Iglesias espera a veure com acaba l’obertura al centre de Sánchez
Podem transmet al Rei la seva aposta per una coalició estable i progressista
Pablo Iglesias s’ha posat en mode repòs: el motor al ralentí i la palanca en punt mort en espera que el PSOE decideixi començar el festeig de voluntats per a la investidura. Hi ha moltes maneres de conjugar la veu passiva en política. Mariano Rajoy va convertir la resistència bizantina en la seva principal virtut en el joc polític, i amb això va derrotar el bàndol aznarià del PP el 2008. Però també, en el seu defecte més gran, el que va deixar que les bardisses envaïssin el camí per on discorrien les relacions polítiques entre Madrid i Barcelona.
A Iglesias li agrada més ser subjecte que objecte, conjugar-se que rebre acció del verb, però la tessitura postelectoral li demana una altra cosa. De moment. El PSOE no es posa en contacte amb ningú –el mal humor dels seus eventuals socis ha estat patent en aquestes jornades de consultes amb el Rei– i té els seus terminals comunicatius receptant dutxes fredes a tots ells i llançant feromones a canonades en direcció a la seu taronja del barri de la Concepción, on Albert Rivera continua rebutjant les magarrufes socialistes, amb tot el velam del partit a la banda d’estribord. Rivera somriu a destra i ofereix l’esquena a sinistra. “El primer que ha fet Sánchez és allargar la mà a Ciutadans. No ho dic jo, ho saben vostès, perquè ho diuen els membres del govern: és evident que Pedro Sánchez està buscant el suport d’Albert Rivera, i també sembla evident que no l’està trobant”, ironitzava ahir Iglesias després de la visita al Monarca. Encara no hi ha govern PSOE-Ciutadans perquè Rivera no vol, no pas perquè els de Ferraz hagin escatimat magarrufes.
Fa dues setmanes que no intercanvia cap missatge amb la Moncloa, va confessar Iglesias. L’estratègia de Pedro Sánchez, ahir subratllada per la vicepresidenta Carmen Calvo, és fer-se pregar potser fins després de la constitució de les corporacions municipals el 15 de maig. Una inversió de termes, com subratllava el coordinador d’IU, Alberto Garzón, que anticipava: “Espero que el PSOE no estigui temptat de convertir la negociació de govern en un xantatge, basat en qui té més a perdre en lloc d’enfocar-la en quant podem guanyar tots”. Si aquesta idea balla pels caps de Ferraz i la Moncloa, podrien trobar-se amb una sorpresa desagradable.
Si aquest joc de nervis molesta Pablo Iglesias, ha decidit dissimular, perquè ahir responia a les preguntes sobre el retard de l’eventual negociació amb picardies i recorrent a la sorna, lleugerament reptador: “No concebo que el candidat arribi a una investidura
“No m’imagino que el candidat arribi a la investidura sense tenir tancats els suports”, desafia el líder lila
sense tenir tancats els suports”.
El líder de Podem, que avui es reuneix amb la taula confederal del seu grup parlamentari i demà presideix el consell ciutadà estatal del partit, on es decidiran els canvis orgànics proposats per l’executiva, va mantenir davant el Rei la seva aposta per un govern de coalició que “garanteixi l’estabilitat i polítiques progressistes”. No estableix línies
vermelles i no vol parlar de números o noms per als ministeris, sinó d’un programa de govern que, partint del preacord pressupostari de l’octubre, articuli un gir polític que converteixi Espanya en una referència europea de polítiques que rectifiquin les fracassades polítiques d’austeritat i ortodòxia neoliberal que, a parer seu, són l’arrel de la crisi política de la UE. Així l’hi va
explicar a Felip VI, “un home intel·ligent amb qui sempre és un plaer parlar de política”.
Quan comenci la negociació, pressent Pablo Iglesias, “hi haurà molts dies històrics, notícies mai vistes i molta tertúlia, però forma part del joc democràtic. Hauran de ser pacients”, va demanar a la premsa. I es va posar en mode estalvi d’energia.