La diversitat, a escena
La companyia de Blanca Marsillach i la Fundació Repsol tanquen a Madrid la desena edició de teatre adaptat
Fa pocs dies l’actor Ricardo Gómez reflexionava sobre una societat amb la mirada i el temps atrapats a les pantalles dels mòbils. Aquest pensament venia pel fet que en les 85 funcions que ja ha representat de Rojo (amb Juan Echanove), en totes, han sonat mòbils. “Què ens passa perquè no puguem apagar els mòbils durant les dues hores que dura una funció?”, es preguntava.
Ahir a Gómez li hauria agradat assistir a l’última representació de Se vende ático, al centre cultural Casa de Vacas, de Madrid. Ningú del públic no es va perdre ni una sola paraula ni un sol gest dels actors. Van compartir rialles i van participar activament en el que passava a l’escenari. I van ballar –i tant que van ballar– al ritme de la Lambada, Waterloo o el que sonés. Els presents no van necessitar mòbils (segurament molts no en tenien). “Per a què volen el mòbil al teatre?”, pregunta l’Andrea, amb ulls ametllats i oberts com unes taronges.
I és que el públic que va assistir a l’última representació de la temporada de la desena edició del taller de teatre inclusiu de la companyia de Blanca Marsillach i la Fundació Repsol sabia que hi anava
a passar-s’ho bé. Només a això, a passar-s’ho bé. A l’escenari, quatre actors, dos amb alguna discapacitat; a les butaques, més d’un centenar d’homes i dones amb discapacitat intel·lectual. “Mira, mira... aquella noia és famosa, ha sortit a La voz”, cridava l’Andrea, nerviosa, assenyalant Míriam Fernández, actriu amb paràlisi cerebral. Ni es va fixar en el caminador que li facilita la mobilitat a l’escenari.
Al costat d’aquesta jove a qui els metges van pronosticar una vida en cadira de rodes, Daniel Olías, actor que té la síndrome de Williams. Es mostra alleujat perquè “durant l’obra la Míriam amb prou feines m’ha hagut d’ajudar; és que avui estava una mica nerviós perquè hi havia la tele”. Olías va aprofitar la presència del vicepresident de la Fundació Repsol, António Calçada de Sá, que ahir va tancar la temporada, per expressar la seva felicitat per haver pogut viatjar. La companyia ha representat a Tarragona, Bilbao, A Coruña i Cartagena, a part de Madrid. Calçada de Sá es va mostrar convençut que aquest taller que trenca les barreres de la discapacitat continuarà en el temps. L’experiència és excel·lent: “Demostra que el cor social pot anar de bracet amb la gestió empresarial”.
L’actriu Blanca Marsillach veia amb cara de satisfacció el bon desenvolupament de la temporada que ara es tanca. El seu somni de fer un teatre “per a tothom” i per on han passat 10.000 persones fa una dècada. Feliç també perquè ahir Emilio Gutiérrez Caba clausurava el taller, mostrant el compromís dels còmics amb la diversitat.
Menció especial per al director i actor Xabier Olza. Ningú no va poder comptar els petons i les abraçades que va rebre dels assistents al final dels tallers (el públic representa escenes de l’obra). Olza traspua sinceritat en el seu tracte i molt amor. I el públic l’hi va tornar.
“Per a què vols el mòbil al teatre?”, pregunta l’Andrea, amb uns ulls ametllats i oberts com unes taronges