La re­ven­ja del vell Ciu­ta­dans

La Vanguardia (Català) - - POLÍTICA - Iñaki Ellaku­ría

A la ter­ras­sa de l’ho­tel Al­ma, un d’aquells ra­cons de Bar­ce­lo­na on pas­sen co­ses que són poc o mal ex­pli­ca­des, el vell Ciu­ta­dans, o una part (hi ha­via molts dels seus fun­da­dors del 2005, pe­rò no tots), es va rei­vin­di­car pú­bli­ca­ment i va mos­trar la se­va dis­tàn­cia amb el par­tit que ha anat ci­se­llant al seu gust Albert Ri­ve­ra.

Va ser un crit de re­bel·lia, pre­nyat de nos­tàl­gia per aquell pro­jec­te –més mo­vi­ment que or­ga­nit­za­ció po­lí­ti­ca– que ja no és, i tam­bé una sim­bò­li­ca plan­to­fa­da, en­tre amics, lle­tres de tan­go, co­pes de ca­va i re­fle­xi­ons so­bre el pas­sat, pre­sent i fu­tur del cons­ti­tu­ci­o­na­lis­me, a la ca­ra de Ri­ve­ra, aquell jo­ve lli­cen­ci­at en Dret cone­gut al par­tit com “el nen”, que els in­tel·lec­tu­als que van llan­çar Cs van im­pul­sar com a lí­der, en part per­què els fe­ia man­dra, en part per por i ver­ti­gen, a la pri­me­ra lí­nia po­lí­ti­ca i que tret­ze anys des­prés, con­ver­tit en un dels al­fils del tau­ler po­lí­tic es­pa­nyol, con­si­de­ren que els ha tra­ït.

L’ac­te, or­ga­nit­zat per l’eu­ro­di­pu­tat de Cs Ja­vi­er Nart i per l’avi­at ex­di­pu­ta­da Te­re­sa Gi­mé­nez Bar­bat per pre­sen­tar en prin­ci­pi amb al­guns dels seus au­tors –Fer­nan­do Sa­va­ter, Te­re­sa Frei­xes, Xavier Pe­ri­cay, Ale­jo Vi­dal-Qu­a­dras, Mi­ri­am Tey– l’as­saig coral Cons­ti­tu­ci­o­na­lis­mo en el ho­ri­zon­te eu­ro­peo, es va trans­for­mar en un des­greu­ge col·lec­tiu a Bar­bat. La di­rec­ció de Cs va de­ci­dir ex­clou­re-la de la can­di­da­tu­ra a les elec­ci­ons eu­ro­pe­es del 26-M per do­nar-hi ca­bu­da a fit­xat­ges es­tre­lla del PSOE i PP, com So­raya Ro­drí­guez i Jo­sé Ra­món Bauzá.

L’at­mos­fe­ra de des­greu­ge era evi­dent, tot i la pre­sèn­cia (o per la pre­sèn­cia) en­tre el pú­blic del nou lí­der de Cs al Par­la­ment, Car­los Car­ri­zo­sa. Tam­bé hi ha­via l’as­sa­gis­ta Fer­ran Tou­tain, un al­tre dels pa­res fun­da­dors, i Pe­pe Do­min­go, di­pu­tat de Cs en la pri­me­ra le­gis­la­tu­ra, qu­an per sor­pre­sa van en­trar en el Par­la­ment.

Com a ob­ser­va­dor de l’es­ce­na, un ahir dis­cret Ma­nu­el Valls, que de mi­ca en mi­ca, de gest en gest, d’ac­te en ac­te, es cons­tru­eix un es­pai po­lí­tic pro­pi.

Bar­bat va ac­tu­ar com a mes­tra de ce­ri­mò­ni­es i va ex­pli­car la se­va fei­na al Par­la­ment Eu­ro­peu du­rant els anys d’eclo­sió de l’in­de­pen­den­tis­me ca­ta­là –amb Nart i Gi­rau­ta van obrir les por­tes de Brus­sel·les a So­ci­e­tat

Es­pa­sa i Nart cri­ti­quen amb du­re­sa la de­ci­sió de Ri­ve­ra d’ex­clou­re Bar­bat de la llis­ta eu­ro­pea

Ci­vil Ca­ta­la­na i al­tres en­ti­tats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes–. Tot just va dei­xar en­tre­veu­re un gest d’amar­gor per l’abrup­te fi­nal de la se­va his­tò­ria eu­ro­pea, se­gu­ra­ment per­què sa­bia que la pri­me­ra pu­lla a Ri­ve­ra no tri­ga­ria a ar­ri­bar. Va ser el pe­ri­o­dis­ta Ar­ca­di Es­pa­da, ex­fun­da­dor de Cs com Bar­bat, que el va acu­sar d’ha­ver-la apar­tat de “ma­ne­ra gai­re­bé in­dig­na de po­der con­ti­nu­ar fent la se­va fei­na en les ins­ti­tu­ci­ons eu­ro­pe­es”.

La cen­su­ra al pre­si­dent de Cs va ar­ri­bar des­prés en for­ma de tan­go, com­post i in­ter­pre­tat per Pa­tri­cia Ja­cas, mu­sa se­cre­ta del cons­ti­tu­ci­o­na­lis­me chic. Ti­tu­lat La di­pu­ta­da, la crí­ti­ca més que ve­la­da és evi­dent: “Ya no lo re­cu­er­das, me lla­ma­bas mamá, tu sin mis des­ve­los es­ta­rí­as en La Cai­xa; to­dos mis es­fu­er­zos así me los pa­gas. Verás lo que ha­ces, me lar­go en­can­ta­da”.

L’úl­ti­ma càr­re­ga de pro­fun­di­tat la va llan­çar Nart, que en les úl­ti­mes exe­cu­ti­ves del par­tit va aler­tar del pe­rill de per­dre els re­fe­rents i mar­gi­nar els fun­da­dors. Va ad­me­tre ha­ver sen­tit “ver­go­nya” per l’ex­clu­sió de Bar­bat. “Vaig fer el que vaig po­der per­què hi fos­sis”, va dir.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.