La trista història de la Noa
Aquesta jove holandesa va morir als 17 anys, però no per eutanàsia
En la curta vida de Noa Pothoven –tenia 17 anys quan va morir diumenge– hi ha hagut moments molt feliços. Cal suposar-ho, i esperar-ho. Però el que està comprovat és que ha passat moments molt durs, anys de dolor i patiment que l’han encaminada a la mort en una edat tan curta com aquesta.
La Noa va patir desordre d’estrès posttraumàtic, depressió i anorèxia durant anys. Va intentar sobreviure malgrat tots els problemes psicològics, però hi va haver un moment que ja no ho va poder superar. La seva història l’ha recollida la premsa holandesa, especialment un diari regional, De Gelderlander, que és qui fa temps que segueix les desventures d’aquesta jove d’Arnhem i que va ser també el que va anunciar la seva mort.
La notícia va desbordar la frontera holandesa i es va colar en moltes edicions digitals d’Europa i del món, des d’Austràlia fins als Estats Units. Tot per una interpretació errònia que va apuntar que la Noa havia mort per eutanàsia, quan l’únic confirmat era certament la seva mort, anunciada per la seva germana, però no pas que hagués estat a través d’aquest procediment.
Vida tràgica i final convuls per a la seva família, que va viure amb “tristesa i desconcert” com la premsa internacional llançava titular rere titular sobre un esdeveniment que ells volien i volen continuar en la més estricta intimitat. No, la Noa no va morir per eutanàsia activa, no va ser un cas d’una noia de 17 anys que va seguir una eutanàsia autoritzada per depressió.
És cert que fa uns mesos la Noa va sol·licitar seguir aquest procediment, però se li va denegar. Les notícies que dona la família és que va morir diumenge després que, des de feia dies, havia deixat de menjar i beure. El procés el va supervisar un equip mèdic. En una de les seves últimes actualitzacions a Instagram, va anunciar que havia deixat de menjar i beure, i
que havia reflexionat fins a arribar a aquesta decisió definitiva: “Després d’anys de lluitar i lluitar, s’ha acabat. Després de moltes converses i informes, no estic vivint en realitat, simplement sobrevisc i fins i tot ni això. Respiro, però ja no visc”.
Anteriorment, la Noa, sense coneixement dels seus pares, va anar a una clínica de la Haia per saber si era elegible per a un tractament d’eutanàsia o d’assistència per al suïcidi, però la resposta va ser negativa. “Massa jove per morir –comentaria més tard la Noa–. Em van demanar que seguís el tractament fins a fer 21 anys. Em vaig ensorrar. No em podia esperar tant de temps”.
Ahir el pare de la noia va demanar silenci i que es respectés la seva intimitat. “La família li vol dir adeu en silenci aquesta setmana... Hem decidit no acceptar cap petició d’entrevista. Estem en dol absolut per la Noa, i no podem suportar tot aquest soroll als mitjans de comunicació. No volem saber-ne res. Volem pau”, va declarar el pare al diari De Gelderlander, que és el mitjà que, des del principi, ha seguit el cas i ha informat amb precisió i delicadesa de l’evolució d’aquesta noia.
La Noa va ser feliç fins als 11 anys, quan va patir una violació que va amagar molt de temps però que li va canviar radicalment la vida. Ho explicaria més tard en un llibre, una biografia titulada Guanyar o aprendre, que es va publicar fa poc. Al llibre la Noa descriu com va ser assaltada amb 11 anys, i després afegeix que quan en tenia 14 va ser violada per dos homes en un barri de la seva ciutat, Arnhem. A casa no va explicar res d’aquells esdeveniments, per por i per vergonya. No ho van saber fins molt més tard.
Per al tractament de l’anorèxia, i per evitar intents de suïcidi, va ser internada per força en diferents institucions. La va marcar. “És un infern”, va declarar. També la seva mare va dir que la Noa havia passat per tres institucions diferents els últims anys, però que en realitat “hauria d’haver estat admesa en una institució propera de psiquiatria per a joves. Però hi havia una llista d’espera enorme”.
“És absurd –va declarar la Noa en el seu moment–. Si tens una malaltia de cor greu, pots anar al quiròfan en qüestió de poques setmanes. Però si estàs malalt mentalment et diuen que, desafortunadament, estan complets, que t’has d’apuntar a la llista d’espera”.
Són declaracions que ha anat recollint el diari De Gelderlander, que va seguir l’evolució de la Noa fins a publicar la seva mort, i finalment va recollir la pena i indignació de la família pel tracte que s’estava donant a la mort de la seva filla. El tema ha aparegut en multitud de mitjans internacionals quan, curiosament, a Holanda gairebé no s’hi fa atenció.
Va morir a casa, després de decidir deixar de menjar i beure
“Volem dir-li adeu en silenci aquesta setmana... Volem pau”, va demanar el pare