Dia D, 75 anys

del desem­bar­ca­ment que va can­vi­ar la his­tò­ria

La Vanguardia (Català) - - PORTADA - EUSEBIO VAL Ca­en. Cor­res­pon­sal

Ha­via de ser –i ho va ser– una fes­ta en­tre vells ali­ats, la re­no­va­ció del com­pro­mís mu­tu i un ho­me­nat­ge als que es van sa­cri­fi­car per alli­be­rar Eu­ro­pa del na­zis­me. Pe­rò la ce­le­bra­ció del dia D, ahir, a Nor­man­dia, va tor­nar a po­sar tam­bé en evi­dèn­cia la dis­pu­ta en­tre du­es con­cep­ci­ons ide­o­lò­gi­ques so­bre com s’ha de ges­ti­o­nar el món. Do­nald Trump va exal­tar les vir­tuts de la su­per­po­tèn­cia dels Es­tats Units, sen­se ma­ni­fes­tar cap vo­lun­tat de com­par­tir de­ci­si­ons. Em­ma­nu­el Ma­cron, en can­vi, va po­sar èm­fa­si en els be­ne­fi­cis de la co­o­pe­ra­ció in­ter­na­ci­o­nal.

“El nos­tre vin­cle és in­des­truc­ti­ble”, va afir­mar el pre­si­dent dels Es­tats Units, adre­çant-se als ali­ats eu­ro­peus, en un dis­curs al cementiri ame­ri­cà de Co­lle­vi­lle-sur-Mer, a Nor­man­dia, so­bre Oma­ha Be­ach, la plat­ja en la qual hi va ha­ver més bai­xes du­rant el desem­bar­ca­ment. En la ma­tei­xa ce­ri­mò­nia, el pre­si­dent fran­cès va rei­vin­di­car la con­cer­ta­ció en­tre les na­ci­ons i va fer una cri­da molt per­so­nal a Trump, gai­re­bé pre­gant-li que el seu pa­ís se­guei­xi fi­del a l’es­pe­rit del desem­bar­ca­ment, fa 75 anys, ja que “Amè­ri­ca no és mai tan gran com qu­an es bat per la lli­ber­tat d’al­tres”.

Trump va pro­nun­ci­ar un dis­curs de to molt pa­tri­ò­tic i va ex­pli­car his­tò­ri­es per­so­nals d’al­guns dels ve­te­rans pre­sents, més d’un cen­te­nar. Va ser una in­ter­ven­ció ex­ten­sa, gai­re­bé de cam­pa­nya elec­to­ral. El pre­si­dent se sen­tia cò­mo­de a Co­lle­vi­lle-sur-Mer, un san­tu­a­ri na­ci­o­nal tan sa­grat com el cementiri d’Ar­ling­ton, al cos­tat de Was­hing­ton. El cementiri so­bre Oma­ha Be­ach no és, ju­rí­di­ca­ment, ter­ri­to­ri dels Es­tats Units, pe­rò gai­re­bé. Els fran­ce­sos van ce­dir a per­pe­tu­ï­tat les 70 hec­tà­re­es, per les quals no han de pa­gar cap tri­but. En­ca­ra que els ve­te­rans de la II Guerra Mun­di­al s’ex­tin­gei­xen a un rit­me de 300 al dia, Trump sap que ells i so­bre­tot els seus des­cen­dents són un ca­la­dor elec­to­ral va­lu­ós que cal cui­dar. La II Guerra Mun­di­al ge­ne­ra un con­sens in­tern com cap al­tra. Per a la psi­que dels Es­tats Units, es va trac­tar d’una guerra jus­ta, “una cro­a­da”, va dir ahir Trump, i el desem­bar­ca­ment de Nor­man­dia va ser el mo­ment més icò­nic.

El pre­si­dent va dir que l’èxit a Nor­man­dia i en la con­te­sa es va deu­re molt a l’“es­pe­rit ex­cep­ci­o­nal” dels Es­tats Units i a un corat­ge fruit “de l’abun­dàn­cia de la fe”. Trump va in­tro­duir el ter­me “ex­cep­ci­o­nal”, una idea molt an­co­ra­da en l’ima­gi­na­ri na­ci­o­nal, la de pa­ís es­pe­ci­al amb un des­tí es­pe­ci­al.

A més d’hon­rar l’he­ro­is­me bèl·lic, va re­cor­dar que aque­lla ge­ne­ra­ció va cons­truir des­prés un pa­ís pròs­per i fort que va aca­bar der­ro­tant el co­mu­nis­me, que va re­sol­dre el pro­ble­ma dels drets ci­vils, va en­vi­ar l’ho­me a la Llu­na i va em­pè­nyer cap al fu­tur les fron­te­res de la ci­èn­cia i de la tec­no­lo­gia. “Avui els Es­tats Units són més forts que mai”, va cons­ta­tar. Se­gons Trump, la vic­tò­ria so­bre l’Ale­ma­nya na­zi per­du­ra­rà no no­més més en­llà dels mil anys que pre­te­nia du­rar el III Reich si­nó “per sem­pre”.

Ma­cron, que va pre­ce­dir Trump a la tri­bu­na i va ser molt més breu, va apro­fi­tar l’oca­sió per fer va­ler en pre­sèn­cia de Trump una al­tra fi­lo­so­fia, una al­tra vi­sió po­lí­ti­ca, menys na­ci­o­na­lis­ta i menys au­to­re­fe­ren­ci­al. Ja ho ha­via fet di­me­cres la rei­na Eli­sa­bet II d’An­gla­ter­ra a Ports­mouth. “Els Es­tats Units, es­ti­mat pre­si­dent Trump, no és mai tan gran com qu­an es bat per la lli­ber­tat d’al­tres, que qu­an es mos­tra fi­del als va­lors uni­ver­sals que van de­fen­sar els pa­res fun­da­dors”, va dir el cap d’Es­tat fran­cès. Ma­cron va uti­lit­zar els mi­tes dels Es­tats Units, pe­rò al re­vés que Trump.

“Hem de mos­trar-nos dig­nes de l’he­rèn­cia de la pau –va em­fa­tit­zar el ti­tu­lar de l’Eli­si–. Ser dig­nes de la pro­me­sa de Nor­man­dia és no obli

“El nos­tre vin­cle és in­des­truc­ti­ble”, pro­met el lí­der nord-ame­ri­cà

“Els EUA no són mai tan grans com qu­an es ba­ten per la lli­ber­tat d’al­tres”

dar mai que els po­bles lliu­res, qu­an s’unei­xen, po­den su­perar tots els des­a­fi­a­ments”. Va ser una ma­ne­ra ele­gant, molt fi­na, de can­tar-li la ca­nya a Trump. Ma­cron va enu­me­rar les ini­ci­a­ti­ves en­co­rat­ja­des pels Es­tats Units, des­prés de la guerra, que van con­tri­buir al món ac­tu­al, com la cre­a­ció de les Na­ci­ons Uni­des, de l’OTAN i de la Unió Eu­ro­pea. Per al pre­si­dent fran­cès, el com­pro­mís amb la lli­ber­tat que en­car­na l’he­rèn­cia de Nor­man­dia és in­se­pa­ra­ble amb el com­pro­mís de co­o­pe­ra­ció en­tre les de­mo­crà­ci­es del pla­ne­ta. No va es­men­tar la pa­rau­la multilater­alisme pe­rò es­ta­va més que im­plí­ci­ta.

Ma­cron i Trump es van en­tre­vis­tar des­prés a la pre­fec­tu­ra de Ca­en. Da­vant la prem­sa, hi va ha­ver bo­nes paraules. Van res­sal­tar la co­o­pe­ra­ció mi­li­tar a zo­nes del món com el Sa­hel. Fins i tot va sem­blar que no hi ha­via dis­cre­pàn­ci­es ni en el te­ma ira­nià.

Tots dos van coin­ci­dir que Te­he­ran no ha de te­nir ar­ma­ment nu­cle­ar, pe­rò van evi­tar ex­te­ri­o­rit­zar les di­fe­rèn­ci­es so­bre com ar­ri­bar a aquest ob­jec­tiu.

Les ce­ri­mò­ni­es so­bre ter­ri­to­ri fran­cès, des­prés de les que van te­nir lloc la vi­gí­lia a Ports­mouth, van en­ge­gar amb la col·lo­ca­ció de la pri­me­ra pe­dra d’un mo­nu­ment en ho­nor de les tro­pes bri­tà­ni­ques –les més nom­bro­ses en­tre els con­tin­gents

El lí­der fran­cès: “Els po­bles lliu­res, units, po­den su­perar tots els des­a­fi­a­ments”

ali­ats– que van par­ti­ci­par en el desem­bar­ca­ment. Va ser a Ver-sur-Mer i hi van ser pre­sents Ma­cron i la pri­me­ra mi­nis­tra The­re­sa May. Di­ri­gint-se als pre­sents en an­glès, el cap d’Es­tat fran­cès va al·lu­dir in­di­rec­ta­ment al Bre­xit i va dir: “Pas­si el que pas­si, sem­pre ens man­tin­drem junts per­què és el nos­tre des­tí co­mú. Els de­bats del pre­sent no res­ten res, si­nó al con­tra­ri, a la for­ça de la nos­tra his­tò­ria com­par­ti­da i del nos­tre des­tí co­mú”. Di­me­cres, al mar­ge d’una ce­ri­mò­nia per hon­rar els re­sis­tents fran­ce­sos afu­se­llats pels na­zis a la pre­só de Ca­en, Ma­cron ja ha­via apro­fi­tat per rei­vin­di­car el multilater­alisme, sen­se es­qui­var la pa­rau­la. “Les for­ces ali­a­des que jun­tes ens van alli­be­rar del jou na­zi i de la ti­ra­nia són les ma­tei­xes que van ser capa­ces de cons­truir les es­truc­tu­res mul­ti­la­te­rals exis­tents des­prés de la II Guerra Mun­di­al –va dir–. No hem de re­pe­tir la his­tò­ria i hem re­cor­dar el que es va cons­truir so­bre la ba­se de la guerra”. Ma­cron ha es­tat in­sis­tent en el mis­sat­ge, pe­rò a Nor­man­dia la frac­tu­ra transat­làn­ti­ca no s’ha sol­dat.

JOEL SAGET / AFP

Un en­tu­si­as­ta de la II Guerra Mun­di­al ob­ser­va la plat­ja d’Ar­ro­manc­hes

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.