El BCE dei­xa­rà els ti­pus en el 0% al­menys fins a l’es­tiu del 2020

Drag­hi as­se­gu­ra que “les in­cer­te­ses es pro­lon­guen”

La Vanguardia (Català) - - PORTADA - LALO AGUSTINA

Els ti­pus d’in­terès de l’eu­ro­zo­na pros­se­gui­ran en el 0% al­menys fins a l’es­tiu del 2020. Ma­rio Drag­hi, pre­si­dent del Banc Cen­tral Eu­ro­peu (BCE), i l’equip de go­ver­na­dors dels bancs cen­trals de l’eu­ro van de­ci­dir ahir pror­ro­gar una mi­ca més l’ac­tu­al fa­se ul­tra­ex­pan­si­va de la po­lí­ti­ca mo­ne­tà­ria. Fins ahir, el pla era ele­var el preu del di­ner a fi­nals d’aquest any, pe­rò no se­rà ai­xí. La ma­cro­fes­ta de la li­qui­di­tat du­ra­rà, al­menys, sis me­sos més.

El desem­bre del 2011, amb l’eu­ro­zo­na en mig de la se­va se­go­na re­ces­sió i Drag­hi aca­bat de co­ro­nar a Frank­furt, el con­sell de go­vern del BCE va abai­xar els ti­pus d’in­terès a l’1%. Des­prés, da­vant les des­tros­ses de la Gran Re­ces­sió en l’eco­no­mia eu­ro­pea, els ti­pus van con­ti­nu­ar bai­xant fins que van ar­ri­bar al 0% el març del 2016. Ai­xí con­ti­nu­en avui, mal­grat la re­cu­pe­ra­ció, i ai­xí es man­tin­dran amb se­gu­re­tat fins a mit­jans del 2020 o més en­llà, tal com va anun­ci­ar el BCE ahir. La de­ci­sió su­po­sa en­dar­re­rir mig any la que se­ria la pri­me­ra pu­ja­da de ti­pus a l’eu­ro­zo­na des que Je­an Clau­de Tric­het, el pre­de­ces­sor de Drag­hi, i el seu equip els pas­ses­sin de l’1,25% a l’1,5% el ja llu­nyà es­tiu del 2011 “per fre­nar les pres­si­ons in­fla­ci­o­nis­tes”.

La in­fla­ció –ni ales­ho­res ni ara– no ha fet ac­te de pre­sèn­cia en una eu­ro­zo­na que no veu­rà ac­ce­le­rar els preus en ni­vells pro­pers al 2% fins al 2021, en el mi­llor dels ca­sos. En aquests anys, el banc cen­tral ho ha pro­vat tot per es­ti­mu­lar l’eco­no­mia, in­clòs el pro­gra­ma de com­pra de bons, fi­na­lit­zat l’any pas­sat, pel qual el ba­lanç del BCE s’ha du­pli­cat fins a si­tu­ar-se en els 4,7 bi­li­ons d’eu­ros, el 40% del pro­duc­te in­te­ri­or brut de l’eu­ro­zo­na. Pe­rò no hi ha for­ma que el tren eu­ro­peu aga­fi ve­lo­ci­tat.

Els avan­tat­ges de te­nir els ti­pus tan bai­xos són evi­dents per als qui han de con­su­mir, in­ver­tir o pa­gar els deu­tes. Ara bé, la per­ma­nèn­cia en el temps d’aquest marc tam­bé crea dis­fun­ci­ons. Per exem­ple, en el preu dels ac­tius fi­nan­cers i en la ren­di­bi­li­tat dels bancs.

Cons­ci­ent que cal tor­nar a l’or­to­dò­xia i pres­si­o­nat per Ale­ma­nya i al­tres pa­ï­sos de l’Eu­ro­pa cen­tral, Drag­hi ha in­ten­tat em­pren­dre la nor­ma­lit­za­ció de la po­lí­ti­ca mo­ne­tà­ria –els ti­pus so­len ser molt bai­xos en les re­ces­si­ons per es­ti­mu­lar l’eco­no­mia i per so­bre del 2% en les fa­ses més ex­pan­si­ves–, pe­rò, a les por­tes de fi­na­lit­zar el seu man­dat, li es­tà re­sul­tant im­pos­si­ble.

Ahir, el ban­quer ita­lià va sor­pren­dre el mer­cat amb una anà­li­si de la si­tu­a­ció eco­nò­mi­ca que

no no­més va mo­ti­var el re­tard en al­ces de ti­pus si­nó que va dei­xar la por­ta ober­ta a tor­nar a in­ter­ve­nir en el mer­cat amb un nou pro­gra­ma de com­pra de bons o re­ta­llar més els ti­pus, en aquest cas, els de di­pò­sits. El BCE co­bra el 0,4% als bancs per guar­dar-los els di­ners, una ta­xa que po­dria ele­var per ani­mar-los a re­duir les se­ves po­si­ci­ons en el BCE i aug­men­tar els prés­tecs a par­ti­cu­lars i em­pre­ses.

La pre­o­cu­pa­ció per la mar­xa de l’eco­no­mia mun­di­al ha po­sat da­munt la tau­la dels bancs cen­trals les bai­xa­des de ti­pus. La Re­ser­va Fe­de­ral és a les por­tes d’una re­ta­lla­da que ja han efec­tu­at re­cent­ment en al­tres la­ti­tuds, com l’Ín­dia o Aus­trà­lia. Drag­hi va ex­pli­car ahir que “les in­cer­te­ses s’es­tan pro­lon­gant, les vul­ne­ra­bi­li­tats es man­te­nen als mer­cats, pe­rò se­guim es­tant a punt en cas d’un fet ad­vers”.

La guerra co­mer­ci­al en­tre els Es­tats Units i la res­ta del món –en es­pe­ci­al, Xi­na i Mè­xic– i el Bre­xit són dos dels prin­ci­pals ele­ments d’in­cer­te­sa que amo­ï­nen a ho­res d’ara el BCE. Eu­ro­pa no creix prou i per ai­xò hi ha nous es­tí

muls a punt per fer-los ser­vir, i d’al­tres a la re­cam­bra. En­tre els pri­mers hi ha les ma­cro­sub­has­tes de li­qui­di­tat per a la ban­ca, que es re­a­lit­za­ran al se­tem­bre. Les en­ti­tats fi­nan­ce­res pa­ga­ran el 0,1% pels di­ners que per­ce­bin si no els pres­ten. En cas que po­sin els di­ners a tre­ba­llar, en can­vi, en per­ce­bran un 0,3%.

Com sem­pre, la reu­nió del BCE i les ex­pli­ca­ci­ons de Drag­hi a la ro­da de prem­sa van do­nar lloc ahir a mi­lers de co­men­ta­ris. Pa­ra­do­xal­ment, l’eu­ro va pu­jar fins a 1,13 dò­lars. Les bor­ses eu­ro­pe­es, mal­grat el cop a les co­tit­za­ci­ons dels bancs i els te­mors del BCE, van aguan­tar bé. L’Ibex va pu­jar un 0,2% i va tan­car per so­ta dels 9.200 punts. La bor­sa, com l’eco­no­mia, no s’en­lai­ra. Pe­rò d’ai­xò, en aquest cas, no es pot cul­par Ma­rio Drag­hi.

INTS KALNINS / REUTERS

Ma­rio Drag­hi, pre­si­dent del BCE, ahir a Víl­nius

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.