AI denuncia la falta de compromís de les institucions amb el ‘bullying’

Només els que han estat víctimes d’una situació d’assetjament escolar són plenament conscients de fins a quin punt condiciona i pot arruïnar la vida de les víctimes i de les seves famílies. Per això i perquè sembla que el compromís de les institucions s’ha quedat a mig camí entre els pronunciaments i els fets, ahir Amnistia Internacional va presentar el seu primer informe sobre el fenomen de bullying a Espanya.

Es tracta d’un document en què l’oenagé denuncia que els ressorts generats els últims anys per abordar aquest tipus de situacions no han aconseguit ni tan sols afrontar correctament els casos que han aflorat, quan, de fet, aquests casos són la punta de l’iceberg sobre la veritable extensió de l’assetjament escolar.

“És important acceptar que, ara com ara, hi ha casos d’assetjament en tots els centres, i si un director ho nega és que desconeix la realitat o l’està amagant”, va afirmar ahir l’autor de l’informe, Koldo Casla, a la presentació.

I és que el principal obstacle per abordar el fenomen i les seves dimensions és precisament l’absència de dades fiables. Les últims amb abast nacional pertanyen a l’Estudi de la conducta sobre salut dels joves en edat escolar, elaborat per l’Organització Mundial de la Salut el 2014 i segons el qual un 7,5% dels nens i un 4,3% de les nenes espanyols han patit assetjament escolar.

Aquestes dades amb prou feines es corresponen amb els 278 casos que el telèfon creat al si del Ministeri d’Educació ha remès a la Inspecció Educativa el seu primer any de funcionament. El 900 018 018 va rebre el seu primer any d’assistència un total de 25.366 trucades, de les quals 7.508 van ser identificades com a possibles casos d’assetjament. D’aquest total, només un 3,7% van ser investigats pels serveis de la Inspecció Educativa com a tals.

Amnistia també denuncia que el Govern es va comprometre a crear un Observatori Estatal de la Convivència Escolar i que no se n’ha sabut res més. L’oenagé reclama una implicació global de les institucions, però també dels professionals, ja que, segons els autors de l’estudi, malgrat que hi hagi protocols per actuar quan hi ha una denúncia al si d’un centre,

L’organització posa en relleu que només un 3,7% de les trucades acaben en una investigació real

els professionals no saben com han d’actuar.

Per això Amnistia considera que és imprescindible continuar formant tota la comunitat educativa: els docents, per descomptat, però també la resta del personal que té un paper fonamental per a la convivència a les escoles, com són els conserges, les netejadores i les cuidadores dels menjadors.

A més a més, l’organització reclama la promoció de programes de suport entre iguals, perquè siguin els mateixos estudiants els que puguin comunicar el que està passant a través de vies que els siguin familiars i senzilles, com les xarxes socials.

A parer del director d’AI España, Esteban Beltrán, el que és evident és que ara com ara l’assetjament escolar “no es combat adequadament perquè les mesures no estan funcionant”.