Fer-nos més eu­ro­peus

La Vanguardia (Català) - - OPINIÓ - TREVA I PAU, for­mat per Jor­di Al­be­rich, Eu­ge­nio Bre­go­lat, Jo­sep M. Bri­call, Eu­ge­ni Gay, Jau­me La­nas­pa, Ju­an-Jo­sé Ló­pez Bur­ni­ol, Car­los Lo­sa­da, Mar­ga­ri­ta Mau­ri, Jo­sep Mi­ró i Ar­dè­vol, J.L. Oller-Ariño, Al­fre­do Pas­tor i Xavier Po­més Col·lec­tiu Treva i Pau

Ja hem vo­tat pel Par­la­ment Eu­ro­peu. I, pot­ser per la coin­ci­dèn­cia d’elec­ci­ons, la par­ti­ci­pa­ció ha es­tat de més del 65%. Ben­vin­gu­da si­gui, per­què Eu­ro­pa con­ti­nua sent molt im­por­tant per a les nos­tres vi­des com a in­di­vi­dus i com a so­ci­e­tats.

Mi­rem les pre­o­cu­pa­ci­ons dels ciu­ta­dans en les en­ques­tes d’opi­nió: els grans pro­ble­mes per­ce­buts són l’atur i la pre­ca­ri­e­tat la­bo­ral, la in­se­gu­re­tat ciu­ta­da­na, la si­tu­a­ció eco­nò­mi­ca (en es­pe­ci­al el man­te­ni­ment de l’Es­tat de benes­tar i de les pen­si­ons) i la im­mi­gra­ció, a més del con­flic­te de Ca­ta­lu­nya, que ob­té una va­lo­ra­ció opi­na­ti­va que va­ria molt se­gons si els en­tre­vis­tats són de Ca­ta­lu­nya o del con­junt d’Es­pa­nya.

Si mi­rem més en­llà dels lí­mits del nos­tre Es­tat, cons­ta­tem que tam­bé són ob­jec­te d’in­qui­e­tud el can­vi cli­mà­tic; la desi­gual­tat; l’en­ve­lli­ment; la de­pen­dèn­cia tec­no­lò­gi­ca de l’ex­te­ri­or; el na­ci­o­na­lis­me i la po­la­rit­za­ció po­lí­ti­ca; la crei­xent for­ça de Rús­sia, la Xi­na i l’Ín­dia i l’ego­is­me pa­tri­ò­tic dels Es­tats Units; les mi­gra­ci­ons i la pre­sèn­cia de l’is­lam, i la pèr­dua de la prò­pia iden­ti­tat.

Tots aquests pro­ble­mes te­nen un ele­ment co­mú: cap d’ells no té una bo­na so­lu­ció en l’àm­bit dels es­tats eu­ro­peus. Aques­ta és una evi­dèn­cia in­de­fu­gi­ble, i que s’ac­cen­tu­a­rà amb el pas del temps.

La ma­jo­ria dels pro­ble­mes re­la­ci­o­nats amb la con­ti­nu­ï­tat de l’Es­tat de benes­tar re­que­rei­xen un sis­te­ma im­po­si­tiu efi­caç, equi­li­brat i fi­a­ble. A la ve­ga­da és prou cone­gut que el guany del ca­pi­tal els pro­pers lus­tres sem­bla que se­rà alt en de­tri­ment de les ren­des del tre­ball. No­més har­mo­nit­za­ci­ons dins d’Eu­ro­pa i acords glo­bals que pu­gui ne­go­ci­ar la Unió ens po­den ga­ran­tir una tri­bu­ta­ció re­al i efi­caç de les ren­des del ca­pi­tal i, en con­se­qüèn­cia, els in­gres­sos fis­cals su­fi­ci­ents per man­te­nir l’Es­tat de benes­tar.

L’al­tra gran ba­se del pro­grés eco­nò­mic i so­ci­al és la mi­llo­ra de la pro­duc­ti­vi­tat en com­pa­ra­ció amb la res­ta de les gran po­tèn­ci­es mun­di­als. Eu­ro­pa pot do­nar allò que

és del tot ne­ces­sa­ri per fer pos­si­ble aques­ta com­pe­ti­ti­vi­tat de les eco­no­mi­es eu­ro­pe­es: l’es­ta­bi­li­tat ma­cro­e­co­nò­mi­ca, un mer­cat am­pli de més de 500 mi­li­ons d’ha­bi­tants i efi­ci­èn­cia dels mer­cats de béns i ser­veis, l’en­torn com­pe­ti­tiu ido­ni per man­te­nir l’eco­no­mia eu­ro­pea com un lí­der mun­di­al.

El te­ma de se­gu­re­tat és anà­leg: el crim or­ga­nit­zat, la ci­ber­se­gu­re­tat, la de­fen­sa de les fron­te­res res­pec­te a ris­cos d’agres­si­ons ex­ter­nes, tot ai­xò és im­pen­sa­ble sen­se una Eu­ro­pa uni­da. Cap pa­ís per si sol, ni Fran­ça, ni Ale­ma­nya..., i no di­guem Ita­lià, Po­lò­nia, Es­pa­nya, o pa­ï­sos més pe­tits, no és su­fi­ci­ent per ga­ran­tir un bé pú­blic tan bà­sic com la se­gu­re­tat.

El mo­del so­ci­al eu­ro­peu con­ti­nua sent el més va­lo­rat i ad­mi­rat per l’equi­li­bri en­tre pro­grés eco­nò­mic i so­ci­al i per la pro­tec­ció del drets in­di­vi­du­als i col·lec­tius. I és pos­si­ble que con­ti­nuï sent-ho: Eu­ro­pa es­tà po­sant fre a l’enor­me po­der de les em­pre­ses tec­no­lò­gi­ques que ame­na­cen les lli­ber­tats amb la co­mer­ci­a­lit­za­ció de les nos­tres vi­des pri­va­des. Que no ho dub­ti nin­gú: el po­der que te­nen em­pre­ses com Hu­awei, Go­o­gle, Ama­zon o Fa­ce­bo­ok l’uti­lit­za­ran en be­ne­fi­ci pro­pi i no a fa­vor dels in­teres­sos dels ciu­ta­dans. I no hi ha go­vern eu­ro­peu que, per si sol, pu­gui fer front a aquests ge­gants. En can­vi, la poc va­lo­ra­da Co­mis­sió Eu­ro­pea ha san­ci­o­nat i co­brat les mul­tes de mi­lers de mi­li­ons a em­pre­ses com Go­o­gle o Ap­ple, i es­tà re­gu­lant l’es­pai de se­gu­re­tat i de lli­ber­tats en con­tra tant de la po­si­ció dels EUA, que s’abs­te­nen de to­ta re­gu­la­ció, com de l’ús que fa l’Es­tat xi­nès per con­tro­lar la se­va po­bla­ció. I ai­xí po­drí­em se­guir amb els al­tres rep­tes es­men­tats, com, per exem­ple, la llui­ta con­tra el can­vi cli­mà­tic, ob­jec­tiu pla­ne­ta­ri en el qual Eu­ro­pa és cap­da­van­te­ra.

Afor­tu­na­da­ment, mi­li­ons de ciu­ta­dans ens sen­tim eu­ro­peus, mal­grat que nin­gú no s’ha ocu­pat d’es­ti­mu­lar el sen­ti­ment de per­ti­nen­ça eu­ro­peu (més avi­at el con­tra­ri: els go­verns s’han acos­tu­mat a do­nar-li les cul­pes a Eu­ro­pa), i mal­grat l’eu­ro­es­cep­ti­cis­me més o menys mi­li­tant. Eu­ro­pa, per a mol­ta gent, és un com­po­nent in­des­tri­a­ble del seu pro­pi mo­saic d’iden­ti­tats. Pot­ser sí que exis­teix el fa­mós de­mos eu­ro­peu, mis­te­ri­o­sa­ment ar­re­lat en el nos­tre cor i en el nos­tre en­te­ni­ment.

Si vo­lem acon­se­guir una qua­li­tat de vi­da mi­llor ne­ces­si­tem més i mi­llor Eu­ro­pa, i avui no hi ha una al­ter­na­ti­va pre­vi­si­ble. Ens hem de fer més eu­ro­peus i opo­sar-nos a tot in­tent que sig­ni­fi­qui re­tro­ce­dir en lloc d’avan­çar vers la uni­tat po­lí­ti­ca. Pe­rò aquest eu­ro­pe­is­me no pot ser co­foi, per­què és cert que en nom d’aques­ta cons­truc­ció eu­ro­pea no es po­den im­po­sar ide­o­lo­gi­es que no te­nen res a veu­re amb els man­dats cons­ti­tu­ents, i tam­bé és cert que cal ra­ci­o­na­lit­zar i sim­pli­fi­car les se­ves com­pe­tèn­ci­es so­ta cri­te­ris de sub­si­di­a­ri­e­tat, efi­ci­èn­cia i res­pec­te als lle­gats i drets con­su­e­tu­di­na­ris dels es­tats mem­bres. Eu­ro­pa és tot el con­tra­ri d’una tau­la ra­sa, i cal cons­truir a par­tir de la se­va re­a­li­tat. Dit ai­xò, la con­clu­sió, al­menys la nos­tra, és con­cre­ta: sen­se més i mi­llor Eu­ro­pa, el nos­tre fu­tur se­rà, de ben se­gur, pit­jor.

Si vo­lem acon­se­guir més qua­li­tat de vi­da ne­ces­si­tem més i mi­llor Eu­ro­pa; avui no hi ha una al­ter­na­ti­va pre­vi­si­ble

MESEGUER

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.