Una sincronia hormonal
Un estudi realitzat per la investigadora Lina Roth, de la Universitat de Linköping (Suècia), ha demostrat per primera vegada que als gossos domèstics se’ls encomana l’estrès que viuen els seus amos.
Els gossos domèstics s’encomanen de l’estrès dels seus amos. I més si són gosses. Això és el que conclou un estudi dut a terme per la investigadora Lina Roth, de la Universitat de Linköping (Suècia), que ha demostrat per primera vegada que existeix correlació i sincronització hormonal i emocional a llarg termini entre individus de dues espècies diferents que comparteixen la seva vida.
A la investigació –publicada a Scientific Reports–, Roth i els seus col·legues van mesurar la concentració de cortisol (l’hormona de l’estrès) al pèl de 58 gossos i els seus amos durant un any, i van trobar que quan els nivells de cortisol eren elevats en els humans, també ho eren en els seus gossos, cosa que suggereix que els nivells d’estrès d’animal i amo es coordinen. Aquesta associació es va observar tant a l’estiu com a l’hivern, més a les femelles, i per a qualsevol nivell d’activitat física, si bé la sincronització del cortisol era més forta entre les parelles gosamo que competeixen en proves d’agility, potser perquè les moltes hores d’entrenament augmenten la proximitat emocional entre tots dos. Roth assegura que també han vist relació entre la personalitat de l’amo i les concentracions de cortisol en els gossos. Per aquest motiu considera que “són els gossos els que reflecteixen els nivells d’estrès dels amos i no els amos els que responen a l’estrès que provoquen els gossos en la seva vida”.
Que els gossos s’encomanen de les emocions dels amos segurament no sorprengui a les persones que conviuen amb un gos. Ni tampoc a qui treballa en entorns amb gossos. “Imaginàvem que era així perquè quan hi arriben propietaris amb gossos que s’alteren fàcilment durant el passeig, veiem que el primer que es posa nerviós quan veuen acostar-s’hi un altre gos o una altra persona és l’amo, i li transmet aquest nerviosisme a l’animal; de manera que el primer que demanem a l’amo que vol reeducar-lo és que es tranquil·litzi ell”, relata Paula Calvo, etòloga investigadora de la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la UAB i directora de la plataforma Antrozoologia.com.
Ara, l’estudi de Roth proporciona evidències addicionals sobre la fortalesa de la relació entre humans i gossos que també poden ser rellevants per millorar el benestar del gos. “Aquesta correlació i sincronització entre gos i humà cal tenir-la en compte en el dia a dia, i quan busquem
Hi ha sincronització hormonal i emocional entre gossos i humans
què li passa a un gos caldrà preguntar a l’amo com està ell, perquè si està passant per situacions d’estrès a causa d’una mudança, l’arribada d’un nadó a casa, problemes laborals que provoquen que no dormi bé..., el gos pot estar reflectint aquest mateix estrès”, diu Calvo. I emfasitza: “Fins ara s’havia demostrat aquest contagi i sincronització hormonal dins d’individus de la mateixa espècie que viuen junts: entre persones, entre gossos, entre primats, entre rates...; però ara hem de tenir també en compte que el que li passa a l’home pot encomanar-se a individus d’altres espècies, i és clar que el vincle més important es fa amb el gos”.
Per valorar canvis de conducta d’un gos caldrà valorar com està el seu amo