Cansament general
Una plataforma ciutadana defensa un referèndum sobre el futur del país
Des del fracassat intent de cop del passat 30 d’abril, Veneçuela experimenta l’agudització d’una crisi que impacta als carrers i provoca el cansament d’una societat que rebutja tant Maduro com Juan Guaidó.
Caracas ciutat es divideix geogràficament entre l’oposició i el Govern. A l’est de la ciutat, a restaurants amb noms com Arizona Grill, a Las Mercedes o al Country Club d’Altamira, Juan Guaidó és el president legítim i Maduro, l’usurpador. La majoria –que va a les manifestacions, aquí vestits amb els colors de la bandera veneçolana– dona suport al que ja s’anomena la “cooperació militar externa”.
Les sancions dels Estats Units es consideren un mal necessari per accelerar el final del règim. Això sí, resulta una mica molesta a Altamira la decisió de Trump de suspendre tots els vols i els serveis de courier de Caracas a Miami.
Creuant l’autopista davant de la caserna de la Carlota, escena del minicop d’Estat del passat 30 d’abril, cap a l’oest, s’entra a La Candelaria, un barri atrotinat però amb excel·lents restaurants espanyols que serveixen enormes racions de menjar fresc i deliciós al país de l’escassetat. La porta al feu de l’oficialisme al centre és la plaça Bolívar amb la seva imponent estàtua del Libertador, on, durant una transmissió en directe del seu programa Aló president fa nou anys, Hugo Chávez va ordenar sense previ avís l’expropiació de les joieries del famós magatzem La Francia. El gest de l’aleshores alcalde, Jorge Rodríguez, ara ministre de Comunicació que representa Maduro en les negociacions a Oslo, va resumir fins on arribava l’hiperlideratge en aquells anys d’omnipotència chavista.
Ara, a la plaça, la gent està asseguda en bancs sota l’ombra dels arbres jabillo llegint el diari gratuït Ciudad CCS, fundat pel mateix Jorge Rodríguez i que és propietat del Ministeri de Comunicació. “Aquí mana el chavisme”, explica el jove economista i exministre Luis Salas mentre creuàvem la plaça. “Si vens amb una samarreta de Guaidó o Leopoldo López és probable que algú et digui alguna cosa, encara que no et passarà el que els passa als chavistes a Altamira; jo ja no puc anar als districtes de l’oposició perquè és massa perillós”, va explicar. Mitjans de comunicació locals han informat de casos de chavistes cremats vius en aquest districte.
El terme mitjà es troba si un es desplaça amb metro –un servei ja gratuït abans, l’orgull del país, ara ple d’escombraries i interromput pels talls de llum– fins als immensos barris perifèrics de Catia i Petare que s’enfilen per la muntanya. Aquí és la Veneçuela popular abans chavista –els que van salvar el president després del cop del 2002– i ara desesperada. Un es manté viu amb prou feines en aquests districtes gràcies a l’arribada esporàdica de les caixes d’ajuda alimentària conegudes com les Clap, que subministren aliments bàsics a sis milions de famílies, segons el Govern. Pocs a les barriades populars donen suport a Guaidó amb la passió dels d’Altamira. Però es pot palpar el tedi pel desproveïment, la hiperinflació i la violència de la policia i els col·lectius paramilitars que –segons la investigació de Keymar Avila, de la Universitat Central– maten més habitants dels barris populars que els policies a les faveles del Brasil. Malgrat l’aparença
“El 60% vol una sortida dialogada, aquest sector ha crescut”, diu el chavista dissident Gustavo Márquez
de polarització total a Caracas, el cert és que aquest segment més agnòstic és el més extens de l’electorat. I, després d’un breu moment d’entusiasme pel líder de l’oposició, el suport a una tercera via negociada ha augmentat des del fracassat intent de cop del 30 d’abril. Això es pot desprendre de l’última enquesta de l’empresa de sondejos Datincorp, publicada fa uns dies. Atesa la catàstrofe econòmica i social a Veneçuela, a ningú no l’hauria d’estranyar que el 70% dels entrevistats es mostri partidari de la renovació de tots els dirigents del Govern i del partit de Maduro. El més sorprenent és que el 73% dels veneçolans dona suport a la substitució dels dirigents opositors també.
La popularitat de Maduro, lògicament, es situa en un mínim del 14%. Però la intenció de vot de Guaidó només es situa en el 35%. Encara que molts mitjans occidentals continuen anomenant Guaidó president interí, el nombre de veneçolans que consideren el líder opositor com el president constitucional ha caigut del 49% al 40 %, segons Dataincorp, mentre que Maduro ha pujat del 34% al 41 %.
“Els que volen una solució pacífica i sobirana són la gran majoria. El 60% vol una sortida dialogada i aquest sector majoritari ha anat creixent des del 30 d’abril”, diu Gustavo Márquez Marín, exministre de Chávez, ara chavista dissident i un dels fundadors de la plataforma ciutadana de Defensa de la Constitució, que defensa la convocatòria d’un referèndum per decidir quan i com s’haurien de convocar les pròximes eleccions. “Maduro ha atropellat la Constitució, Guaidó és un lideratge del laboratori dels Estats Units; tots dos estan fora de la llei, cal buscar una altra solució”, diu. “Amb la polarització no hi ha democràcia”, afegeix.
Márquez coincideix amb Guaidó que per convocar eleccions fa falta renovar el Consell Nacional Electoral i alliberar molts dels presos de l’oposició. Però rebutja l’exigència de l’oposició perquè Maduro surti de la presidència abans de convocar eleccions.
Així mateix, demana l’aixecament de les sancions dels Estats Units. “Nosaltres plantegem un diàleg que és el que reflecteix el desig dels veneçolans; creiem que el mediador hauria de ser l’ONU però Noruega és una altra opció acceptable”, diu Márquez Marín. “L’urgent és deixar de parlar d’intervencions militars perquè per aquest camí acabarem en una guerra civil”, resumeix.
Segons Dataincorp, la negociació entre l’oposició i el Govern té més suport que cap altre mecanisme, encara que si se suma als qui defensen un cop militar, una rebel·lió al carrer o una intervenció estrangera, el suport a l’opció pacífica és més o menys igual que la del canvi violent. La plataforma ha començat a recollir els dos milions de firmes necessàries per convocar el referèndum.