Brussel·les demana a Espanya ajustos per 7.600 milions
L’economia espanyola abandona la tutela de la CE tancant el 2018 amb un dèficit d’un 2,5%
Espanya surt del procediment de dèficit excessiu, que ha durat deu anys, perquè l’ha rebaixat el 2018 a menys del límit d’un 3%. Malgrat tot, Brussel·les va recordar al Govern espanyol que ha d’emprendre retallades per 7.600 milions.
“És el final d’un llarg i dolorós camí per a Espanya i per a tota la zona euro”, va dir Moscovici
Després de deu anys, quatre pròrrogues i evitant in extremis una multa el 2016, Espanya surt del procediment per dèficit excessiu. Ahir, la Comissió Europea va formular la proposta que aquest mateix mes van aprovar els ministres d’Economia. Ho permet el fet d’haver tancat el 2018 amb un dèficit del 2,5%, i per tant per sota del llistó del 3% que marca els límits en teoria infranquejables per a tot bon alumne de la zona euro. L’economia espanyola deixa d’estar sota vigilància intensiva, però continuarà sota observació, i Brussel·les ja li va formular els nous deures, uns ajustos estructurals de 7.600 milions d’euros.
“És el final d’un llarg i dolorós camí per a Espanya i per a tota la zona euro”, va dir el comissari d’Economia, Pierre Moscovici, satisfet perquè a finals d’aquest mes no hi haurà cap país sotmès a aquest règim de supervisió i control, quan el 2011 n’hi havia 24 i fins al 2014 encara en quedaven 11. És un indicatiu clar de la millora de les finances públiques en totes les economies europees.
El comissari Moscovici va animar Espanya a continuar “per la via de la serietat pressupostària” i va subratllar que “els esforços fets han donat fruits, malgrat les dificultats que persisteixen, sobretot, en termes d’atur”. La notícia, encara que esperada, i que estava canta
da des que es van confirmar les dades de dèficit del 2018, va ser ben rebuda a Madrid. “Hem acollit amb satisfacció que la CE proposi que Espanya surti del procediment per dèficit excessiu”, va valorar la ministra d’Economia, Nadia Calviño. Espanya deixa, doncs, el denominat braç correctiu del Pla d’Estabilitat i Creixement i entrarà en el preventiu, en el qual ha d’assegurar que es dirigeix la política fiscal de la manera adequada per no tornar a caure a la zona vermella. Però per descomptat que, en pujar de categoria, també augmenten les exigències. Ara ja no es tracta només de controlar el dèficit nominal, d’evitar superar el temut 3%, sinó que també correspon reduir l’estructural, el dèficit que es calcula sense tenir en compte el cicle econòmic. I en això Espanya té molts deures pendents. Els primers els hi van col·locar ahir mateix: un ajust estructural de 7.600 milions d’euros per a l’any vinent, és a dir el que correspon al 0,65% del PIB. Per arribar-hi, es tracta que la despesa primària neta del Govern no excedeixi del 0,9%.
Molt conscient dels esforços que se li demanen, Calviño va declarar que aprofitarà tot el marge procedent de la reducció dels tipus d’interès i dels ingressos addicionals de la recaptació impositiva per continuar avançant en la reducció del dèficit i del deute públic “al més ràpidament possible”.
Sobre aquesta rapidesa a què es refereix la ministra, la Comissió Europea té les seves reserves, especialment pel que fa a la recaptació. Brussel·les dubta que s’aconsegueixi aprovar tots els nous impostos anunciats i que la seva recaptació arribi als nivells previstos. La Comissió Europea recorda que ja en les seves previsions de primavera va advertir que hi havia “risc d’una desviació significativa” sobre els objectius marcats d’estabilitat pressupostària.
En aquest sentit es pot interpretar la recomanació del vicepresident per a l’Euro de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, que va dir que “Espanya ha de continuar centrant-se en unes finances públiques sòlides per evitar problemes en el futur. Continuarem seguint els desenvolupaments pressupostaris i vigilant les mesures polítiques del pròxim Govern”.
En conclusió, Espanya rep una molt bona notícia, surt de la tutela de la UE, acompanyada d’una obligació, dur a terme un ajust estructural per 7.600 milions d’euros. I li recorden les debilitats que veu Brussel·les: poca credibilitat sobre aconseguirn els ingressos previstos, més la necessitat de mesures addicionals per assegurar la sostenibilitat del sistema de pensions i de reduir un deute que continua en nivells molt alts, 97% el 2018, amb la previsió del Ministeri d’Economia de baixar al 95,8% aquest any.