Aniversari glacial.
Líders de 16 països prometen que no es repetiran els horrors de la guerra
Sense l’advertiment del meteoròleg escocès James Stagg, avui no hauria estat el dia D, i tal dia com ahir, fa 75 anys, no hauria començat des de les costes angleses l’operació Overlord per al desembarcament a Normandia. Les commemoracions d’una decisió tan èpica, els discursos de la reina Elisabet, Donald Trump i Theresa May per celebrar l’alliberament d’una Europa destrossada pel feixisme i la construcció d’una altra de nova, haurien estat en un altre moment i en un altre lloc, o potser no haurien passat. La història s’hauria escrit de manera diferent.
Però el capità Stagg, que coneixia com el palmell de la mà el clima d’aquestes illes, va convèncer el president nord-americà Eisenhower al seu quarter general de Southwick House, cinc quilòmetres al nord de Porstmouth, que el 4 de juny del 1944 la pluja i els vents d’una tempesta sobre l’Atlàntic farien impossible el desembarcament de 150.000 soldats a la França ocupada. Però que en canvi el dia 5 s’obriria breument el cel i hi hauria una finestra per realitzar amb èxit tan ambiciosa operació. Ike li va fer cas, i per això ahir setze líders mundials es van reunir per celebrar el principi de la llibertat d’Europa.
Els autèntics protagonistes de l’emotiu acte no van ser els polítics, sinó tres-cents veterans de la guerra nonagenaris, alguns dels quals van pujar a una estrada decorada amb les banderes dels països participants amb l’ajuda de bastons o en cadires rodes. La mestra de cerimònies va ser també una persona de la seva generació, que ha viscut la transformació del món en tres quarts de segle, la reina Elisabet II d’Anglaterra, que en contra dels desitjos dels seus assessors es va quedar a Londres durant el blitz alemany conduint ambulàncies de l’exèrcit britànic i assistint als ferits. D’aquí ve, en gran manera, la mística del personatge. “El destí del món depenia de l’èxit del dia D, i molts dels seus protagonistes no van tornar mai”, va dir en un homenatge a l’“heroisme, el valor i el sacrifici dels qui van perdre la vida i no seran oblidats mai”. A continuació, Donald Trump va llegir la mateixa oració que Franklin D. Roosevelt va transmetre per ràdio a les tropes nord-americanes en vigílies del desembarcament, i va dir que “va ser potser la batalla més gran de la història”. La primera ministra británica,Theresa May, i el president francès, Emmanuel Macron, van resumir cartes d’amor escrites per soldats dels seus països respectius.
Mentre els líders dels Estats Units, la Gran Bretanya, Austràlia, França, Nova Zelanda, el Canadà, Bèlgica, República Txeca, Grècia, Dinamarca, Luxemburg, Polònia, Holanda, Noruega, Eslovàquia (països que es van oposar al nazisme) i Alemanya (la potència derrotada) presidien l’acte al Southsea Common de Portsmouth, al seu voltant 60.000 persones es van sumar a la celebració desplegant les gandules com en un pícnic estiuenc per seguir els discursos a través de diverses pantalles gegants. Parades improvisades venien hamburgueses, cerveses i tota mena de records de l’aniversari (tovalloles, tasses, insígnies...). A la Guidhall Square del centre de la ciutat, a un quilòmetre i mig de distància, una manifestació anti-Trump va acabar en baralles entre hooligans d’equips de futbol rivals, inconscients del significat històric de l’esdeveniment. La policia va tallar carrers i va establir punts de control en una massiva
La reina Elisabet II ret homenatge a l’“heroisme, valor i sacrifici” dels que van donar la vida
La desconfiança i el recel entre els EUA i Europa van planar sobre l’aniversari