L’ho­ra del fut­bol fe­me­ní

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ -

FRAN­ÇA i la Re­pú­bli­ca de Co­rea ju­ga­ran aques­ta nit a Pa­rís el par­tit inau­gu­ral del Mun­di­al 2019 de fut­bol fe­me­ní. Les 24 se­lec­ci­ons par­ti­ci­pants, di­vi­di­des en sis grups, dis­pu­ta­ran les se­ves res­pec­ti­ves lli­gue­tes fins al 19 de juny, i des­prés se ce­le­bra­ran els vui­tens de fi­nal, els quarts i les se­mi­fi­nals, fins a ar­ri­bar a la fi­nal, pre­vis­ta per a exac­ta­ment d’aquí un mes a Lió.

Hi ha cert con­sens a pre­sen­tar aquest Mun­di­al com la fi­ta que mar­ca un abans i un des­prés en la di­fu­sió del fut­bol fe­me­ní. El seu crei­xe­ment en els úl­tims anys ha es­tat ja ex­po­nen­ci­al. El mes de març, un par­tit en­tre les for­ma­ci­ons fe­me­ni­nes de l’At­lè­tic de Ma­drid i el Bar­ce­lo­na va re­gis­trar a l’es­ta­di Wan­da de Ma­drid la xi­fra rè­cord de 60.739 es­pec­ta­dors. El fut­bol fe­me­ní ja no és una ra­re­sa, si­nó un fe­no­men de mas­ses.

Aquest crei­xe­ment no ha es­tat sob­tat. En ben poc s’as­sem­blen el res­sò ob­tin­gut pel pri­mer Mun­di­al, que es va ju­gar a Su­è­cia el 1995, i les ex­pec­ta­ti­ves que ha des­per­tat ara el de Fran­ça. Pe­rò, sen­se ser sob­tat, ha es­tat cons­tant i im­pa­ra­ble. El nom­bre de ju­ga­do­res fe­de­ra­des ja su­pera llar­ga­ment a Eu­ro­pa el mi­lió i apun­ta cap al mi­lió i mig. Ju­ga­do­res com la nord-ame­ri­ca­na Alex Mor­gan, la no­ru­e­ga Ada He­ger­berg o la da­ne­sa Per­ni­lle Har­der són au­tèn­ti­ques fi­gu­res glo­bals.

Lò­gi­ca­ment, hem d’ins­criu­re aquest crei­xe­ment del fut­bol fe­me­ní en el marc de la llui­ta per la igual­tat en­tre se­xes. Els pro­gres­sos en aquest marc són no­to­ris. Tam­bé les man­can­ces. Pe­rò les lí­ni­es es­tan tra­ça­des i la di­rec­ció en la qual s’evo­lu­ci­o­na és la cor­rec­ta. Con­vé subrat­llar, a més, que els aven­ços cap a la igual­tat apor­ten un plus en el fut­bol: no de­ba­des ha es­tat his­tò­ri­ca­ment un feu ma­jo­ri­tà­ri­a­ment mas­cu­lí, tant da­munt la ges­pa com a la gra­da. Per ai­xò és do­ble­ment gra­ti­fi­cant el seu bo­om dels dar­rers anys.

Aques­ta ex­plo­sió cal atri­buir-la, en pri­mer lloc, a les ju­ga­do­res, que d’en­tra­da van sa­ber des­a­fi­ar pre­ju­di­cis i des­prés llui­tar per la nor­ma­lit­za­ció i l’ex­cel·lèn­cia. És igual­ment im­por­tant l’apos­ta que han fet pel fut­bol fe­me­ní les en­ti­tats fe­de­ra­ti­ves, tant a ni­vell na­ci­o­nal com in­ter­na­ci­o­nal, ex­pres­sant i com­plint pas a pas el seu com­pro­mís per la igual­tat de gè­ne­re. Tam­bé ho és la dels grans equips mas­cu­lins, que a Es­pa­nya –i amb la in­ex­pli­ca­ble ex­cep­ció del Re­ial Ma­drid– van cre­ar ja fa temps els seus equips fe­me­nins. I és no menys res­se­nya­ble el su­port brin­dat al fut­bol fe­me­ní per al­guns po­de­ro­sos pa­tro­ci­na­dors, com és el cas d’Iber­dro­la. Tots ells han con­tri­bu­ït al desen­vo­lu­pa­ment del fut­bol fe­me­ní. I a tots ells ha d’atri­buir-se a ho­res d’ara el seu èxit crei­xent.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.