Interior segueix amb els relleus a la cúpula dels Mossos
La comissària Cristina Manresa, primera dona que ascendeix a la cúpula policial
El nou cap dels Mossos d’Esquadra esvaeix qualsevol de dubte que pugui haver suscitat el seu nomenament sobtat: “El que diu un jutge i un fiscal és sagrat i vinculant per a la policia”. Segons van assenyalar fonts dels Mossos, aquesta és la visió que reivindica l’acabat de nomenar cap de la policia catalana, Eduard Sallent, amb un perfil vinculat a l’antiga Convergència i un passat estudiantil com a sindicalista independentista que han despertat crítiques que apunten que el seu nomenament obeeix a raons polítiques. “Se l’ha escollit per qüestions operatives”, reiteren des de la conselleria d’Interior.
La línia de treball del nou cap dels Mossos pretén continuar amb la política de bastir ponts amb la judicatura i superar l’etapa convulsa de la tardor del 2017. Per això, Sallent compta amb l’aval d’haver passat el seu últim període en contacte amb fiscals i magistrats de l’Audiència Nacional des de la comissaria d’informació.
L’anterior direcció dels Mossos es va esforçar molt a reconduir la situació amb la judicatura després d’un període en què les acusacions de passivitat per l’1-O eren latents. L’ordre de llavors va ser anar de jutjat en jutjat a reprendre unes relacions que en més d’una ocasió estaven trencades, si no esquerdades, fruit de la desconfiança que va despertar el paper de la policia catalana durant la consulta. Després d’uns quants mesos, els Mossos van aconseguir acostar posicions. Fonts de la Fiscalia van arribar a assegurar que els Mossos “eren un dels nostres” i la comunicació amb el TSJC va fluir pels cursos habituals, si bé es van reviure certs ressentiments quan es va exigir un esforç addicional per blindar les seus judicials dels atacs vandàlics.
Tot i això, el precipitat nomenament del nou cap del cos obliga a consolidar unes relacions que ja semblava que ho estaven. Fonts dels Mossos consideren que la visió no ha canviat. El propòsit és continuar la línia iniciada per Ferran López i l’acabat de destituir Miquel Esquius.
Ahir, tan sols quatre dies després de ser presentat públicament, Sallent va anunciar la reestructuració de la cúpula, en què per primera vegada en la història dels Mossos hi haurà una dona com a número dos. Cristina Manresa –que ja va ser la primera dona a ascendir a comissària– ha estat l’escollida per ocupar el càrrec de la comissaria superior de coordinació central, des del qual s’espera que aporti “capacitat de transformació”. Per Manresa, el fet que una dona ocupi el segon esglaó més alt de l’organigrama permetrà visualitzar la situació de les dones i reivindicar que “el talent no és qüestió de gènere”. Fins ara, Manresa dirigia la regió policial metropolitana nord, que engloba la zona nord del Barcelonès i part del Maresme, des d’on va organitzar el dispositiu de l’1-O, una actuació per la qual està imputada en un jutjat de Sabadell.
Un dels canvis que criden més l’atenció és el que afecta el comissari en cap destituït, Miquel Esquius, que serà destinat a la comissaria del Pirineu, complint el seu desig exprés. Segons fonts de la direcció, se li va oferir per “deferència institucional” que ell mateix triés la destinació on volia anar.
La reorganització, finalment, davant la por que tenien alguns comissaris després de la precipitada destitució del comissari en cap, no ha estat de tant abast. El nou organigrama combina les recents incorporacions com a comissaris amb els antics responsables, alguns dels quals canviaran d’àrea. El qui va ser cap dels Mossos durant l’aplicació de l’article 155, Ferran López, continuarà com a integrant de la direcció. La nova cúpula el considera “un referent i una persona a qui cal estar molt agraïda per tot el que ha fet pels Mossos”.
EN UN JUTJAT DE SABADELL La nova comissària superior està imputada pel paper durant l’1-O
A PETICIÓ PRÒPIA L’excap del cos, Miquel Esquius, destinat al Pirineu per desig exprés seu