Un fes­teig de deu di­es

El mer­cat cas­ti­ga el grup fran­cès i les se­ves ac­ci­ons es des­plo­men un 6,4%

La Vanguardia (Català) - - SUMARI - PIERGIORGI­O M. SANDRI

Fi­at Chrys­ler (FCA) va re­ti­rar la se­va pro­pos­ta de fu­sió amb Re­nault, dei­xant el blo­queig de Nis­san com un dels fac­tors més im­por­tants per ex­pli­car el fi­nal d’un pro­jec­te que va pro­vo­car la cai­gu­da de les ac­ci­ons del grup fran­cès al mer­cat.

El fes­teig ha du­rat tan sols deu di­es i tot in­di­ca, des­prés de la rup­tu­ra, que al fi­nal no hi hau­rà ma­tri­mo­ni. Fi­at Chrys­ler (FCA) al fi­nal va llan­çar ahir la to­va­llo­la i va re­ti­rar la se­va pro­pos­ta de fu­sió amb Re­nault mal­grat que els ana­lis­tes fi­nan­cers i el mer­cat ha­vi­en do­nat su­port a l’ope­ra­ció.

Una ger­ra d’ai­gua fre­da. I, com sem­pre pas­sa qu­an les re­la­ci­ons es tren­quen, ara ha co­men­çat el joc del re­par­ti­ment de les cul­pes. Per al fi­nal ar­ri­bar a la con­clu­sió –tam­bé, com és ha­bi­tu­al– que les res­pon­sa­bi­li­tats són com­par­ti­des.

Al banc dels acu­sats hi ha els ja­po­ne­sos de Nis­san, que te­nen una par­ti­ci­pa­ció ac­ci­o­na­ri­al cre­ua­da amb Re­nault i que es­ta­ven in­vo­lu­crats de for­ma in­di­rec­ta en l’ope­ra­ció (hau­ri­en tin­gut un se­ient en el con­sell de la fu­tu­ra so­ci­e­tat) i que ja van viu­re di­es tur­men­tats des­prés de la cai­gu­da del seu po­de­rós exe­cu­tiu Car­los Ghosn.

Un alt càr­rec que va es­tar di­ver­sos anys tre­ba­llant en l’em­pre­sa ni­po­na pro­por­ci­o­na a aquest di­a­ri la se­güent ex­pli­ca­ció. “La par­ti­da es va ju­gar a ni­vell emo­tiu. FCA no ha­via in­for­mat els ja­po­ne­sos. El con­se­ller de­le­gat Hi­ro­to Saikawa apa­rent­ment se’n va as­sa­ben­tar uns di­es abans de l’anun­ci. Ai­xí que es deu­ria sen­tir com una es­po­sa tra­ï­da just qu­an el seu ma­tri­mo­ni amb Re­nault es­ta­va en cri­si. Lla­vors, els ja­po­ne­sos es van ado­nar de què els fran­ce­sos s’ha­via apro­fi­tat de la trà­gi­ca si­tu­a­ció en què vi­via Nis­san i que la dis­tri­bu­ció de be­ne­fi­cis no era jus­ta. Crec que l’ho­nor i l’or­gull dels ja­po­ne­sos és una clau de lec­tu­ra del que va pas­sar, en un mo­ment tan de­li­cat al pa­ís des­prés de l’ar­ri­ba­da del nou em­pe­ra­dor”.

Pel que fa a Re­nault, des­prés de con­vo­car dos con­sells d’ad­mi­nis­tra­ció i de­ma­nar més temps, va as­se­gu­rar es­tar “de­ce­bu­da” i va res­sal­tar que “la pro­pos­ta era opor­tu­na, amb molt mè­rit co­mer­ci­al i atrac­tiu fi­nan­cer”. El mi­nis­tre d’Eco­no­mia fran­cès, Bru­no le Mai­re, va re­co­nèi­xer que “fal­ta­va per ob­te­nir un su­port ex­plí­cit de Nis­san”. No obs­tant ai­xò, la fir­ma (en la qual l’Es­tat de Fran­ça ma­na amb un 15% de les ac­ci­ons) tam­bé hau­ria po­gut ges­ti­o­nar la si­tu­a­ció de for­ma més hà­bil. En par­ti­cu­lar als fran­ce­sos se’ls re­treu d’ha­ver ten­sat mas­sa la cor­da exi­gint a FCA unes con­di­ci­ons que no es­ta­ven in­clo­ses en la pro­pos­ta ini­ci­al: la seu cor­po­ra­ti­va a Pa­rís, ga­ran­ti­es so­bre l’ocu­pa­ció i, so­bre­tot, el pa­ga­ment d’un di­vi­dend ex­tra a tí­tol de com­pen­sa­ció, per do­nar llum ver­da a una fu­sió que, te­ò­ri­ca­ment, era al 50%.

De fet, el mi­nis­tre de Pres­su­post de Fran­ça, Ge­rald Dar­ma­nin, va dei­xar anar en aquest sen­tit una fra­se molt in­di­ca­ti­va: “Es­tic molt con­tent que hi ha­gi una in­dús­tria una mi­ca pa­tri­ò­ti­ca que fa­ci aten­ció als in­teres­sos fran­ce­sos”.

I els ita­lo-nord-ame­ri­cans de FCA? “Fran­ça ha de­mos­trat que no en­te­nia la im­por­tàn­cia d’aques­ta ope­ra­ció per a Eu­ro­pa. Crec que els fran­ce­sos han mos­trat mas­sa pro­vin­ci­a­lis­me”, acu­sa­va An­na­ma­ria Fur­lan, se­cre­tà­ria ge­ne­ral de la CISL, la se­go­na con­fe­de­ra­ció sin­di­cal italiana. FCA ar­gu­men­ta el re­buig pel fet que “a Fran­ça fal­ten les con­di­ci­ons po­lí­ti­ques”. No obs­tant ai­xò els Ag­ne­lli tam­bé han tin­gut po­ca pa­ci­èn­cia per dei­xar que la fu­sió es po­gués con­cre­tar, ja que ne­ces­si­ten ex­pan­dir-se tant en l’elèc­tric com en­for­tir-se a Eu­ro­pa. I pot­ser po­ca fle­xi­bi­li­tat.

Ara el mer­cat es­pe­cu­la amb dos es­ce­na­ris per al grup Fi­at Chrys­ler. Un és que la se­va re­ti­ra­da si­gui no­més es­tra­tè­gi­ca (el joc de la se­duc­ció tam­bé té les se­ves re­gles) i que po­dria tor­nar a in­ten­tar-ho, da­vant la fal­ta d’al­ter­na­ti­ves.

El se­gon és que FCA es bus­qui una al­tra pa­re­lla, ara que pú­bli­ca­ment ha pro­cla­mat les se­ves in­ten­ci­ons que es­tà a la re­cer­ca d’una re­la­ció es­ta­ble. Al­guns ob­ser­va­dors fe­ien no­tar com Car­los Ta­va­res, mà­xim exe­cu­tiu de PSA, ja va es­tar a Nis­san. En bor­sa, les ac­ci­ons del grup fran­cès van pu­jar des­prés de conèi­xer-se la no­tí­cia, per des­prés aca­bar pla­nes.

El mer­cat tam­bé va for­mu­lar el seu pro­pi ve­re­dic­te. Men­tre les ac­ci­ons de FCA van ter­mi­nar gai­re­bé sen­se va­ri­a­ci­ons, les de Re­nault van viu­re una pa­ta­ca­da, amb una cai­gu­da del 6,41% i les de Nis­san van cau­re un 1,70%. La fu­sió hau­ria cre­at un grup de més de 30.000 mi­li­ons eu­ros en ca­pi­ta­lit­za­ció bor­sà­ria amb una pro­duc­ció de 8,7 mi­li­ons de ve­hi­cles per any.

Su­mant els vo­lums de Nis­san i Mit­su­bis­hi, el con­junt hau­ria re­pre­sen­tat gai­re­bé 16 mi­li­ons de ve­hi­cles per any, lí­der mun­di­al molt per da­vant de Volkswa­gen i Toyo­ta. Pe­rò el ma­tri­mo­ni, ja se sap, exi­geix com­pro­mís.

El blo­queig de Nis­san, so­ci dels fran­ce­sos, ha es­tat un fac­tor clau per aca­bar el pro­jec­te

Els ita­li­ans acu­sen Pa­rís d’in­ter­fe­rèn­ci­es i hau­ran de re­vi­sar la se­va es­tra­tè­gia

LOIC VENANCE / AFP

Re­nault es que­da­rà sen­se ajun­tar-se amb Fi­at Chrys­ler si al fi­nal, com tot in­di­ca, l’ope­ra­ció fra­cas­sa

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.