Bagdad, ciutat oberta
L’Iraq adquireix aparences de civilitat després que ha ventilat d’una vegada per sempre la seva ciutat prohibida, en ple cor de Bagdad. L’anomenada Zona Verda, que va separar els ocupants nord-americans i britànics de l’iraquià corrent, deixarà de separar, almenys físicament, la nova classe política.
Els deu quilòmetres quadrats més exclusius de Bagdad van ser oberts de bat a bat, per primera vegada en setze anys, dimarts passat. Des de la invasió dels Estats Units, la Zona Verda s’havia convertit en un símbol humiliant per als que vivien a la desprotegida Zona Vermella, és a dir, per a gairebé tothom.
La festa d’Id, últim dia del mes de dejuni, va ser la data escollida per reintegrar-li el cor a la metròpolis. Amb una mica de sort, la denominació tradicional d’aquest balcó al Tigris, Karradat Maryam, tornarà a imposar-se a l’argot oficial –Zona Internacional– o militar –Zona Verda–.
“La ciutat sembla més gran”, comentava dimarts un taxista, que també celebrava no
haver de fer grans marrades, després de poder creuar el pont 14 de juliol i l’artèria central després d’una dècada i mitja. Molts joves es preparen per trepitjar per primera vegada en la seva vida el centre polític de la capital, que allotja també l’Arc de la Victòria i altres monuments, a més de seus de la minvada sobirania nacional, com el Parlament o el palau de govern.
Aquest últim va ser planificat com a palau reial a la riba del Tigris per Faisal II, que no va arribar a estrenar-lo. Després Saddam Hussein el convertiria, convenientment ampliat, en fastuós Palau Republicà. El dictador també va introduir el característic toc personal en la decoració, amb gigantescos bustos de bronze d’ell mateix a les cornises i un mural, al gran saló, amb míssils Scud pintats en graciós enlairament.
Si durant dècades la zona va ser la preferida pels ministeris i els jerarques del partit Baaz, després va ocupar un lloc no menys preeminent després de la invasió dels EUA, els procònsols dels quals es van apoderar del Palau Republicà. Ben aviat, una àrea equivalent a una desena part de Barcelona va ser envoltada amb filats i tanques de formigó a prova de bomba, l’última de les quals –n’hi va arribar a haver dotze mil– s’ha retirat aquesta setmana.
L’accés estava restringit als posseïdors d’un passi, que exigia una minuciosa verificació prèvia. L’octubre del 2015, després de la tornada a casa de la major part del contingent dels Estats Units, se’n va relaxar l’accés, però la pressió de l’Estat Islàmic –a unes desenes de quilòmetres– va reimposar les restriccions. L’octubre passat, per celebrar l’any i mig de la caiguda del fals califat, es va permetre l’accés al trànsit rodat, però només per creuar les artèries principals i sense permís per aturar-s’hi, i tot i així, només durant cinc hores: entre el tancament de les ambaixades i la posta de sol.
Només des d’aquesta setmana tots els carrers –i no només les avingudes– estan obertes les vint-i-quatre hores, també per a vianants. L’obertura és possible per la reducció de la violència i és una aposta del nou primer ministre, Adil Abdul-Mahdi. “Ni els governs anteriors ni els nord-americans no van ser capaços de fer-ho”, va dir dilluns. De fet, ni el formigó armat ni els controls militars no van impedir alguns atemptats al seu interior. O que els nombrosos partidaris del clergue xiïta Moqtada al-Sadr aconseguissin desbordar-lo més d’una vegada.
L’àrea encara és la més vigilada de Bagdad, després de l’aeroport, el nou fortí. Malgrat que el negoci de la inseguretat ja no és el que era i la Zona Verda ja no allotja ni de lluny els cinc mil contractistes estrangers amb què va arribar a comptar.
Encara acull, això sí, ambaixades com la dels Estats Units, el Regne Unit o Egipte. Tot i que l’impacte d’un coet katiuixa a mitjans de maig, en plena escalada amb l’Iran, va portar Washington a retirar el personal no essencial. Els que es van quedar mai no havien estat tan amples, a l’ambaixada més gran dels Estats Units al món. Quaranta-dues hectàrees de l’ala.
Després de fer caure el mur de l’àrea, els bagdadins s’han d’acostumar a salvar-se junts
La Zona Verda ja és una amb la resta de Bagdad després de 16 anys com a símbol de l’ocupació