Dia D, 75 anys
del desembarcament que va canviar la història
Havia de ser –i ho va ser– una festa entre vells aliats, la renovació del compromís mutu i un homenatge als que es van sacrificar per alliberar Europa del nazisme. Però la celebració del dia D, ahir, a Normandia, va tornar a posar també en evidència la disputa entre dues concepcions ideològiques sobre com s’ha de gestionar el món. Donald Trump va exaltar les virtuts de la superpotència dels Estats Units, sense manifestar cap voluntat de compartir decisions. Emmanuel Macron, en canvi, va posar èmfasi en els beneficis de la cooperació internacional.
“El nostre vincle és indestructible”, va afirmar el president dels Estats Units, adreçant-se als aliats europeus, en un discurs al cementiri americà de Colleville-sur-Mer, a Normandia, sobre Omaha Beach, la platja en la qual hi va haver més baixes durant el desembarcament. En la mateixa cerimònia, el president francès va reivindicar la concertació entre les nacions i va fer una crida molt personal a Trump, gairebé pregant-li que el seu país segueixi fidel a l’esperit del desembarcament, fa 75 anys, ja que “Amèrica no és mai tan gran com quan es bat per la llibertat d’altres”.
Trump va pronunciar un discurs de to molt patriòtic i va explicar històries personals d’alguns dels veterans presents, més d’un centenar. Va ser una intervenció extensa, gairebé de campanya electoral. El president se sentia còmode a Colleville-sur-Mer, un santuari nacional tan sagrat com el cementiri d’Arlington, al costat de Washington. El cementiri sobre Omaha Beach no és, jurídicament, territori dels Estats Units, però gairebé. Els francesos van cedir a perpetuïtat les 70 hectàrees, per les quals no han de pagar cap tribut. Encara que els veterans de la II Guerra Mundial s’extingeixen a un ritme de 300 al dia, Trump sap que ells i sobretot els seus descendents són un calador electoral valuós que cal cuidar. La II Guerra Mundial genera un consens intern com cap altra. Per a la psique dels Estats Units, es va tractar d’una guerra justa, “una croada”, va dir ahir Trump, i el desembarcament de Normandia va ser el moment més icònic.
El president va dir que l’èxit a Normandia i en la contesa es va deure molt a l’“esperit excepcional” dels Estats Units i a un coratge fruit “de l’abundància de la fe”. Trump va introduir el terme “excepcional”, una idea molt ancorada en l’imaginari nacional, la de país especial amb un destí especial.
A més d’honrar l’heroisme bèl·lic, va recordar que aquella generació va construir després un país pròsper i fort que va acabar derrotant el comunisme, que va resoldre el problema dels drets civils, va enviar l’home a la Lluna i va empènyer cap al futur les fronteres de la ciència i de la tecnologia. “Avui els Estats Units són més forts que mai”, va constatar. Segons Trump, la victòria sobre l’Alemanya nazi perdurarà no només més enllà dels mil anys que pretenia durar el III Reich sinó “per sempre”.
Macron, que va precedir Trump a la tribuna i va ser molt més breu, va aprofitar l’ocasió per fer valer en presència de Trump una altra filosofia, una altra visió política, menys nacionalista i menys autoreferencial. Ja ho havia fet dimecres la reina Elisabet II d’Anglaterra a Portsmouth. “Els Estats Units, estimat president Trump, no és mai tan gran com quan es bat per la llibertat d’altres, que quan es mostra fidel als valors universals que van defensar els pares fundadors”, va dir el cap d’Estat francès. Macron va utilitzar els mites dels Estats Units, però al revés que Trump.
“Hem de mostrar-nos dignes de l’herència de la pau –va emfatitzar el titular de l’Elisi–. Ser dignes de la promesa de Normandia és no obli
“El nostre vincle és indestructible”, promet el líder nord-americà
“Els EUA no són mai tan grans com quan es baten per la llibertat d’altres”
dar mai que els pobles lliures, quan s’uneixen, poden superar tots els desafiaments”. Va ser una manera elegant, molt fina, de cantar-li la canya a Trump. Macron va enumerar les iniciatives encoratjades pels Estats Units, després de la guerra, que van contribuir al món actual, com la creació de les Nacions Unides, de l’OTAN i de la Unió Europea. Per al president francès, el compromís amb la llibertat que encarna l’herència de Normandia és inseparable amb el compromís de cooperació entre les democràcies del planeta. No va esmentar la paraula multilateralisme però estava més que implícita.
Macron i Trump es van entrevistar després a la prefectura de Caen. Davant la premsa, hi va haver bones paraules. Van ressaltar la cooperació militar a zones del món com el Sahel. Fins i tot va semblar que no hi havia discrepàncies ni en el tema iranià.
Tots dos van coincidir que Teheran no ha de tenir armament nuclear, però van evitar exterioritzar les diferències sobre com arribar a aquest objectiu.
Les cerimònies sobre territori francès, després de les que van tenir lloc la vigília a Portsmouth, van engegar amb la col·locació de la primera pedra d’un monument en honor de les tropes britàniques –les més nombroses entre els contingents
El líder francès: “Els pobles lliures, units, poden superar tots els desafiaments”
aliats– que van participar en el desembarcament. Va ser a Ver-sur-Mer i hi van ser presents Macron i la primera ministra Theresa May. Dirigint-se als presents en anglès, el cap d’Estat francès va al·ludir indirectament al Brexit i va dir: “Passi el que passi, sempre ens mantindrem junts perquè és el nostre destí comú. Els debats del present no resten res, sinó al contrari, a la força de la nostra història compartida i del nostre destí comú”. Dimecres, al marge d’una cerimònia per honrar els resistents francesos afusellats pels nazis a la presó de Caen, Macron ja havia aprofitat per reivindicar el multilateralisme, sense esquivar la paraula. “Les forces aliades que juntes ens van alliberar del jou nazi i de la tirania són les mateixes que van ser capaces de construir les estructures multilaterals existents després de la II Guerra Mundial –va dir–. No hem de repetir la història i hem recordar el que es va construir sobre la base de la guerra”. Macron ha estat insistent en el missatge, però a Normandia la fractura transatlàntica no s’ha soldat.