Passa el temps; Nadal segueix
El balear perpetua el seu domini a París, un turment per a tots els adversaris
Van passant els anys i un grapat de coses van canviant a Roland Garros.
Aquest any han fundat una pista nova, la Simone Mathieu, un escenari en una cantonada del club, envoltat d’un jardí que entreté els curiosos i que algun dia, tard o d’hora, substituirà la pista 1, la plaça de toros.
També construeixen un sostre retràctil sobre la central, la Philippe Chatrier. Aquest projecte va endarrerit, i alguns maleeixen el retard: estarà enllestit l’any que ve, no aquest, i per això els organitzadors encara van bojos a Roland Garros. Ahir va ploure a bots i barrals. Durant tot el dia el torneig va estar paralitzat.
Es presumeix que això, les interrupcions per la pluja, no tornaran a passar.
Surten noms nous, sobretot al quadre femení. Aire fresc, com la formidable Amanda Anisimova, de tot just 17 anys, o Aliona Bolsova, una espanyola desconeguda fins que ha aparegut a París. Aquí Bolsova s’ha fet gran i forta, fins a emportar-se un bon pessic, uns 230.000 euros (més del que havia guanyat, junt, en tota la seva carrera). El seu ha estat un cas: fins al moment de l’eliminació, dilluns, Bolsova havia estat trending topic al circuit WTA. (...) Sí, hi ha canvis. Però Rafael Nadal resisteix. El ritual ve de llarg. Com a mínim del 2005.
Nadal aterra a París. L’acompanya bona part de la família, com els pares i la germana. I, de vegades, la xicota. S’allotgen en un hotel al costat del pont de l’Alma, raonablement a prop del torneig, que és a l’esquerra al plànol, al sud-oest de París. Els Nadal passegen per la zona, surten a sopar tranquil·lament pel barri. Agafen un cotxe oficial –n’hi ha un per a cadascun dels vuit primers caps de sèrie del torneig–, xerren amb el xofer, accedeixen al club i es parapeten. Ahir Nadal no es va poder entrenar, maleïda pluja; tenia previst fer-ho a les dotze del migdia. Va acabar tancat a la casa club, supervisant la informació meteorològica i esperant-se. Per a d’altres, com per exemple per als rivals de quarts que esperaven el torn per saltar a la pista, l’espera va ser molt més anguniosa.
En el seu cas, un dia ajornat és un dia menys de descans.
Aquell any, el 2005, és l’any que Rafael Nadal s’apropiava del seu
Catorze anys després, Nadal encara dorm en un hotel a prop del pont de l’Alma, envoltat de la família
primer títol a París. Llavors tenia 19 anys i l’aire d’un gladiador. A part de la seva família, el seu oncle inclòs, l’acompanyava una aura. Es deia que podia ser un tennista molt bo.
Un tennista molt bo, sobretot en terra batuda. Però tant? –Onze títols a París! És impossible. Això no tornarem a veureho. Ni a París ni en cap altre Grand Slam –exclama Albert Costa.
“La premsa francesa dona a Federer un favoritisme que ens sorprèn”, lamenta l’entorn del balear
Albert Costa (43) sap de què parla: ell també va guanyar un títol a Roland Garros, el 2002.
–Ja, jo en vaig guanyar un. Però d’això a onze! –continua exclamant-se Costa, admirat.
A Nadal l’admiren més amants del tennis, molts aficionats, bona part dels quals any rere any van al Bois de Boulogne i presencien les seves proeses, com la de dimarts contra Kei Nishikori, als quarts de final. L’aplaudeixen.
Una altra cosa és la premsa local.
–No aconsegueixo entendreho –lamenten fonts de l’entorn de Nadal, mentre fullegen L’Équipe.
Ahir el gran diari esportiu francès posava Nadal i Federer a la mateixa altura. Compartien la portada, i després el suís ocupava dues pàgines més i relegava Nadal a un espai reduït a partir de la pàgina 4. Molt reduït. Una cosa semblant feia Le Parisien: “Això és segur: Federer tindrà el suport majoritari del públic. Des que va arribar a París el 21 de maig el suís ha estat rebut com una rock star en cadascuna de les seves aparicions, en cada entrenament o en cada partit”, publicava el rotatiu.
–És cert que Federer està tenint aquí una gran actuació. Però els periodistes francesos continuen concedint-li un favoritisme que no aconsegueixo entendre. Ens sorprèn. Nadal ha guanyat aquí onze vegades. Federer, només una. Sabem que els parisencs en general són molt pro-Rafa. Que és estimat en aquest país. Però la premsa... Federer li està prenent molt d’espai als mitjans, un espai que Nadal es mereix.
Demà farem una altra prova. Veurem si Nadal continua vencent Federer a París (estan 5-0).
O si això també ha canviat.