Viatge al centre

Al vestíbul de la seu central de PSOE al carrer Ferraz de Madrid hi ha un bust de Pablo Iglesias, fundador del partit l’any 1879. Ben a prop d’aquest bust la direcció socialista hi hauria de posar unes petites plaques amb els noms de les persones que van contribuir més al triomf de la moció de censura a Mariano Rajoy.

Fem memòria. Fa poc més d’un any, Ciutadans fregava el 30% a les enquestes. Albert Rivera ja era presentat per les revistes mensuals de moda com el futur president del govern espanyol, mentre el PSOE tornava a empatar amb Podem per sota del 20%. La força de propulsió de les primàries socialistes semblava esgotada després dels esdeveniments de Catalunya.

Amb importants suports mediàtics, l’estratègia de Rivera era la d’esperar una irreversible oxidació del Partit Popular, com a conseqüència de l’acumulació d’escàndols i de processos judicials. El primer sorpasso de Ciutadans al PP havia de ser a les eleccions andaluses i per això Rivera necessitava Inés Arrimadas en primer pla. Res de política fina a Catalunya. Acció-reacció. Batusses i molts telenotícies.

L’èxit de la moció de censura ho va alterar tot. Susana Díaz va avançar massa les eleccions andaluses i al desembre li va sortir el ciri trencat de Vox. De Sevilla saltem ràpidament a la plaça Colón de Madrid, al febrer. I a finals d’abril va passar el que va passar.

Noms per a les plaques de Ferraz. Marta Pascal Capdevila, que va ajudar a convèncer al PNB i va neutralitzar Carles Puigdemont. Pablo Iglesias Turrión, que va fer tàndem amb Pascal. Ella volia obrir un nou temps polític a Catalunya i ell reprendre la iniciativa, empenyent el PSOE cap a l’esquerra. Més noms. Joseba Aurrekoetxea, influent cap de l’aparell del PNB. Francisco Toscano, veterà alcalde socialista de Dos Hermanas, que va apadrinar Sánchez fa cinc anys i el va animar a continuar en el moment més dur: la tardor del 2016. Una placa una mica més gran per a Iván Redondo, estrateg electoral i assessor àulic, un dels personatges més respectats a Madrid en aquests moments. Placa també per a Santos i Salazar, integrants de la primera cèl·lula sanchista. Francisco Salazar era regidor de Dos Hermanas i Toscano li va demanar que anés a Madrid per ajudar Sánchez. Santos Cerdán, rocós, era el secretari d’organització del petit PSOE navarrès.

Cerdán tindrà feina a la seva terra, després de la decisió de Sánchez de frenar l’impuls dels socialistes navarresos d’aspirar a la presidència de la comunitat foral, amb l’abstenció de Bildu. El PSN és avui frontissa entre el bloc foralista-basquista i el bloc foralista-espanyolista. Foralistes tots, incloent-hi Ciutadans, que ha jurat els furs incorporant-se a la coalició Navarra Suma amb el Partit Popular i la Unió del Poble Navarrès.

Sánchez busca una investidura blanca, sense independentistes. No va voler parlar de Catalunya la setmana passada al Cercle d’Economia, i ara preten cedir Navarra a la coalició pilotada per UPN. Sánchez voldria l’abstenció del Partit Popular a la investidura, mentre que Garicano i Valls obren bretxa centrista a Ciutadans, i a Podem l’estoven a bufetades –mediàtiques– amb l’excusa de les seves febleses internes.

El PSOE comença a fortificar un espai central. El PNB, que no està content amb l’evolució de la coalició Geroa Bai i medita sobre una implantació més explicita a Navarra, no li farà la vida impossible.

Sánchez no va parlar de Catalunya al Cercle, cedeix Navarra a UPN... busca una investidura blanca