L’evolució del judici de l’1-O
LA novetat més rellevant de la sessió del judici de l’1-O d’abans-d’ahir dimarts va ser la qualificació, per part de la Fiscalia, dels fets ocorreguts a Catalunya la tardor del 2017 com a “cop d’Estat”. Aquesta qualificació suposa un enduriment de la posició del ministeri fiscal. Fins ara, s’havia especulat amb la possibilitat que, a mesura que avancés el judici, aquesta posició es temperaria. No ha estat així. Almenys d’acord amb el que es va veure dimarts. Les conclusions exposades pels quatre fiscals al seu informe final miren de sustentar l’acusació de rebel·lió, que és per cert la que comportaria les penes més dures. I venen a subratllar que la voluntat dels independentistes al capdavant del Govern l’octubre del 2017 no era cap altra que “derogar la Constitució” a Catalunya, seguint un pla llargament elaborat i sabent que l’Estat no tenia altra opció que recórrer a la llei per sufocar l’intent. Hi va haver també comparacions, al nostre judici inexactes, atesa la diferent naturalesa i conjuntura històrica dels fets, entre el que va passar el 2017 i el cop de Tejero el 1981.
A una distància considerable de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat va adoptar una posició menys dura. Segons el que va dir el seu representant en el judici, la instància reconeixia el delicte de sedició. Però les seves discrepàncies amb la Fiscalia la van portar a qualificar la violència atribuïda als independentistes que es va poder produir en el marc del procés com a violència “no estructural”.
Aquest podria ser un resum molt sumari del que va passar dimarts al Tribunal Suprem, durant l’última jornada reservada a les acusacions en el judici de l’1-O. Ara vindrà el torn de les defenses, les argumentacions
de les quals seran, lògicament, de signe oposat. Però en última instància correspondrà als jutges dirimir el cas i redactar una decisió que determinarà el futur dels processats i, de manera indirecta, el futur del país. Falta encara temps perquè es faci pública aquesta sentència. S’estima que si el judici ha durat fins ara uns quatre mesos caldrà esperar quatre mesos més per conèixer-la, ja que probablement es divulgarà abans de mitjans d’octubre. Perquè una demora sobre aquesta data suposaria que els Jordis complirien més de dos anys en presó preventiva, la qual cosa obligaria a pròrrogues del seu empresonament i a les corresponents justificacions. Escoltats els arguments de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i, en dates pròximes, els de les defenses, el cas estarà, doncs, vist per a sentència. Com dèiem, correspondrà llavors a l’Alt Tribunal pronunciar-se.
Mentrestant, voldríem tornar a recordar que el de l’1-O no és un judici més. Els fets revisats són certament greus i estan subjectes a la llei. Però en aquesta ocasió no es tracta només de jutjar els autors d’un delicte. Aquesta vegada la sentència tindrà una repercussió sobre el conjunt de la societat catalana i espanyola. No volem dir amb això que els jutges s’hagin d’apartar a l’hora de fallar del que considerin la justa aplicació de les normes que regeixen la convivència. Però sí que no seria fàcil comprendre penes especialment severes. Perquè ni la majoria dels testimonis de l’1-O van veure violència que justifiqui el delicte de rebel·lió, ni fins avui no s’ha acreditat en el judici. El fet que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat hagin informat de manera tan dispar és ja un indicatiu que la matèria abordada admet interpretacions diverses. I que, per tant, ha de ser tractada amb la temperància més gran possible.