El buit que deixa l’esquerra
La Lliga aprofita l’espai dels progressistes a les perifèries urbanes
“Jo no soc racista”, arrenca la Giada, una dona italiana de mitjana edat que passa els matins asseguda davant les portes d’un bar d’entrepans. Està a l’atur des dels durs anys de la crisi. Ja ha desistit de trobar feina. Supera els 50 i creu que abans contractaran gent més jove. “Però mira’ls. A ells els donen telèfons d’última generació, sabatilles de marca. I quan passa el revisor no els posa multa, com a molt els fan baixar. Per què jo he de pagar les multes si tampoc no arribo a final de mes?”, diu, assenyalant un grup de migrants que esperen l’autobús per anar al centre.
La Giada promet que sempre havia estat d’esquerres. “Comunista, com tots aquests”, postil·la referint-se als seus companys de tertúlia matinera davant el Bimbo bar, el seu centre de reunió entre edificis de maó de protecció oficial. Ja no: des de fa un any confien en la Lliga de Matteo Salvini. Aquest barri, anomenat Cep (cases populars), no és en els antics feus lliguistes d’Umberto Bossi. És a les perifèries de la ciutat de Pisa, un bastió vermell on no havia guanyat la dretot ta en dècades fins que el juny de l’any passat es va despertar governada per la Lliga.
En les eleccions locals del 2013, aquesta formació no existia a la ciutat de Pisa: va obtenir el 0,35% dels vots. L’any passat, després de l’acord de Govern nacional entre la Lliga i el Moviment 5 Estrelles, el candidat lliguista va aconseguir el 25% i el seu alcaldable, Michele Conti, es va imposar en el segon torn al del Partit Demòcrata (PD). Pisa, un feu vermell, vermellíssim, té avui un alcalde d’ultradreta. Igual que Siena o Massa, altres baluards toscans.
Italo, un altre aturat que viu al Cep, apostarà diumenge per Salvini, “perquè diu les coses com són, senzilles, no com els bonistes”. Daniele, cambrer, fa una lectura més global. “L’esquerra –explica– ha abandonat els barris populars com aquest, la gent estava farta de això i volia provar coses noves”. “Jo he votat la Lliga perquè tinc una pensió de 400 euros; als migrants els donen de tot, i a mi res”, afirma Gianfranco, un jubilat que ha vingut a jugar a cartes.
L’experiència de la ciutat de Pisa és un bon exemple per entendre el camí aclaparador de la Lliga a Itàlia. Des que Salvini va decidir nacionalitzar el partit no només s’imposa entre els ultraconservadors al nord, sinó que està convencent al centre d’Itàlia i últimament fins i tot al sud. La dreta ha obtingut importants victòries en regions com Abruços o Sardenya. Salvini sap que no aconseguirà mai més d’un 30% dels vots en les europees de diumenge vinent a tot Itàlia sense un vot més o menys uniformat, i per això aquestes últimes setmanes està intensificant el seu desplegament. Diumenge, per exemple, va estar a Florència i Sassuolo, al costat de Mòdena.
La propaganda ultrafàcil, però efectiva, del ministre de l’Interior cala entre les classes més afligides i aprofita el buit que ha deixat un PD considerat el reducte dels de casa bona, als quals a la Toscana també anomenen “radical-chic”, de manera despectiva. A Pisa el centreesquerra ha passat de guanyar sempre a només fer-ho a la zona de trànsit limitat, és a dir, els barris del centre amb les rendes més altes. Al Cep la Lliga va obtenir un 35% del suport a les urnes.
La diagnosi de Sergio Cortopassi, exalcalde socialista de Pisa als noranta, és molt dura. “L’esquerra s’ha oblidat de ser esquerra”, lamenta a la cafeteria Salza del centre de la ciutat. “Va néixer per als últims i ara només es preocupa dels primers. Ja els ho deia, que agafessin l’autobús fins al Cep per entendre-ho, però no em van fer cas”.
Segons Marco Tarchi, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Florència, “la Lliga a la Toscana no té una estructura forta, sinó que més aviat recull la protesta cap als problemes que les adminis
La dreta no guanyava Pisa en dècades, fins que el 2018 ho va fer un alcalde lliguista
“L’esquerra s’ha oblidat de ser esquerra”, lamenta un exalcalde socialista
tracions d’esquerra han infravalorat o no han sabut resoldre o atenuar, sobretot els relacionats amb la inseguretat i la immigració”. “És cert que la imatge de Salvini i les promeses de mà dura contra el crim tenen un paper, però si no hi hagués una inquietud real, no n’hi hauria prou”, assenyala.
Darrere de l’avenç de Salvini en zones hostils hi ha sempre reeixits polítics locals que saben traduir les receptes ultradretanes al territori. En el cas de Pisa es tracta de Susanna Ceccardi, una estrella en alça que té tots els atributs per créixer: amb només 32 anys és molt televisiva, li agrada la polèmica, i no para a les xarxes socials. Va ser elegida alcaldessa de Cascina, una ciutat limítrofa, i ara es bat per ser eurodiputada.
Es diu que és l’alcaldessa favorita de Salvini, que l’anomena la “leonessa”, per la cabellera vermella. Reparteix esprai pebre entre les dones. Ella creu que, com a Pisa, Europa necessita llei i ordre i els valors tradicionals de la família. “Nosaltres guanyem aquí també perquè ens ocupem de les perifèries, de les cases populars, donem més seguretat”, coincideix Ceccardi en una entrevista per telèfon, mentre corre cap a una altra entrevista a la televisió.
És fàcil identificar la mà de la Lliga a Pisa. A la petita plaça al sortir de l’estació hi ha quatre
La Lliga aprofita polítics locals com Susanna Ceccardi, una estrella en alça
“Hi ha crits, drogues: Salvini és un intent de demanar ajuda”, diuen en un hotel
furgons policials aparcats i una vintena d’agents. Aquesta zona té fama de problemàtica, amb tràfic de drogues i baralles freqüents. Ara sembla una comissaria. A la resta de la ciutat, la Lliga ha ruixat les escales dels monuments amb aigua i sabó per impedir que s’hi asseguin els turistes, ha paralitzat la construcció d’una mesquita i ha frenant la distribució d’allotjament social per als estrangers.
“Estàvem acostumats a viure el caos dels estudiants, però és que des de fa uns anys aquí hi ha crits, droga, agressions, pixen per tot arreu –valora la Rita, empleada d’un històric hotel a l’estació–. Salvini és un intent de demanar ajuda contra això”.
El cas de Pisa dona per a un llibre. El periodista David Allegranti l’ha escrit, Come si diventa leghista. “Qui parla de Pisa, parla d’Itàlia. Aquí la Lliga va guanyar a les famoses perifèries perquè l’esquerra no s’ocupava dels seus problemes. La Lliga va insistir i ho ha sabut comunicar”, avisa. Les enquestes diuen que la ultradreta guanyarà les europees amb facilitat en gran part del país. Al Cep, la Giada ja té clar que els votarà.