitjans tecnològics per rebre una educació diferent de la tradicional, un aprenentatge més participatiu i flexible. De fet, confonen “innovació a través de la tecnologia” amb “introducció de la tecnologia a l’aula”. I, a més a més, prefereixen que els dispositius mòbils s’utilitzin només amb finalitats privades.
L’informe, que encara no s’ha publicat però que ahir va ser comentat en les jornades d’educació, està dirigit per Mònica Figueras, directora del grup d’investigació JOVIS.com de la UPF.
Amb les excepcions en les respostes entre diferents autonomies, que tenen contextos educatius diferents, els alumnes creuen que les tecnologies no són necessàries en totes les assignatures i que el més important en els seus aprenentatges és el professor i que aquest professor els motivi, explica Figueras, per sobre de com imparteix la classe. I no els agrada que faci servir mitjans tecnològics si no ho sap fer. Per la seva part, consideren que l’ús del mòbil a l’aula sovint els distreu de la classe.
Quan se’ls pregunta per innovació, “assenyalen aspectes com l’ús d’ordinadors i projectors de les aules o software com Prezi i Drive”, i no esmenten les característiques de la veritable transformació educativa, “com els aprenentatges amb el mòbil (m-learning), en línia (e-learning )i semipresencials (blended learning)”, apunta la investigadora de la UPF. Aquesta confusió fa pensar al grup investigador que no “es plantegen la innovació perquè no saben què significa”.
L’ús de mòbils, tauletes i ordinadors personals l’associen amb la seva vida privada. “A tot estirar, afirmen que tenen un grup de WhatsApp per passar-se apunts i dubtes”, indica Figueras.
La falta de demanda innovadora per part dels alumnes coincideix amb l’escassa pràctica per part
dels docents i amb l’escassa política estratègica als consells de direcció dels campus.
Respecte als responsables d’innovació docent consultats per a l’estudi, s’indica que utilitzen la tecnologia com “una eina més”, “un possible suport d’alguns mètodes” o “una ajuda immillorable per facilitar certs accessos”.
Valoren positivament els dispositius mòbils, sobretot des d’una perspectiva didàctica, quan s’utilitzen “per fer videoconferències, per gestionar de manera ubiqua xats i fòrums acadèmics relacionats amb les assignatures o per al foment de la participació de l’alumnat en la vida acadèmica i investigadora”. En canvi, pocs reconeixen característiques intrínseques dels dispositius, com la seva ubiqüitat i la seva funcionalitat complexa, que permet, per exemple, la geolocalització, la possibilitat de crear realitats virtuals o augmentades, la ludificació i la capacitat de registre, processament i anàlisi de dades en temps real.
“Resulta sorprenent –apunta la professora– que l’èmfasi es posi en el professor i no en la motivació de l’alumne o en la millora en la comprensió”, indica. Així, es donen més respostes que fan referència al “desenvolupament professional docent” que a la recerca de models “més centrats en l’aprenentatge de l’alumne”.
Pocs docents són capaços d’aprofitar la ubiqüitat i la funcionalitat complexa dels dispositius