L’hora del futbol femení
FRANÇA i la República de Corea jugaran aquesta nit a París el partit inaugural del Mundial 2019 de futbol femení. Les 24 seleccions participants, dividides en sis grups, disputaran les seves respectives lliguetes fins al 19 de juny, i després se celebraran els vuitens de final, els quarts i les semifinals, fins a arribar a la final, prevista per a exactament d’aquí un mes a Lió.
Hi ha cert consens a presentar aquest Mundial com la fita que marca un abans i un després en la difusió del futbol femení. El seu creixement en els últims anys ha estat ja exponencial. El mes de març, un partit entre les formacions femenines de l’Atlètic de Madrid i el Barcelona va registrar a l’estadi Wanda de Madrid la xifra rècord de 60.739 espectadors. El futbol femení ja no és una raresa, sinó un fenomen de masses.
Aquest creixement no ha estat sobtat. En ben poc s’assemblen el ressò obtingut pel primer Mundial, que es va jugar a Suècia el 1995, i les expectatives que ha despertat ara el de França. Però, sense ser sobtat, ha estat constant i imparable. El nombre de jugadores federades ja supera llargament a Europa el milió i apunta cap al milió i mig. Jugadores com la nord-americana Alex Morgan, la noruega Ada Hegerberg o la danesa Pernille Harder són autèntiques figures globals.
Lògicament, hem d’inscriure aquest creixement del futbol femení en el marc de la lluita per la igualtat entre sexes. Els progressos en aquest marc són notoris. També les mancances. Però les línies estan traçades i la direcció en la qual s’evoluciona és la correcta. Convé subratllar, a més, que els avenços cap a la igualtat aporten un plus en el futbol: no debades ha estat històricament un feu majoritàriament masculí, tant damunt la gespa com a la grada. Per això és doblement gratificant el seu boom dels darrers anys.
Aquesta explosió cal atribuir-la, en primer lloc, a les jugadores, que d’entrada van saber desafiar prejudicis i després lluitar per la normalització i l’excel·lència. És igualment important l’aposta que han fet pel futbol femení les entitats federatives, tant a nivell nacional com internacional, expressant i complint pas a pas el seu compromís per la igualtat de gènere. També ho és la dels grans equips masculins, que a Espanya –i amb la inexplicable excepció del Reial Madrid– van crear ja fa temps els seus equips femenins. I és no menys ressenyable el suport brindat al futbol femení per alguns poderosos patrocinadors, com és el cas d’Iberdrola. Tots ells han contribuït al desenvolupament del futbol femení. I a tots ells ha d’atribuir-se a hores d’ara el seu èxit creixent.