Un festeig de deu dies
El mercat castiga el grup francès i les seves accions es desplomen un 6,4%
Fiat Chrysler (FCA) va retirar la seva proposta de fusió amb Renault, deixant el bloqueig de Nissan com un dels factors més importants per explicar el final d’un projecte que va provocar la caiguda de les accions del grup francès al mercat.
El festeig ha durat tan sols deu dies i tot indica, després de la ruptura, que al final no hi haurà matrimoni. Fiat Chrysler (FCA) al final va llançar ahir la tovallola i va retirar la seva proposta de fusió amb Renault malgrat que els analistes financers i el mercat havien donat suport a l’operació.
Una gerra d’aigua freda. I, com sempre passa quan les relacions es trenquen, ara ha començat el joc del repartiment de les culpes. Per al final arribar a la conclusió –també, com és habitual– que les responsabilitats són compartides.
Al banc dels acusats hi ha els japonesos de Nissan, que tenen una participació accionarial creuada amb Renault i que estaven involucrats de forma indirecta en l’operació (haurien tingut un seient en el consell de la futura societat) i que ja van viure dies turmentats després de la caiguda del seu poderós executiu Carlos Ghosn.
Un alt càrrec que va estar diversos anys treballant en l’empresa nipona proporciona a aquest diari la següent explicació. “La partida es va jugar a nivell emotiu. FCA no havia informat els japonesos. El conseller delegat Hiroto Saikawa aparentment se’n va assabentar uns dies abans de l’anunci. Així que es deuria sentir com una esposa traïda just quan el seu matrimoni amb Renault estava en crisi. Llavors, els japonesos es van adonar de què els francesos s’havia aprofitat de la tràgica situació en què vivia Nissan i que la distribució de beneficis no era justa. Crec que l’honor i l’orgull dels japonesos és una clau de lectura del que va passar, en un moment tan delicat al país després de l’arribada del nou emperador”.
Pel que fa a Renault, després de convocar dos consells d’administració i demanar més temps, va assegurar estar “decebuda” i va ressaltar que “la proposta era oportuna, amb molt mèrit comercial i atractiu financer”. El ministre d’Economia francès, Bruno le Maire, va reconèixer que “faltava per obtenir un suport explícit de Nissan”. No obstant això, la firma (en la qual l’Estat de França mana amb un 15% de les accions) també hauria pogut gestionar la situació de forma més hàbil. En particular als francesos se’ls retreu d’haver tensat massa la corda exigint a FCA unes condicions que no estaven incloses en la proposta inicial: la seu corporativa a París, garanties sobre l’ocupació i, sobretot, el pagament d’un dividend extra a títol de compensació, per donar llum verda a una fusió que, teòricament, era al 50%.
De fet, el ministre de Pressupost de França, Gerald Darmanin, va deixar anar en aquest sentit una frase molt indicativa: “Estic molt content que hi hagi una indústria una mica patriòtica que faci atenció als interessos francesos”.
I els italo-nord-americans de FCA? “França ha demostrat que no entenia la importància d’aquesta operació per a Europa. Crec que els francesos han mostrat massa provincialisme”, acusava Annamaria Furlan, secretària general de la CISL, la segona confederació sindical italiana. FCA argumenta el rebuig pel fet que “a França falten les condicions polítiques”. No obstant això els Agnelli també han tingut poca paciència per deixar que la fusió es pogués concretar, ja que necessiten expandir-se tant en l’elèctric com enfortir-se a Europa. I potser poca flexibilitat.
Ara el mercat especula amb dos escenaris per al grup Fiat Chrysler. Un és que la seva retirada sigui només estratègica (el joc de la seducció també té les seves regles) i que podria tornar a intentar-ho, davant la falta d’alternatives.
El segon és que FCA es busqui una altra parella, ara que públicament ha proclamat les seves intencions que està a la recerca d’una relació estable. Alguns observadors feien notar com Carlos Tavares, màxim executiu de PSA, ja va estar a Nissan. En borsa, les accions del grup francès van pujar després de conèixer-se la notícia, per després acabar planes.
El mercat també va formular el seu propi veredicte. Mentre les accions de FCA van terminar gairebé sense variacions, les de Renault van viure una patacada, amb una caiguda del 6,41% i les de Nissan van caure un 1,70%. La fusió hauria creat un grup de més de 30.000 milions euros en capitalització borsària amb una producció de 8,7 milions de vehicles per any.
Sumant els volums de Nissan i Mitsubishi, el conjunt hauria representat gairebé 16 milions de vehicles per any, líder mundial molt per davant de Volkswagen i Toyota. Però el matrimoni, ja se sap, exigeix compromís.
El bloqueig de Nissan, soci dels francesos, ha estat un factor clau per acabar el projecte
Els italians acusen París d’interferències i hauran de revisar la seva estratègia