Els temes del dia
La declaració final de la Fiscalia en el judici de l’1-O, definint els esdeveniments com a “cop d’Estat”, i la celebració del 75è aniversari del desembarcament de les tropes aliades a les platges de Normandia.
EUROPA va celebrar ahir el setanta-cinquè aniversari del desembarcament de Normandia. La matinada del 6 de juny del 1944, el dia D, més de 50.000 soldats de 14 països aliats desembarcaven en cinc platges normandes de França, llavors ocupada per les tropes alemanyes de Hitler, per iniciar la reconquesta d’Europa occidental, paral·lelament a l’ofensiva soviètica que va forçar heroicament la retirada de la Wehrmacht de Stalingrad en la batalla més cruenta de la història de la humanitat. Entre dos focs, les tropes de l’Alemanya nazi es van anar replegant fins a la caiguda de Berlín, el 5 de maig del 1945. Normandia marca per tant l’inici del final de la Segona Guerra Mundial.
Des de Portsmouth, d’on va partir aquella colossal i inèdita ofensiva naval –més de sis mil vaixells–, i davant la presència d’uns 300 veterans d’aquell èpic desembarcament, la reina Elisabet II, acompanyada dels presidents Trump i Macron i d’alts representants dels països que van intervenir en l’acció, va retre homenatge als qui amb el seu “esforç, heroisme i coratge” van rescatar Europa de l’infern nazi. Trump va llegir una oració del president Rooselvelt i Macron una carta d’un resistent francès que va ser executat amb tan sols 16 anys. Theresa May va llegir la carta
que va escriure a la seva esposa un capità britànic que va morir en el desembarcament.
Un acte de memòria que, tot i això, arriba en un moment difícil per a Europa, a les portes d’un Brexit que genera moltíssima incertesa i amb l’amenaça real d’un retorn a posicions autoritàries en alguns països. La presència en la commemoració del president Trump, paladí del reaccionarisme i fervent antieuropeista, no va fer més que afegir núvols a la situació actual d’un continent temorós per la pèrdua d’uns valors que, precisament a partir d’aquell històric desembarcament, es van començar a gestar i a consolidar amb l’era de pau més llarga de la seva prolixa història. També l’absència del president rus, Vladímir Putin –que no va ser convidat en aquesta ocasió i sí que ho va ser en el 70è aniversari–, és significativa de les especials circumstàncies que remouen l’actual clima europeu.
El record d’aquells centenars de milers d’abnegats que, dirigits pel general Eisenhower, van rescatar Europa ha de servir d’exemple per a una esperança de futur molt més solidària, en la qual imperin, sobretot, les mostres de confiança mútua entre països –una altra invenció europea– perquè no s’hagi de tornar a l’heroisme dels més joves per salvar la humanitat.