Violeta Andrés
COMISSÀRIA ARTÍSTICA
Violeta Andrés ha comissariat l’exposició Picasso. La
mirada del fotògraf, al museu barceloní dedicat a l’artista, que mostra fins a quin punt la fotografia va tenir un paper important en la seva vida i la seva feina.
Durant la Primera Guerra Mundial, al seu taller de la Rue Schoelcher, Picasso es fa retratar davant les teles en què treballa. En un d’aquests retrats, davant el quadre Home assegut amb vas, l’artista es mostra en actitud fanfarrona, les cames obertes i els punys tancats, vestit únicament amb uns pantalons de boxa, el pit ple, a punt per al combat. “Es presenta a si mateix com un conquistador; l’art modern està vivint una revolució, i ell en vol ser protagonista”, diu Violeta Andrés, comissària d’una exposició de múltiples capes, Picasso. La mirada del fotògraf, al Museu Picasso, que mostra fins a quin punt la fotografia va tenir un paper important en la seva vida i la seva obra mentre ens obre les portes a la intimitat dels seus tallers, per a ell els seus espais vitals, i veiem com va forjant la seva pròpia llegenda, convertit en actor del seu propi personatge.
Picasso va ser l’artista visual més important del segle XX i també el més fotografiat de la història, objecte de persecució de paparazzis, com es veu a la imatge captada per David Douglas Duncan a Canes el 1957, l’artista envoltat de fotògrafs, d’esquena a la càmera, i malgrat tot plenament identificable, amb els pantalons de quadres i una jaqueta clara. El mateix Picasso va empunyar la càmera amb la mateixa habilitat que havia demostrat amb el pinzell per dibuixar la seva pròpia imatge. Es va fer nombroses selfies en què amb el pas del temps va adoptant diferents identitats: com un camperol rude, espaterrat i marcant paquet a la butaca de la seva habitació de l’hostal d’Horta de Sant Joan; com un bohemi al llindar del seu modest taller del bulevard Raspail; com un dandi descuradament reclinat sobre un divan de vellut...
El pintor va utilitzar la càmera com si es tractés d’un pinzell per dibuixar la seva pròpia imatge
“Vull deixar un registre tan complet com sigui possible per a la posteritat”, va dir a Brassaï, un dels seus fotògrafs preferits, conscient que la imatge seria una eina essencial en la construcció de la seva pròpia llegenda. Al final “és la samarreta de mariner la que col·loca Picasso en l’imaginari col·lectiu, gràcies a l’impacte de la portada de la revista Life del desembre del 1968”, escriu la historiadora Laurence Madeline al catàleg de la mostra. La imatge l’havia captat Robert Doisneau el 1952 a Vallauris: Picasso amb samarreta de mariner, les mans recolzades darrere dels vidres de la finestra. “Així és com tria ser vist: com un resistent, accessible i lliure”.
“L’ull de Picasso veu més del que es veu”, va dir Man Ray. I Violeta Andrés, davant la pregunta de si, entre les moltes coses que Picasso va ser, també se’l pot considerar fotògraf, recorda que, efectivament, abans de tot “va ser un ull, una mirada, i en aquest sentit va experimentar amb la tècnica fotogràfica com amb tot el que va tenir a l’abast”. L’exposició es nodreix de les imatges donades pels seus hereus el 1992 a l’Estat francès i que avui formen part del Musée Picasso de París. La mostra també inclou dibuixos, escultures, gravats, pel·lícules... Arrenca a Horta de Sant Joan, on el pintor passa l’estiu del 1909 amb Fernande Olivier i juga a ser reporter, fotografiant els seus paisatges, la seva gent i les seves noves obres cubistes, que enviarà a la col·leccionista Gertrude Stein.
Després emprèn un passeig de taller en taller. “Ens hem centrat en la noció de taller perquè per Picasso no és el lloc on un crea, sinó la seva forma de vida”, afegeix Andrés. Veiem per primera vegada l’interior del mític Bateau-Lavoir gràcies a una aquarel·la d’Enric Casanovas; la seva nova vida burgesa a la Rue La Boétie amb la seva dona Olga, mentre a la seva obra hi irromp Marie-Thérèse; les golfes de la Rue des Grands-Augustins on passa els anys foscos de l’ocupació nazi i on, sota la mirada de la fotògrafa Dora Maar, dona vida al Gernika; la vil·la La Californie a Canes o els seus últims refugis: el castell de Vauvenargues i Mougins... Veiem Picasso a través de la càmera de Brassaï, Capa, Cartier-Bresson, David Douglas Duncan, Dora Maar, Man Ray o Arnold Newman.
La mostra es podrà veure des de demà fins al 24 de setembre.