De Has­tings a la guerra de les vi­ei­res

Nor­man­dia mos­tra els vai­vens his­tò­rics de la re­la­ció en­tre les du­es ri­bes del ca­nal de la Mà­ne­ga, con­di­ci­o­na­da ara pel Bre­xit

La Vanguardia (Català) - - INTERNACIO­NAL - EUSEBIO VAL Ca­en. Cor­res­pon­sal

Gui­llem el Con­que­ri­dor re­po­sa­va ahir tran­quil a la se­va tom­ba de l’aba­dia de Sant Es­te­ve, al cen­tre de Ca­en, men­tre Em­ma­nu­el Ma­cron i Do­nald Trump es reu­ni­en a pocs cen­te­nars de me­tres, a la pre­fec­tu­ra. El tem­ple te­nia es­cas­sos vi­si­tants. La ciu­tat era gai­re­bé de­ser­ta, amb múl­ti­ples car­rers ta­llats a cau­sa de l’apa­ra­tós dis­po­si­tiu de se­gu­re­tat que sem­pre acom­pa­nya el pre­si­dent dels Es­tats Units.

Nin­gú en els seus dis­cur­sos no va es­men­tar el duc Gui­llem, d’ori­gen viking, mal­grat la se­va enor­me re­lle­vàn­cia his­tò­ri­ca. Va ser ell qui va pro­ta­go­nit­zar, l’any 1066, l’úl­ti­ma in­va­sió es­tran­ge­ra de les illes bri­tà­ni­ques, la con­ques­ta nor­man­da. Ni els na­zis s’hi van atre­vir. Des­prés de la vic­tò­ria so­bre Ha­rold a la ba­ta­lla de Has­tings, Gui­llem es va fer co­ro­nar com a rei d’An­gla­ter­ra a l’aba­dia de West­mins­ter. Mo­ri­ria 21 anys des­prés com a con­se­qüèn­cia d’una cai­gu­da de ca­vall.

Gai­re­bé nou se­gles des­prés de Has­tings, es pro­dui­ria un mo­vi­ment in­vers, en aquest cas no una con­ques­ta si­nó un alli­be­ra­ment.

Més de 80.000 sol­dats del Reg­ne Unit i de la Com­monwe­alth desem­bar­ca­ri­en a les plat­ges nor­man­des per ex­pul­sar els ocu­pants ale­manys i per a què Fran­ça re­cu­pe­rés la so­bi­ra­nia i la dig­ni­tat.

Se­gons els plans més op­ti­mis­tes dels es­tra­tegs del dia D, les tro­pes bri­tà­ni­ques i ca­na­den­ques po­dri­en alli­be­rar Ca­en el ma­teix 6 de juny del 1944. Van re­sul­tar no­més bons desit­jos. L’avanç dels ali­ats va ser no­ta­ble, pe­rò els ale­manys van or­ga­nit­zar una de­fen­sa nu­man­ti­na. Es van ne­ces­si­tar sis set­ma­nes per a l’alli­be­ra­ment com­plet de Ca­en, a un cost enor­me de vi­des hu­ma­nes i de des­truc­ció ma­te­ri­al.

L’aba­dia de Sant Es­te­ve i al­tres es­glé­si­es es van con­ver­tir en re­fu­gis d’emer­gèn­cia per a la po­bla­ció ci­vil da­vant els bom­bar­de­jos in­ces­sants de la RAF bri­tà­ni­ca i de la for­ça aè­ria dels Es­tats Units. La gent va pen­sar que la tom­ba de Gui­llem el Con­que­ri­dor els pro­te­gi­ria, que els ali­ats pre­ser­va­ri­en un lloc amb tan­ta càr­re­ga sim­bò­li­ca per al po­ble bri­tà­nic. Van ar­ri­bar a ins­tal·lar-se 1.400 per­so­nes a l’aba­dia. En­ca­ra avui es mos­tren a les pa­rets fo­to­gra­fi­es d’aque­lla èpo­ca. Fa­mí­li­es sen­ce­res es van ins­tal·lar a l’es­glé­sia. Hi van tras­lla­dar llits, ma­ta­las­sos, es­tris de cui­na. Les man­tes i els plats com­par­ti­en es­pai, als al­tars de les ca­pe­lles, amb creus, cal­zes i al­tres ob­jec­tes sa­cres. Els nens ju­ga­ven en el pe­tit es­pai verd del claus­tre.

Els atacs cons­tants dels ali­ats van des­truir un 35% de Ca­en. Es cal­cu­la que hi va ha­ver uns 2.000 morts. En al­tres ciutats nor­man­des, com a Saint-Lô, va ser en­ca­ra pit­jor. Les víc­ti­mes ci­vils de la cam­pa­nya nor­man­da en­ca­ra són avui un ta­bú per­què tren­quen el re­lat po­lí­ti­ca­ment cor­rec­te de l’alli­be­ra­ment, de la gra­ti­tud eter­na del po­ble fran­cès, en­ca­ra que ahir Ma­cron les va es­men­tar, molt de pas­sa­da, en el seu dis­curs al cementiri ame­ri­cà de Co­le­vi­lle-surMer, i va dir que no les obli­da­ria mai.

Al Me­mo­ri­al de Ca­en –el mi­llor mu­seu per com­pren­dre el desem­bar­ca­ment i el seu con­text his­tò­ric– sí que s’ex­pli­ca al vi­si­tant que els re­cords més do­lo­ro­sos de la guerra, a ni­vell de la ciu­ta­da­nia, no són tant els de l’ocu­pa­ció com dels bom­bar­de­jos, l’olor de la pól­vo­ra, els so­tracs del ter­ra, els crits dels fe­rits atra­pats en la ru­na.

En el mu­seu es diu que, al con­tra­ri del que molts en­ca­ra cre­uen, l’ob­jec­tiu de les bom­bes ali­a­des no eren les tro­pes ale­ma­nyes si­nó la in­fra­es­truc­tu­ra de co­mu­ni­ca­ci­ons, per evi­tar que fos­sin re­for­ça­des i hi ha­gués una con­tra­o­fen­si­va. Ai­xò ex­pli­ca les nom­bro­ses víc­ti­mes col·la­te­rals i danys.

Se­tan­ta-cinc anys des­prés d’aquells fets, el des­tí en­tre fran­ce­sos i bri­tà­nics, els ve­ïns se­pa­rats pel ca­nal –uns l’ano­me­nen “de la Mà­ne­ga” i els al­tres “el ca­nal an­glès”– tor­na a fer un gir his­tò­ric, amb con­se­qüèn­ci­es en­ca­ra im­pre­vi­si­bles.

Ahir, a Ver-sur-Mer, Ma­cron i May van po­sar la pri­me­ra pe­dra d’un fu­tur me­mo­ri­al en ho­nor de les tro­pes bri­tà­ni­ques. El pre­si­dent fran­cès va pro­me­tre que l’amis­tat i la co­o­pe­ra­ció no va­ri­a­rà, aca­bi com aca­bi el pla de se­pa­ra­ció de la Unió Eu­ro­pea.

El Bre­xit, tot i ai­xò, des­per­ta grans te­mors a Nor­man­dia, so­bre­tot al sec­tor pes­quer, un dels més afec­tats. Nor­mands i an­gle­sos so­len dis­pu­tar-se agra­ment les zo­nes de cap­tu­ra de les co­tit­za­des vi­ei­res, que els fran­ce­sos ano­me­nen “co­qui­lles Saint-Jac­ques”. Els fran­ce­sos acu­sen els an­gle­sos de no res­pec­tar les re­gles ni les zo­nes, i fins i tot d’in­jec­tar ai­gua als mol·lus­cos per­què pe­sin més. L’any pas­sat, a l’ini­ci de la tem­po­ra­da de pes­ca, hi va ha­ver un nou epi­so­di de l’ano­me­na­da guerra de les vi­ei­res, amb en­fron­ta­ments fí­sics en­tre vai­xells dels dos pa­ï­sos da­vant la badia del Se­na.

Gui­llem, des de la se­va tom­ba, no pot po­sar pau en­tre els seus an­tics súb­dits a les du­es ri­bes del ca­nal.

An­gla­ter­ra va pa­tir l’úl­ti­ma in­va­sió el 1066, a càr­rec del duc nor­mand Gui­llem el Con­que­ri­dor

Ca­en va que­dar un 35% des­tru­ï­da i va pa­tir 2.000 víc­ti­mes ci­vils en els bom­bar­de­jos ali­ats del 1944

OWEN HUMPHREYS/PA WIRE/DPA / EP

El pre­si­dent Ma­cron, ahir a la ce­ri­mò­nia en me­mò­ria dels boi­nes ver­des que van par­ti­ci­par en el dia D

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.