La lupa sobre la cúpula dels Mossos

VA ser un bon dia per als Mossos quan el major Josep Lluís Trapero va separar amb la seva declaració davant el Tribunal Suprem les actuacions del cos que dirigia el 27-O de les decisions del govern. Amb el seu relat estava salvaguardant la professionalitat de 17.000 agents en reivindicar la lleialtat a la llei. Trapero va dir que els Mossos estaven disposats a arrestar Carles Puigdemont i el Consell Executiu si així els ho ordenava la justícia, tal com havia manifestat davant el fiscal general de Catalunya i el president del TSJC. Amb les seves paraules desmuntava en bona mesura l’acusació de rebel·lió, blindava els Mossos de la decisió política de declarar la independència i posava de manifest la fragilitat d’un govern que ni tan sols tenia al costat la policia catalana.

La declaració va ser celebrada a les comissaries dels Mossos, perquè no s’entendria un cos que no respectés l’ordenament jurídic. En els últims dies, els canvis a la cúpula policial catalana han generat dubtes sobre si des de la

Conselleria d’Interior es pretenia amb els relleus un control ideològic més estricte. El fet que el nou cap, Eduard Sallent, hagués format part de la direcció de la Federació Nacional de Estudiants de Catalunya (FNEC), el situava en l’entorn sobiranista. El seu ascens meteòric també ha sorprès, i s’ha atribuït a la proximitat amb el secretari general, Brauli Duart, cervell de la conselleria.

Sallent ha intentat tancar polèmiques sobre el seu perfil ideològic: “El que diuen un jutge i un fiscal és sagrat i vinculant per a la policia”. Trapero no ho hauria dit millor, però resulta evident que Sallent serà observat amb lupa, així que seria intel·ligent que reprengués les relacions amb el poder judicial a Catalunya. Tres caps en poc més d’un any és un rècord que no reforça la confiança. Si segueix la línia dels seus antecessors, Miquel Esquius i Ferran López, tranquil·litzarà el cos i els ciutadans.