Els republicans refreden el pla de Trump d’imposar aranzels a Mèxic
Una delegació de López Obrador negocia contra rellotge per desactivar l’amenaça
Els senadors d’estats amb fàbriques d’automòbils. Els que depenen del vot dels grangers. Els representants d’estats fronterers... El pla de la Casa Blanca d’imposar aranzels a Mèxic des d’aquest dilluns si el govern d’Andrés Manuel López Obrador no frena la immigració ha suscitat una autèntica revolta entre els senadors republicans, que han advertit el president Donald Trump que no es quedaran creuats de braços.
Quan falten cinc dies per a la data anunciada per a l’aplicació d’un aranzel del 5% a totes les importacions, que teòricament arribarà al 25% si no hi ha avenços, la delegació mexicana que encapçala el ministre d’Exteriors, Marcelo Ebrard, es va reunir ahir a la Casa Blanca amb el vicepresident Mike Pence i el secretari d’Estat, Mike Pompeo, per intentar desactivar la crisi. És també el que desitja el partit del president. “No donem suport als aranzels. Esperem que es puguin evitar”, ha dit, taxatiu, el cap de la majoria republicana en el Senat, Mitch McConnell. “Destruirien llocs de treball a Texas i tots EUA”, va abundar el senador meridional Ted Cruz. És el temor que pesa sobre estats com Illinois, Ohio o Califòrnia, on més patiria el sector de l’automòbil, que podria perdre fins a un 18% de les vendes a l’any si se li imposen drets de duana, segons Deutsche Bank. “Els aranzels són un impost sobre els consumidors dels Estats Units. Punt”, va sentenciar el congressista Will Hurt.
Després d’escoltar les seves queixes, en les últimes hores la Casa Blanca ha baixat el to i comença a ser més precisa sobre els canvis que exigeix a Mèxic. “Pot ser que aquests aranzels no hagin d’entrar en vigor ara que hem atret l’atenció dels mexicans”, va dir ahir l’assessor de Comerç, Peter Navarro. L’influent senador Chuck Grassley, representant de l’estat granger d’Iowa, va suggerir que podria anunciar-se un acord demà mateix.
També la delegació mexicana destil·la optimisme i veu un 80% de possibilitats d’èxit, mentre es prepara per respondre si tot falla. La reunió d’ahir va finalitzar sense acord. I l’última paraula la tindrà el president Trump, que passarà la resta de la setmana a Europa. Diu que no va “de farol” però ahir va celebrar les ganes de Mèxic d’assolir una solució.
Els economistes adverteixen que la imposició d’aranzels podria fer caure en una recessió l’economia de Mèxic, que d’aquesta manera estaria encara en pitjor situació per afrontar el flux rècord de persones que entren al país des de fa uns mesos per la frontera amb Guatemala. “Hi ha una desconnexió total” entre els líders dels dos països, afirma l’exambaixador de Mèxic a Washington Arturo Sarukhan.
“A més, tens un president que fa política exterior amb 140 caràcters i un altre que fa el mateix amb 7.000 caràcters” i que, quan parlen, ho fan per a les seves respectives audiències, va comentar dimarts en un col·loqui en el Wilson Center de Washington.
La Casa Blanca s’endinsa en terreny desconegut amb el seu pla. La base per imposar aranzels a Mèxic és una la llei de poders econòmics d’emergència del 1977 que no s’ha utilitzat mai ni per aplicar aranzels ni per a assumptes migratoris. Destacats juristes han expressat els seus dubtes sobre l’aplicabilitat en aquest cas. No queda clar per exemple que Trump pugui invocar-la acollint-se a l’emergència nacional que va anunciar el gener a la frontera i no es descarta que firmi una altra declaració per ajustar-la millor al pla aranzelari. Diversos republicans li han advertit que estan disposats a vetar el seu pla.
Els analistes estan dividits entre els qui creuen que Donald Trump continuarà endavant i els qui opinen que trobarà alguna manera de fer marxa enrere. Carlos Heredia, professor del Centre d’Investigació i Docència Econòmiques i conseller de l’Institut de Mèxic del Wilson Center, veu una alternativa: que no prengui cap decisió, que anunciï una pròrroga i que mantingui l’amenaça sobre la taula per obtenir rèdits polítics.
“Si hi ha alguna lògica en la manera de fer política exterior de Trump és que li agrada el conflicte. Li agrada pressionar el seu oponent, humiliar-lo i mantenir actives les seves amenaces. Trump ha après que colpejar Mèxic augmenta el seu capital polític. Li va funcionar en el passat, creu que li pot funcionar en el futur” i es traurà una nova amenaça de la màniga tan aviat com li convingui políticament fins a les pròximes eleccions presidencials. “És insaciable”, afirma Heredia.
La Casa Blanca celebra haver atret “l’atenció” de Mèxic i suggereix que potser no hi hagi càstig aranzelari