Els temes del dia
Les mesures de la Generalitat per intentar millorar l’assistència sanitària a Catalunya amb més metges, i el Mundial 2019 de futbol femení que comença aquesta nit a París.
LA Generalitat ha posat en marxa una doble iniciativa, encara que insuficient, per intentar millorar l’assistència sanitària a Catalunya. D’una banda ha anunciat que l’any que ve oferirà 1.432 places de formació de metges especialistes –un 10% més–, que trigaran quatre anys a preparar-se, per pal·liar la necessitat de personal sanitari que s’aguditzarà a mitjà termini, mentre que al mateix temps ha posat en marxa diverses accions per alleujar la sobrecàrrega assistencial que pateixen els metges de família. Aquesta va ser una de les principals reivindicacions de la vaga de metges que es va dur a terme a finals del mes de novembre passat.
A causa de les retallades pressupostàries aplicades durant la crisi, entre el 2010 i el 2017, els serveis mèdics d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut es van reduir en 920 facultatius, la majoria metges de família, a més de pediatres, odontòlegs i ginecòlegs. Això ha generat una enorme pressió assistencial sobre els metges que queden, que no poden dur a terme la seva tasca com caldria. I, a més, ha creat el problema addicional que aquesta especialitat de metge de família perdi atractiu i sigui difícil trobar professionals que vulguin assumir-la.
Ara, com a conseqüència dels compromisos adquirits arran de l’esmentada vaga, la Conselleria de Salut ha adoptat diverses mesures d’emergència per incrementar la plantilla de metges de família en 198 professionals, repartir la càrrega de treball i poder ampliar el temps mitjà d’atenció a dotze minuts per pacient com es reivindicava. Entre aquestes mesures s’inclouen la contractació de metges extra-comunitaris, amb títol homologat, el retard d’algunes jubilacions previstes i l’augment de la quota, l’horari i els honoraris de metges que incrementen la seva dedicació de forma voluntària. Aquestes mesures, tot i ser
importants, resulten insuficients per millorar l’atenció primària com caldria.
D’altra banda, l’oferta de 1.432 places de metges especialistes, que es convocaran l’any vinent i acabaran la seva formació d’aquí quatre anys, és la més gran que s’ha realitzat en els últims anys. Comporta un rellevant esforç econòmic i de recursos humans. Però és absolutament necessari, encara que probablement també insuficient, per pal·liar la creixent necessitat de metges que té Catalunya. N’hi ha prou amb una dada: de cada cent metges col·legiats que hi ha a Barcelona, 43 són extra-comunitaris.
La realitat és que Catalunya necessita atreure metges de fora perquè el sistema sanitari no forma tots els que calen i també perquè són molts els que se’n van, tant a l’estranger com a altres comunitats, a la recerca de millors condicions de treball. L’Organització Mèdica Col·legial situa Catalunya com la comunitat amb un percentatge més alt de metges que marxen a exercir a altres llocs. Cal tenir en compte, a més, que el sector pateix l’impacte de l’ arribada a l’ edat de jubilació d’ un ampli col·lectiu de professionals. Es calcul aquea bans devuit anys s’ haurà jubilat ja una quart apart del total de facultatius.
Tot això reflecteix que el sistema sanitari català està sotmès a una profunda tensió, amb un augment constant de les llistes d’espera, derivat en gran part del seu finançament insuficient. El pressupost actual de la sanitat catalana, prorrogat des del 2017, és de 8.800 milions d’euros, mil milions menys que el 2010. La salut pública a Catalunya rep un 3,8% del producte interior brut, davant un 6,3% en el conjunt d’Espanya i un 7,3% de mitjana a la Unió Europea. Això suposa un desajust evident que, de moment, se sosté gràcies a l’enorme esforç i dedicació dels professionals del sector.