Nova espècie al carrer
Joan-Pere Viladecans fa una mordaç radiografia dels problemes sorgits en el model de mobilitat urbana a Barcelona, provocats per l’ús d’innombrables vehicles presents als carrers: “La ciutat cartografiada de nou per carrils tan inversemblants com inútils: el velocipedista circula per on vol. Les ordenances a més glòria del Bicing estan pensades amb molt poca convicció”, lamenta.
Una nova espècie urbana: el bípede amb rodes. No és una mutació genètica. Ni una reinterpretació mitològica postmoderna. Tampoc una llicència poètica. És el somni humit d’alcaldes i alcaldesses. La ciutat cartografiada de nou per carrils tan inversemblants com inútils: el velocipedista circula per on vol. Les ordenances a més glòria del Bicing estan pensades amb molt poca convicció. Alegra constatar com les nostres autoritats tenen un tan alt concepte de l’ésser humà i la seva responsabilitat. Bicicletes, monopatins, segways, monocicles... Resumint: plataformes amb rodes com aquells cavallets de cartró d’algunes infanteses, que tenien una carcassa amb l’aparença de falla valenciana. Més o
menys. El tema de la circulació ciclista té ja un efecte excessiu i coercitiu per al vianant més gran de trenta anys, i, a més, inclou una notable llista en el seu quadre necrològic. Aviat, abans que la ciutat sigui presa, plorarem per l’humil vianant, a qui la ciència fa anys que inculca que passejar activa la circulació, oxigena el cervell i estimula idees i bajanades. Un figurant sense drets en una ciutat convertida en meta volant. En un vedat privat per a vehicles d’equilibri. En solitari o en eixam, els ciclistes i altres centaures de ferro fi són el progrés –diuen– que va llaurant l’urbs amb les seves rodes breus. Qui els posarà alguna condició, trava o legislació si la bicicleta i els seus sinònims equivalen a sostenibilitat, ecologisme, vida sana i potser veganisme, vegetarianisme...? I els vells a l’asil i els vianants al sofà.
En espera de comissionats, sotssecretaris i caps de servei del negociat Ciclistes en Conflicte amb el Gremi de Vianants, traumatòlegs i ortopèdics allarguen la seva jubilació. I augmenta el consum de Nolotil, Enantyum, Tantum... i de Paracetamol (ara amb recepta). Cervicals, tíbies, colzes i turmells units per un daltabaix comú: víctimes, a més insultades, de la ferocitat d’alguns conciutadans rodats. Respecte a l’entorn?
Ramon Casas es va pintar pedalant en un tàndem amb la silueta de Barcelona al fons. Gairebé un cartell humorístic. Modernisme pur. Abans les bicicletes perfilaven l’estiu. I rondaven per les novel·les romàntiques. Feien olor de paisatge anglès. A distància temperada. A amor vacacional. A adolescència de classe mitjana. Cada època té els seus signes... I símbols.