Di­plo­mà­cia

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - Pi­lar Ra­ho­la

Si, en una guerra, la pri­me­ra víc­ti­ma és la in­for­ma­ció, el ma­teix ha pas­sat amb el con­flic­te ca­ta­là, que, sen­se ser una guerra, es­tà sent molt cru­ent. Pe­rò fins i tot as­su­mint que, en aques­tes si­tu­a­ci­ons de trin­xe­ra, la ve­ri­tat in­for­ma­ti­va su­cum­beix da­vant la pro­pa­gan­da, sem­pre cal sal­var es­pais sub­tils on es pu­gui mou­re la di­plo­mà­cia. És un ter­ri­to­ri que pre­ser­va una mi­ca de fi­nez­za en els temps de la ru­de­sa i, so­bre­tot, man­té el dic­ci­o­na­ri obert, on tro­bar al­gu­nes paraules sol­tes.

En el cas ca­ta­là, el pri­mer axi­o­ma es com­pleix, per­què la in­for­ma­ció s’ha con­ver­tit en un es­pec­ta­cle pam­fle­ta­ri que ha ne­gat cau­ses, ha menys­pre­at ide­als i ha cri­mi­na­lit­zat vo­lun­tats ciu­ta­da­nes. No no­més hi ha ha­gut una per­ver­sió de la jus­tí­cia, si­nó tam­bé una de­ser­ció del pe­ri­o­dis­me per tal de pre­ser­var els in­teres­sos po­lí­tics. Pe­rò és en la di­plo­mà­cia on es­cla­ten les cos­tu­res, con­ver­ti­da en un exèr­cit que ha sor­tit en bloc a ven­dre un pro­duc­te en de­fen­sa d’Es­pa­nya, ba­sat en ide­es malin­ten­ci­o­na­des, ma­ni­pu­la­ció gro­lle­ra de la his­tò­ria i per­se­cu­ció de tot in­de­pen­den­tis­ta que es pas­se­gés pel ma­pa. Per des­comp­tat que és lò­gic i per­ti­nent que la di­plo­mà­cia es­pa­nyo­la de­fen­si l’sta­tu quo del reg­ne i la

Uti­lit­zar, un còn­sol, el na­zis­me per de­mo­nit­zar l’in­de­pen­den­tis­me, i fer-ho en una ciu­tat ale­ma­nya!

se­va sa­gra­da uni­tat, pe­rò exis­teix una fron­te­ra enor­me en­tre de­fen­sar l’ac­tu­al con­fi­gu­ra­ció d’Es­pa­nya i ac­tu­ar com a in­qui­si­dors pú­blics que in­ten­ten si­len­ci­ar i vi­li­pen­di­ar les ra­ons ca­ta­la­nes. I que ar­ri­ben a l’ex­trem d’in­ven­tar-se la his­tò­ria. Com a mos­tra, els ar­ti­cles que al­guns am­bai­xa­dors han pu­bli­cat so­bre la his­tò­ria de Ca­ta­lu­nya.

És un fet que, des del mi­nis­tre Mar­ga­llo (que va ar­ri­bar a in­ten­tar boi­co­te­jar pre­sen­ta­ci­ons de lli­bres, com el Vic­tus de Sánc­hez Piñol), a Bor­rell (que en el seu pa­ro­xis­me va por­tar Es­pa­nya al ri­dí­cul), to­ta la po­lí­ti­ca ex­te­ri­or d’Es­pa­nya s’ha ba­sat en la per­se­cu­ció de l’in­de­pen­den­tis­me, amb la va­na idea que, si si­len­ci­a­va la se­va veu, si­len­ci­a­va la se­va raó. Pe­rò si­gui per l’exi­li, que li ha com­pli­cat la fei­na a la di­plo­mà­cia es­pa­nyo­la, si­gui per­què vi­vim en un món on la in­for­ma­ció cir­cu­la més en­llà de la cen­su­ra, el cert és que la di­plo­mà­cia es­pa­nyo­la no sols no gu­a­nya la ba­ta­lla, si­nó que s’en­fon­sa en el fang. Com Ati­la de la Me­se­ta, per on pas­sa no creix l’her­ba.

El dar­rer exem­ple l’ha pro­ta­go­nit­zat el còn­sol es­pa­nyol a Mu­nic, en el seu in­tent des­es­pe­rat de boi­co­te­jar una con­fe­rèn­cia aca­dè­mi­ca del vi­ce­pre­si­dent Jo­sep Cos­ta a Augs­burg. Més en­llà de les ma­ne­res gro­lle­res i de la se­va au­toin­vi­ta­ció, el més bàr­bar de l’il·lus­tre còn­sol, Fran­cis­co Pas­cu­al de la Par­te, va ser la se­va com­pa­ra­ció de l’in­de­pen­den­tis­me amb el na­zis­me. Com és de pre­veu­re, aquells que no ha­vi­en que­dat con­ven­çuts amb les ex­pli­ca­ci­ons de Cos­ta es van con­vèn­cer al mo­ment. Uti­lit­zar el na­zis­me per de­mo­nit­zar l’in­de­pen­den­tis­me, i fer-ho en una ciu­tat ale­ma­nya! Ai­xò sí que és fi­nor ex­cel­sa. És el que té la cen­su­ra, que sem­pre po­sa al­ta­veu al que in­ten­ta si­len­ci­ar.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.