Impostos d’anada i tornada
Els experts avalen el gravamen al carboni per penalitzar els combustibles fòssils La síndrome de les ‘armilles grogues’ condiciona ara les mesures de fiscalitat ambiental El Canadà aplica una taxa a l’energia bruta, i la recaptació es torna amb una tari
La manera d’afrontar la crisi climàtica és una de les qüestions que susciten més debat entre economistes, climatòlegs, acadèmics o altres experts preocupats pels impactes i solucions de l’escalfament. Són la solució al canvi climàtic, els impostos ? Aquest era l’eix central del debat organitzat ahir per la Universitat de Barcelona i la Família Torres. La conclusió dels participants és que la fiscalitat ambiental és un instrument clau per encarir, desmotivar i penalitzar l’ús dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas): una poderosa eina que pot ser eficaç per posar límit a emissions que escalfen perillosament el planeta. Ara bé, no pot ser l’única clau que obri la porta a un clima estable i segur.
Bona part de les intervencions de la VIII Jornada Ambiental (celebrada a l’Aula Magna de la UB) van avalar un impost al carboni, en la línia de la posició expressada fa poc per un grup de 25 premis Nobel i exmandataris, favorables a gravar l’energia fòssil. L’argument és que pot ser l’espoleta que estimuli la transició energètica.
“També calen més coses, però: tecnologies sense emissions perquè vagin substituint les energies convencionals amb emissions; una legislació positiva per imposar al petroli o al gasoil restriccions al trànsit al centre de les ciutats, o un calendari per tancar les centrals tèrmiques de carbó”, va explicar Emilio de las Heras, enginyer i expert en finalitat ambiental.
De las Heras es va mostrar a favor d’encarir gradualment els combustibles fòssils, també amb la finalitat de racionalitzar o equilibrar “d’aquí pocs anys” la fiscalitat diferent que els grava (i que beneficia el gasoil o el gas, per exemple).
Es tracta de saber els alts costos sanitaris que ocasionen la contaminació o els estralls de l’escalfament i valorar els danys per actuar. Tot i això, el conflicte generat per les protestes de les armilles grogues a França, arran del pla Macron per imposar un impost al dièsel, ha demostrat que les administracions han d’actuar amb molt tacte per no veure’s atrapades i presoneres dels ofesos.
En aquest context, per superar aquest bucle, sorgeix com a solució l’impost al carboni establert pel Govern del Canadà, amb què es grava la diferent quantitat de carboni
Una pressió desigual pot agreujar la fugida d’indústries a països menys exigents
Espanya és el país de la UE amb menys implantació dels tributs ambientals
dels combustibles fòssils (gasoil, gas, carbó) i s’encareix el seu consum (el paguen els distribuïdors, que el repercuteixen en el consumidor) però sense una finalitat recaptadora. La gran novetat és que el Govern després garanteix una devolució o reembors a les famílies. Així, els diners que recapta l’Administració es reparteixen mitjançant una tarifa plana. “En la declaració d’Hisenda que es fa a l’Administració, independentment del consum que hagis fet d’energia, s’estableix un import estàndard que es reparteix per a cada adult”, va explicar a aquest diari Dave Sawyer, economista en cap de l’Institut per al Clima i el Desenvolupament Net del Canadà.
I quins avantatges suposa? El ciutadà que va en transport públic gasta menys energia o calefacció i té un comportament energètic més exemplar, no paga el recàrrec o paga menys i, al contrari, després es veu compensat perquè rep igualment la seva devolució en la declaració d’hisenda. Dit d’una altra manera, “les famílies que gasten menys en energia després reben més del que paguen, mentre que les famílies que han gastat més en energia reben menys del que van pagar”, va destacar Emilio de las Heras referint-se als avantatges que comporta. No obstant això, al Canadà, aquest tema ha estat molt polèmic, “ja que els partits de dretes deien que era un atac a l’ocupació i a la butxaca”.
L’impost al carboni al Canadà s’incrementarà gradualment, de manera que costarà 50 dòlars la tona el 2020 (quan s’espera recaptar 10.000 milions de dòlars). “Aquesta és una bona solució, però per combatre el canvi climàtic calen més coses”, va indicar Dave Sawyer.
Maite Vilalta, economista i vicerectora d’Igualtat i Acció Social de la Universitat de Barcelona, va justificar la necessitat d’implantar una fiscalitat energètica amb criteris ambientals, perquè entén que pot ajudar a “corregir determinades conductes” i “donar senyals” per incentivar comportaments més beneficiosos per al medi ambient. La pressió de la fiscalitat ambiental a Espanya és la més baixa d’Europa, on aquests impostos es mouen en una forquilla que oscil·la entre un percentatge del 3,9% del total d’impostos, en cas de Dinamarca, i de l’1,6%, en el d’Espanya. La quantitat recaptada a Epanya amb aquesta finalitat és tan baixa que se’n pot qüestionar l’eficàcia en aquests termes. “De debò que penseu que això pot ser
Miguel Torres s’ofereix a fer de mediador amb els opositors als parcs eòlics
Les famílies que gasten menys en energia després reben més diners que no paguen
un element corrector d’alguna cosa?”, va demanar als presents.
Els experts veuen clau la necessitat d’evitar l’efecte frontera, és a dir, prevenir que la indústria se’n vagi a països amb polítiques climàtiques febles. S’hi va referir Jeroen van den Bergh, catedràtic d’economia i investigador (Icrea-ICTA-UAB), que va alertar del perill que una pressió fiscal inharmònica als països rics forci la indústria bruta a deslocalitzar-se cap als països en desenvolupament.
Durant la seva intervenció, Miguel Torres va al·ludir a la necessitat de “posar fi a les subvencions” que reben ara els combustibles fòssils. Torres va lamentar que en les últimes eleccions generals “cap polític no fes referència al problema de la crisi climàtica” i després va reclamar al Govern “més esforços” per fomentar les energies renovables. Davant la forta oposició que desperta en algunes comarques de Catalunya la creació de parcs eòlics, es va oferir a fer de mediador. “Estic disposat a parlar amb tothom que s’oposi als parcs eòlics. A mi sembla que fins i tot poden ser atractius per a les visites turístiques”, va dir.